Paquita B

Paquita B

dissabte, 24 de desembre del 2011

BONES FESTES I MOLTS ANYS !!

  La meva família i jo vos desitjam, a tots els que de tant en tant passau per aquest bloc, i a les vostres famílies i amistats, que tingueu unes bones festes de Nadal i un Bon Any Nou.
  Que les visqueu amb  il·lusió, alegria  i felicitat. I que res vos falti.
  Que els Reis vos dugin tot el que heu demanat.
  Ah! i me'n oblidava, Pau als Homos de Bona Voluntat.

  En Joan Josep, n'Antònia i en Joan.

  Per Molts Anys i en vida vostra.

  Amen.

dimecres, 7 de desembre del 2011

LES MEVES LÍNIES DE INVESTIGACIÓ

  Com tots ja sabeu, per les diverses entrades a sobre aquests temes que hi ha hagut en aquest bloc, tenc dues línies de "investigació" obertes.
   Una es la del meus parents a Califòrnia, els anomenats "Prínceps de Califòrnia", que ara per ara ha arribat a un punt de estancament, no per que no s'avanci, que s'avança, sinó perquè els arxius on investigar son tant extenses que requereixen molt de temps, estan ordenats per dates, i has de anar mirant dia per dia, es farà llarg.
  La altra es la del vaixell en que navegà el meu padrí, la corbeta, o bricbarca, "Andrés Lupo". D'aquesta he avançat un bon grapat, que ara vos pas a contar.
  Cercant per internet, no sé que faríem sense aquesta internet, vaig trobar a un bloc una ressenya del "Andres Lupo". El veler que el meu padrí conegué amb tal nom, va ser construït el any 1859 per les drassanes Barclay, Curle y Cia. a Glasgow, Escòcia. Encarregat per la naviliera George Smith i fills. El buc era de ferro i de 986 tons. netes. La seva eslora era de 65,75 metres, 10 metres de màniga i 6,60 metres de puntal, es va aparellar de fragata. No tenc dades dels metres quadrats de pedaç que duia. Va ser batiat amb el nom de CITY OF NANKIN. Va ser uns dels anomenats Clippers que feien la carrera des de la Gran Bretanya fins a la Índia, Austràlia, Àsia i Amèrica.
  Tenc una resumida història de les seves singladures. 
  - El agost de 1860 sortí des de Calcutta amb càrrega i passatge.
  - El maig de 1866 va ser vist navegant per davant de Liverpool.
  - El 1867 navegà de Clyde cap a la Índia.
  - El novembre de 1869 anuncià que aniria directe a Bombay amb càrrega i passatge.
  - El 1870 navegà de Londres a la Índia.
  - El novembre de 1871 vist a Nova York.
  - El desembre de 1872 vist a Londres.
  - El abril de1874 estava a terra reparant, un cicló el desarborà i part de la tripulació sofrí mal. S'envià un vapor per ajudar-lo.
  - El novembre de 1875 estava al moll de Londres embarcant càrrega i passatge per Adelaida, Austràlia.
  - El octubre de 1876 vist a San Francisco.
  - El març de 1877 arribà a Queenstown procedent de San Francisco.
  - El març de 1878 partí de Grimsby cap a Calcutta. El novembre d'aquest mateix any partí cap a Calcutta.
  - El octubre de 1879 va ser vist a Nova York.
  - El octubre de 1880 va ser vist a San Francisco.
  - El 1881 es va vendre a la companyia Guthrie, McDonald i Hood i Cia. de Glasgow.
  - El abril de 1882 arribà a Gravesend des de Lyttelton. El maig d'aquest mateix any carregava per anar a Canterbury, Nova Zelanda.
  - El 1883 se li canvià el nom per KEIR. El agost d'aquest any carregava a Londres per anar a Sydney.
  - El 1884 carregava per anar a Port Adelaida.
  - El 1885 se li canvià la coberta i va ser aparellat de corbeta o bricbarca. El juliol arribava a Falmouth des de Tacalhuano.
  - El agost de 1886 va ser vist a San Francisco.
  - El octubre de 1889 vist a Antwerp.
  - El juny de 1893 vist a Antwerp.
  - El 1896 va ser venut a Isaac Zagury de Liverpool i enviat a Antwerp per desfer-lo, però en realitat va ser revenut el 1897 a Andrés Lupo Gesulfo de Montevideo, que li canvià el nom per ANDRÉS LUPO.
  - El març de 1903 vist a Gènova. Com a capità anava un tal L. Coll.
  - El 1908 va ser desballestat.
 El Bloc de on he tret tota aquesta informació es diu http://www.shipsnostalgia.com està en anglès, però s'hi troba molta informació de vaixells de tot tipus. Val la pena fer-hi una volta.
  Ara en queda tan sols recompondre els darrers anys del vaixell.

  Aquí vos deix una vista des de la toldilla del ANDRÉS LUPO amb els oficials i alguns tripulants

dimarts, 29 de novembre del 2011

Hem acabat la temporada de regates.

  Ja hem acabat de fer regates per aquest any. Ara toca fer un poc de neteja de baixos i eixugar sa barca. Descansar i prendre forces per a la temporada que ve. De veritat no ens ha anat gens malament, a les regates que hem participat.
  Començàrem la temporada amb el V Trofeu de Sant Sebastià, on quedàrem en 7ª posició. El següent va ser la 3ª Setmana de Vela de Cala Gamba, amb el XX Trofeu Mestre Jaume, el més antic de tots, quedant en aquest trofeu en 6ª posició. Llavors vingué el  X Trofeu Mestres D'Aixa, aquí acabàrem els darrers, si no en falla la memòria. Tot seguit participàrem al 48 Gran Día de la Vela, organitzat pel Club Nàutic de S'Arenal, en aquesta vegada acabàrem en tercer lloc, però sols érem tres participants. Ja arribat el setembre prenguérem part al XV Trofeu Diada de Mallorca, a la classificació general de les embarcacions de classe regata figurem en 7ª posició, però en la de Regata 2, bots de menys de 22 pams, quedàrem en 3ª posició, tot un èxit, malgrat la trabucada que tinguérem una vegada passada la línia de arribada. Però va valer la pena. Als pocs dies anàrem a una altre regata organitzada pel Club Nàutic de S'Arenal que tenia dues proves una es va suspendre, la del dissabte,  a la del diumenge, quedàrem en 5ª posició. Ja acabant l'any participàrem al XII Trofeu Memorial Raimundo Reus, a la primera prova no hi poguérem assistir, en part pel mal temps i en part per problemes personals, però a la segona si que sortírem. Un cop de mala sort ens va fer tocar la boia de cenyida i perdudes totes las possibilitats de fer un més bon paper ens retiràrem.
  Durant el llarg del any també hem participat, quan el temps ens ho ha permés i el compromisos laborals, a la XVIII edició del Trofeu Hivern, que és una espècia de "lliga" o trofeu de la regularitat, al final la 6ª posició.
  Això ha estat la nostra temporada número 13 de participació en regates, pareix mentida però ja han passat 13 anys (12+1 per alguns) des de que començàrem a sortir amb la Paquita B restaurada, el març de 1999.
  Que per a molts d'anys en facem de regates i tots voltros ens veieu fer-les.

  Vos poso unes fotografies.

dimecres, 28 de setembre del 2011

BANDERA CARAGOLERA

  Avui matí en una cerimònia molt emotiva i amb totes les forces vives de la vila presents (imaginaris), s'ha procedit al acte de entrega i hissada de la Bandera Caragolera (Slow Sailing) al bot Paquita B.
  Un cop rebuda la bandera el patró de la embarcació tot emocionat a procedit a hissar-la al pal major de la nau (no n'hi ha d'altre), mentre una banda i els presents (imaginaris tots dos) cantaven de cor i pulmó La Balanguera tot seguit del 'Som pescador de gerret i de qualque sardina, visc part damunt es jonquet, som de Santa Catalina'.   En les seves elocucions les forces vives han elogiat aquest moviment que de cada vegada rep mes adeptes i s'escampa a reu del mon. El patró de la embarcació amés  ha agraït molt sincerament a Jordi Salvador la seva col·laboració sense la qual aquest acte no hagués tingut lloc.
  Llavors s'ha servit un refrigeri als presents (una llauna de llimonada).
  A partir de avui la Paquita B lluirà al alt del seu pal la Bandera Caragolera a totes les regates a les que hi participi (un poc incongruent però...). Li desitjam que aquesta nova bandera li dugui bona sort (que falta li fa).
 

dilluns, 26 de setembre del 2011

LA MARE DE DEU DEL MIRACLE I DISCULPES

  Començaré pel darrer, demanant disculpes, ja que debut a una avaria del meu proveïdor de telefonia no he pogut posar aquesta entrada fins avui. Demano especialment disculpes a tots aquells que dissabte estaven a Cala Gamba i els vaig deixar en la amb la història de la Mare de Deu del Miracle.

  Si alguna vegada anau a la església de Sant Magí (Inmaculada Concepción), (no sé perquè no li deixaren el nom del sant, ho cercarem) hi ha una capelleta quasi sempre il·luminada sols per la llum de les espelmes i animetes, amés de un llum directe a sobre la verge que li dona  a la capella un aire molt especial. Com és especial la història que té a veure amb ella.
  
  Diu la tradició i segons testimonis documentats de la època, o això diuen, que la imatge de la Verge que estava col·locada como pedra clau en el antic oratori de Sant Magí, avui desaparegut, i que la gent denominava com a  la 'Verge del Portal' obrà un prodigi.

  Aquest prodigi que estava escrit a les parets de la capella de la Verge dins l'antic oratori, deia:

  Que uns mariners d'un vaixell anglès (pèrfida Albió) fondejat en el port, jugaven a bolles o bitlles, (no es sap bé). I un de ells, genovès, (aquests italians), que perdia, i mentre deia una greu flastomia, llançà una bolla a la figura de la Verge que estava damunt del portal, ferint-la a la cella dreta, i del cop en va sortir sang que rajà fins el llindar de la porta. Quan els mariners veren aquest fet, fugiren cap el vaixell i es feren a la vela. Però no hi ha mal fet sense càstig, diuen. El vaixell estava en mig de la badia a la vista de tothom, i de cop i volta en un dia clar i seré, li pegà un llamp i l'enfonsà. Es diu que cap de ells es va salvar.  

  Es diu en documents certificats per notari, que aquest fet succeí un primer de maig de 1542, data en la qual junt amb el darrer diumenge de setembre es celebra aquest fet. Per qual cosa volia jo posar aquesta entrada el dissabte a vespre, però la avaria m'ho va impedir i vos demano disculpes.

  Avui en dia encara es conserva la figura de la Verge, amb la esquena sense desbastar desprès de tallar-la de la pedra clau del portal, i la pedra del llindar a sobre la que caigué la sang. Quan volgueu la podeu anar a veure i a resar-li. Les dones de la meva família li tenien una devoció especial i li resaven per aconseguir coses, ja que havia fet el miracle que d'una pedra rajàs sang, podia aconseguir coses més senzilles.

  Això es tot per avui. Ens veurem aviat.

   

dimarts, 13 de setembre del 2011

EL COSTUM MALLORQUÍ DE POSAR EL NOMS

  No sé si tots sabeu aquest costum, però molts anys enrere es collir un costum en posar el noms al nins mallorquins i així es repeteixen non rere non generació rere generació. 
  El costum era el següent, quan es casava una parella (homo i dona) al primer fill mascle li possaven el nom del pare del pare, al segon fill mascle el nom del pare de la mare, a la primera femella el nom de la mare del pare i a la segona el nom de la mare de la mare, el tercer mascle el nom de son pare i a la tercera femella el nom de la mare. A partir de aquí els noms escollits ja podien variar i s'estriava qualsevol, com el de un conco, parent, etc.
  D'aquesta manera dins una mateixa família trobem com el meu cas que tinc dos cosins que s'anomenen com jo, Joan, amb els quals també comparteix el llinatge. El meu nom encara potser es normal i diríem 'acceptable' a la moda de avui en dia. Però n'hi ha d'altres que es fan un poc mals de empassar, com es el cas de la meva germana i una cosina, les dues es diuen 'Sebastiana', a les pobres lis toca el temps en que els fills per no tenir un enfrontament amb els pares i  no contravenir el costum, el seguiren. Avui les coses han canviat, i als fills se'ls hi posa el nom que el seu pare i mare trien, sense fer cas a aquell  vell costum, hem de dir que a vegades va bé, però a vegades... no tant bé... Però això no era el que volia ressenyar, punt i apart.
  El que volia ressenyar si te un poc a veure amb el costum, llegint el famós llibre 'Historia del Arrabal de Santa Catalina' al principi del llibre, quan fa ressenya al segle XIV trobem que el autor conta que al any 1341 arribaren a Palma les relíquies de Santa Pràtxedes i es va fer un acte molt solemne. Es conta també que el arca que portava dins les relíquies va quedar durant tres dies i els seus vespres a la capelleta del hospici que per aquells temps hi havia a Santa Catalina.
  Segueix enllaçant coses...la meva padrina per part de mare, compartia, com jo, nom amb una cosina seva. Aquest nom era un tant especial, i he de dir que no sols elles s'anomenaven així, sinó que moltes de dones de edat pareguda a la de la meva padrina el duien també. Aquest nom amb llengua castellana diríem que te passada, però en la versió, podríem dir que 'catalinera' o més vulgar, no tant. El nom en qüestió es el de 'Pixedis' o 'Pratxedes'. Durant anys en vaig demanar com havien estriat un nom tan peculiar, de on podia venir el costum de posar aquest nom a les nines. Tal vegada la resposta podria ser la vinguda d'aquestes relíquies de la Santa a Mallorca  en fossin les culpables, cert no ho sé, però... podria ser.

  Fins a la pròxima.

dijous, 8 de setembre del 2011

UN BON RESULTAT A LA DIADA I UNA INESPERADA TROBADA

 Començarem pel principi.
  La Diada de Vela Llatina va començar un poc malament, dissabte no vàrem poder sortir a navegar, la mala mar i el vent dissuadirem a la majoria de participants. Crec que de veritat es va anular la primera prova perquè tothom se'n havia anat a ca seva a dinar.
  Diumenge la cosa canvià, encara que hi havia un poc de mar vella, que quan va pujar el vent cap a les dues del horabaixa, quedà molt picada. Ens donaren la sortida de través i gracies al fill de en Jaume Company, que feia de jury, i ens avisà de que quedava un minut per a la sortida, aconseguirem posar-nos ens condicions de fer una bona sortida amb bon vent. Aquí he de fer un apart,  de veritat que no en entenc molt de regates, podem dir que som un nou arribat, però en aquestes sortides de traves no aniria millor que el comitè situes la seva barca a barlovent? Així el vent duria la senyal acústica a tots els participants. Si es situa a sotavent no te ne adones de res.
  Bé, continuem amb la regata. Bona sortida i anàvem amb tot es caramull de barques, sense voler fer de fanfarró, anàvem primers, no en temps real però si en compensat. Férem la boia de cenyida i avançàrem a alguns i férem bordo per anar cap a sa boia. No la passàvem a la primera però com noltros n'hi havia molts. Quan tornàrem a fer bordo per atacar-nos a la boia, vaig travelar amb els caps i per culpa meva fallàrem i tinguérem que repetir. No va ser culpa ni de en Martí, ni del nostre al·lot de barca en Rafel. Això ens va fer perdre temps i ens pasaren tots als qui havien passat i algun més. Però amb vent portatns el Paquita es comporta bé i quasi a 4.5 nusos navegàrem cap a la següent boia. La passarem sense cap problema i  anàvem cenyint amb un vent fresc. Férem bordo per anar segurs de fer boia sense cap problema i llavors continuàrem cap a Cala Gamba on es trobava la arribada.
  Contents per la regata que havíem fet, malgrat la ensopegada, en Martí i jo no ens entenguérem a la hora de tornar cap el club. I una vegada passada la línia de arribada, menys mal, en una maniobra mal estesa i crec que més culpa meva que de ningú, trabucarem, tots dins s'aigua, a nedar. Una altra vegada es fill de en Jaume Company en va ser el nostro salvador, des de aquí li don les gracies, recollí a en Rafel a bordo i remolcà la barca, plena de aigua fins el club. 
  Desprès a la hora dels premis, ens sorprengueren i gracies a la bona regata feta, quedàrem tercers a la categoria de Bots de menys de 22 pams. Tot un èxit.
  Ara ver la segona part. Al bloc Alta Mar del nostro amic Fabian, l'altra dia, de pagés, parlaven d'un llibre a sobre Santa Catalina, de'n Joan Santaner i Mari, 'La Historia del Arrabal de Santa Catalina'. Jo sabia que ho havia llegit i que per ca mon pare estava, però anava equivocat. El llibre està a Madrid i el que tenim noltros es una fotocòpia del llibre, aquests drets de autor. Ido i bé mon para me l'ha deixat per llegir-lo i jo en aquest bloc vos en posaré alguns passatges que hi surten i que tenen a veure amb la meva família.

  Això es tot per avui. 

  Fins una altra.

dijous, 1 de setembre del 2011

Un altre any ... una altra Diada i un possible relleu generacional.

  Com passa el temps ... i ja hi tornem a ser.
  Desprès de un temps aturat, per falta de motivació personal, el horari de feina era molt feixuc i em deixava sense moltes de ganes de escriure a tots els meu blocs i que les meves curolles anaven per un altre costat. Ara espero poder tornar a recuperar el ritme de les meves aparicions (bloqueres).
  Aquest parèntesi no vol dir que he estat inactiu pel que te a veure amb la vela llatina. Hem participat a les regates de la Badia de Palma, quan la feina ens ha deixat. I ara ja preparam la Diada. Diumenge passat varem fer un entrenament al Gran Dia de la Vela. Varem fer els darrers com sempre, no hi cap problema amb això. Però...i això es el important, tinguérem una novetat! Va fer la regata amb noltros en Rafel, un fill de en Martí, ja havien sortit un quants dies abans per veure si li agradava. Llavors a la regata de S'Arenal li férem la prova de foc. Per un al·lot de tretze anys, menys o manco, aguantar dins un botet de poc més de quatre metres amb dues persones majors, preocupats per fer-ho bé a la regata, donant ordres i consells a poalades, li ha de parèixer un poc estrany i a vegades doiuts. De totes he de dir que ens va aguantar en paciència totes les nostres manies i dolls, no es va queixar de res i va fer tot el que se li manava, intentant suplir amb manya la força que tal vegada pels anys li faltava. Aguantà les quasi sis hores embarcat sense cap queixa, i això que com molts sabeu a la Paquita B no hi ha molt d'espai per moure's entre el embull de caps i la estretor de la cossia.

  Per tots aquests mèrits, les ganes de aprendre que va demostrar i la paciència que va tenir amb noltros, sobre tot això, vull fer el nomenament oficial, i perquè tothom que li interessi ho sàpiga, de Al·lot de Barca del bot Paquita B a en Rafel. 

  Ho publicam a aquest bloc perquè en quedi constància a tots els efectes.

   El Patró Joan.

  Ala idò d'aquesta manera el Paquita B ja te relleu generacional. 

  Ens veurem pels molls de Cala Gamba aquest cap de setmana. Molta de sort a tots.
   

dissabte, 11 de juny del 2011

MOLTS D'ANYS I UNA REFLEXIÓ

  Molts d'anys pel San Antonio de Pádua, pels seus cents anys, i per en Xavier, el seu armador. A veure si tots podem assistir al bicentenari. Com explica molt bé en Xavier en el programa de ràdio de la Gaceta Náutica, ell ha apostat per una navegació més tradicional, com en David Oliver, en cara que participa a totes les regates que pot. 
  Encara que hi pot haver alguns que no creguin que té un vaixell competitiu i que tal vegada té poc a fer en una regata, jo aplaudeix el seu valor. Som de la opinió com diu aquella cançó  'juntos formamos bandera' i que el sol surt per a tothom. 
  Em poso molt content quan veig que a la regata hi participen alguns dels mal anomenats 'talibans'. Cadascú defensa el que creu i mentre no mati a ningú, hi te tot el dret.
   La Paquita B es podria considerar com a 'un querer y no poder' i afegiria que poden tenir molta raó. 'Un querer' perquè volem tenir un botet de regates, com havia estat pensat pel meu padrí quan va decidir participar a les regates que es feien allà pels anys vint, trenta i quaranta del segle passat. I 'un no poder' perquè així com la duim aparellada guanyar una regata pareix impossible, i no lis falta raó. Però, per a noltros no és tan important guanyar com participar, és veritat que ens agrada guanyar, com a tothom, a en Xavier i  en David segur que també els hi agrada. Però ... consentim en sacrificar alguna cosa per a conservar-ne una altra.
  Afegiré una altre cosa, trobo a faltar a les nostres regates de vela llatina algun llaüt aparellat amb vela llatina i de buc de fibra. Ala!... Ja la ha dita!... Si ho pensem bé, els primers llaüts fets de fibra si no han complert els cinquanta anys a punt hi estan. Hem de rebutjar  de les regates a vela llatina a un llaüt aparellat amb vela llatina sols perquè té el buc de fibra?

  Aquesta és la reflexió. 

  La meva opinió ja la sabeu, el sol surt per a tots.

divendres, 20 de maig del 2011

REGATES ... (2)

 Seguint els meus pensaments filosòfics referits a les regates de vela llatina, pareix mentida que no puguem engrescar a la 'jovenea' a participar en la nostre afició, i mirau que en buido el cap per trobar-ne una, però sempre que em pareix que n'he trobada una, qualcú me la desfà en un moment i a munt tinc que afegir que té tota la raó, i que les meves idees son de bomber, i no tenen molt de cap i molts pocs peus. Així que em veig obligat a tornar a començar de zero.
  Em pareix mentida, per exemple, que en Joan Bonet, patró i armador del 'Finet', no trobi una manera de poder enrolar una tripulació de tres o quatre joves, dels que circulen pel Club Nàutic de Palma, i poder venir a participar amb regularitat a les regates. Ni que tampoc pugui fer el mateix en Biel Rosselló en el Club Nàutic de S'Arenal, per poder tripular el 'Nicator'. Si ells que pertanyen a clubs amb molta afició a les regates de la Badia de Palma, no ho podem fer. És normal que bots com els 'Xilb,' 'Avatar' o 'Llati' restin per qualsevol racó esperant tan sols que arribin temps millors abans de ... Tots aquests bots serien dignes contrincants dels 'Rio de la Plata' i 'Ancora' que son els únics 'grossos' que competeixen amb regularitat, i crec que els seus patrons i armadors estarien ben contents de tenir un contrincants de tal categoria, si a més hi poguessin afegir dos emigrants il·lustres com el 'Corb Marí', ara d'en Joan Sol, i el 'Titan' que també va partir.
  Si els contau a tots son  9 bots de quasi 25 pams o un poc més, per jo el més paregut a la Formula 1 en vela llatina, que competirien i que podrien fer un total, a quatre tripulants per bot, de trenta-sis persones, sense afegir que els dies amb un poc de vent podrien passar de cinquanta. 
  Però si fins i tot els més petits tenim problemes per trobar tripulants quan a vegades tan sols en necessitem un més. En el meu propi cas vàrem haver de reduir pedaç quan ens vàrem quedar dos dins la barca, i la força del vent en el velam ens feia patir molt, tant a tripulació com a la barca. Hi ha vegades que els patrons dels bots petits tenen problemes per sortir al ser incapaços de trobar un tripulant. Es veritat que hem de dir que alguns som, i aquí dic 'som' amb primera persona del plural, bastant 'negats' per fer pujar a les nostres barquetes tripulants en poca experiència en navegar a vela llatina, tenim por de escalivar-los. Un petit error es pot pagar amb una trabucada i això agrada a molt poca gent.
  Bé haurem de esperar temps millors, mentre tant procurarem mantenir la torxa encesa i esperar el relleu que tard o d'hora a de arribar.
  Fins una altra.

dijous, 5 de maig del 2011

REGATES...

  Aquests darreres dies hi ha hagut soroll, per Catalunya, debut a la dimissió de la Junta de Classe de Vela Llatina de la Federació Catalana de Vela. No hi entraré. Les seves raons tindran. Es mereixen un fort aplaudiment per la tasca feta i donar-lis les gracies per tot i estar-lis sempre agraïts. Qui ha emprat temps en una idea, la desenvolupada, o intentat, i ha vist que ja no donava per més, per jo, té tots els respectes d'aquest mon, com diuen 'Qui fa tot el que pot, no està obligat a més'. I amb això ja ho he dit tot.

  Quan s'ha intentat donar explicacions de perquè no ha funcionat, s'han donat exemples d'altres llocs on si funcionen les regates de vela llatina. Les competicions funcionen quan hi ha algú que vol competir, ho demostren els esports mes peregrins que hi ha per aquest mon. I n'hi ha de 'raros'! Si no es vol competir, o les condicions que hi ha per competir no son les més adequades, siguin les que siguin, no hi res a fer.

  Ara faré una explicació filosòfica, o com li volgueu dir. Prendré el exemple de la vela llatina a Gran Canària, que és on hi ha, per jo, el màxim exponent de competició i competitivitat. En aquella illa, hem de tenir en compte que sols és a Las Palmas on es fan competicions fortes, 'las pegas' els hi diuen. Darrera de això com tots sabem hi ha societats, barris, empreses, administracions, etc... i el que hem pareix més important per jo 'LA FEDERACIÓN DE VELA LATINA CANARIA'...  que vos pareix? Pensau-hi amb això. No diré res més.
 Fins una altra. 

  

divendres, 29 d’abril del 2011

JA HEM ARRIBAT!!!

  Pareix mentida però hem arribat. Desprès de quasi 28.694 milles nàutiques, cent-divuit dies, dues hores, vint-i-set minuts i quaranta segons, arribàrem ahir dia vint-i-vuit a les quatre i trenta-dos minuts del horabaixa.
  No mos ho crèiem. Ens vàrem abraçar, saludàrem a tothom, donàrem manetes, férem una bona festa i avui en més calma m'he decidit a posar-ho al bloc.
  Com es diu ha estat una experiència d'aquelles que quan hi estàs ho passes p... (malament), però quan ja ha passat i t'ho mires, dius... no era per tant. Ara hi tornaria a començar. Hi ha hagut molts de moments divertits i fotuts, sobre tot quan et quedaves sense vela i amb una ventada tenies que posar-ne una de nova. De divertits eren sobre tot quan pescàvem qualque 'peixot' i que no sabíem a on posar...
  Bé bromes apart, ha estat molt divertit, sortírem dia primer de gener a prop de les vuit del horabaixa i hem arribat dia vint-i-vuit de abril a les quatre i mitja del horabaixa. Tenim un diploma en el que diu les milles recorregudes, el temps invertit, el lloc en que hem quedat el 3.921. El jocs de veles utilitzats, onze. La velocitat màxima a la que hem anat, 19.90 nusos.
  Hem de contar que molts de dies quan m'ha aixecava prest, el primer que feia era connectar-me al joc i mirar el vent, el rumb i la velocitat a la que anàvem. Desprès venia la tàctica, quin vent faria de aquí a unes hores, canviar veles si era necessari i mirar de anar el més de presa possible. Desprès al llarg del dia m'hi anava connectant per canviar qualque cosa, rumb, veles, etc.
  També ens imaginava allà embarcats dins la Paquita B, per aquelles aigües, pel tròpic, als rugents quaranta quan anàvem a més de quinze nusos, caçant o amollant els davants, o el orsapop, amollant escota, davallant el punt de creu per embossar més la major, bé tota una bona aventura virtual.
  Espero que es torni repetir aviat, felicitar al Nicator que va arribar molt antes que jo, en el lloc 49, una màquina Biel, en hora bona. Desprès de aquí a uns dies arribaran, el Rampe II, de en Pere Reus, i el San Antonio de Pádua de en Xavier Mulet. Ànim que ja vos queda poc. No sé si n'hi ha més de llatins fent la Barcelona World Race.
  Ja no sortiré al Facebook contant el Diari de Navegació, quan has pres una rutina i aquesta s'acaba llavors et queda un espai buit que pareix que no sap amb el que l'has de omplir.   
  Fins a la pròxima entrada.

dilluns, 18 d’abril del 2011

DE LA PÚBLICA A LA PRIVADA, O NO?

 Si heu anat a veure la darrera entrada del bloc d'en Joan Sol, La mar és el camí, (aquest senyor, i no faig conya, és un referent per a mi) es fa la mateixa pregunta que la majoria de aficionats, amants, entusiastes, etc. de la marina tradicional, concretament els de la vela llatina. Com fer un relleu generacional,  de quina manera podríem implicar a la gent jove en la nostra afició?
  He fet un comentari a aquesta entrada, que tal vegada ens varem equivocar en anar a tocar a la porta de les administracions públiques (qualsevol de elles) quan anant a la empresa privada tal vegada hi podríem haver tret més profit. Vista la poca, com ho diria, 'voluntat' que a vegades els polítics tenen a favor del patrimoni marítim de qualsevol sort. De veritat no ho sé. No sé com implicar a una empresa privada a fer negoci amb la marina tradicional o en fer regates de vela llatina, ni com implicar a la pública, el meu capet no dona per més.
  Les idees surten de ell, però a vegades tan sols son idees, que desprès a la hora de la veritat no es podem dur a terme, per qualsevol entrebanc, molt raonable i en que el meu capet no hi havia caigut. 
  Però desprès fent una volta per les pàgines que tinc com a favorites, he passat per la del Club Nàutic de Cala Gamba (on està amarrada la Paquita B). El club està posant una iniciativa per treure doblers a través de la publicitat, la que trobo molt legítima. I aquest capet ha pensat (desprès de omplir el quarto de fum) que els participants en les regates de vela llatina també en podríem fer de publicitat, tenim un bon mostrador on posar-la, les nostres veles. Es comú per tot arreu veure les veles dels vaixells que participen a regates plenes de publicitat. Perquè no en podem dur noltros?
  Be això nos ho hauríem de pensar, es veritat que quan es va redactar el darrer reglament de regates tal vegada no hi varem pensar amb això, però ara seria una bona hora per fer-ho. 
  Trobaríem empreses que la volguessin pagar? Homo, crec que si, ... si el preu no és abusiu.
  Tots dur la mateixa o dur cadascun diferent? Això dependria de la quantitat de anunciants o de més coses.
 Qui ho hauria de gestionar, cadascun la seva o fer pinya? Aquí penso que és on hi hauria molt de debat, i llargues hores per parlar-ne.
  La nostra Associació ho podria fer?...
  Son moltes preguntes que no sé respondre, però de veritat si no ens movem no farem res i jo no sé cap on tenim que anar, si pública o privada. Quina és la vostra opinió?
  Jo no ho tinc gens clar.
  Fins una altra. 

dilluns, 21 de març del 2011

DEL DIT AL FET

 He vist que en Bernat Oliver ha presentat el inventari de embarcacions tradicionals que li havien encarregat la gent del nostre Govern. Ho varem fer públic aquest divendres passat. En aquest inventari hi han faltat un 43% de embarcacions de les que ell, ja fa un bon grapat d'anys, va inventarià. Una pena. Els que tenim alguna embarcació de fusta i la mantenim començam a ser 'aves raris.'
  També en la mateixa noticia que dona un diari, hi surten els polítics que veient que ja queden poques embarcacions de fusta tradicionals, a la fi comencen a pensar que s'hauria de fer alguna cosa amb elles. Com hem demanat molts de noltros. Tal vegada ens convertiran les nostres barquetes en BIC (Bé de Interès Cultural). No em desagrada. Ser propietari (al menys del 50%) de un BIC, em pareix bé. Si a més, com diu el polític, ens podran subvencionar el manteniment, la conservació i la restauració, 'Ja me va bien' (com diu El Casta). Una altra cosa que apareix en el article del diari és que diuen que negociaran amb ports i clubs nàutics per les taxes per amarraments d'aquestes embarcacions, he tornar afegir 'Ja me va bien.'
  Però, com sempre hi ha peròs, no ens hem de oblidar que hi ha eleccions de aquí a poc, que els senyors polítics cerquen vots, fins i tot davall de les pedres. Que els que diuen això son els que ara governen, i que es pot girar sa truita, i els que poden guanyar (si guanyen) de això crec que no en voldran saber res de res. Així que de moment tot això nos ho haurem de posar dins un parèntesi, i esperar a veure a me'n que passa. I com tots sabem hi dues dites en llengua castellana que venen ni que pintades, 'Prometer hasta meter y una vez metido olvidar lo prometido' i 'Del dicho al hecho...hay mucho trecho.'
  Fins una altra.
   

dilluns, 14 de març del 2011

ANAR AL ALTRE COSTAT DEL MON

 Aquests darrers dies que estic navegant 'virtualment' amb la Paquita B a la Barcelona World Race, per les aigües del Oceà Índic i el Pacífic, per allà baix en els 40 i 50 rugents, que de moment no ho son gaire, m'ha vengut al cap el que devien sentir els mariners d'un vaixell quan anaven al altre costat del mon i tornaven a casa seva. 
  Contarien tot el que havien vist a la llum d'una foganya a ca seva als seus parents i família, o bravejarien, amb un tassó de vi o algun licor a la ma, davant dels seus amics i altres parroquians de la taverna. 
  - 'Jo he passat Cabo de Hornos, amb una turmenta que feia feredat', o 'quan navegàvem per les aigües del nord de les Azores, veiérem una balena que era més grossa que el vaixell.' 
  També contaven com vivien la gent dels ports que visitaven, les costums dels llocs, les seves vestimentes, etc. Suposo que els escoltaven com ara poden veure i escoltar un documental de la televisió, abans de la aparició dels invents del cinematògraf i la televisió, la gent que viatjava com ara els mariners, se'ls escoltava atentament quan contava les seves experiències viscudes a altres llocs.
  Jo era d'aquests que quan era petit escoltava les vivències del meu padrí per el altre costat del mon. Em pareix quasi que era ahir, que jo era un al·lot de poc més de deu anys, assegut en terra, i demanava al meu padrí que em contés coses dels seus viatges i  de això n'han passat quasi quaranta anys. Llavors de fer-se pregar una estona em començava a contar les històries que ja vos he contat i algunes d'altres com les que contaré ara.
  Port de Rotterdam, Nadal, de vet a tu a saber de quin any, entre el final del segle XIX i principis del XX. Tot el port nevat, la coberta del vaixell amb un pam de neu o més i varis mariners ballant damunt coberta en calçons blancs. Bé en calçons blancs no vol dir com ara, amb uns slips o boxers dels que duim ara. En calçons blancs pel meu padrí volia dir, anar vestit amb aquell 'mono' de franel·la o llana que tant hem vist a les pel·lícules del oest. D'aquesta manera ballava el meu padrí, i uns companys seus, damunt coberta, gat com una sopa, cadascun amb una botella de ginebra a la ma, unes festes de Nadal, suposo que per oblidar-se'n que les passava a lluny de la seva família i la 'roqueta.'
  Pels carrers de la ciutat de Rotterdam, aquells carrers empedrats, la construcció de les cases, les tendes, la gent, el ambient diferents als acostumats al Mediterrani. I vet aquí una al·lota jove, vestida a la holandesa amb uns esclops, fresca, guapa, amb uns ulls cels, quasi transparents, i rossa, un color de cabells molt poc vist per aquelles èpoques per Palma. Uns cabells rossos, groc fort, pentinats amb unes trunyelles. El meu padrí no es creia que fossin de veritat i tan sols li passa pel cap pegar una bona estirada a una de les trunyelles, amb el consegüent mal per la al·lota i com a resposta el meu padrí rebre una bona mamballeta. Però aquí, en aquest punt de la història sempre s'aturava una estona i llavors deia una frase molt repetida en les seves històries...'Fins aquí es pot contar' i jo en quedava en la... i si insistia me contestava... 'ja t'ho contaré quan siguis més gran, això no és per infants.'  Llàstima que mai ho he pogut arribar a saber.
 I fins aquí vos puc contar, perquè ja es tard i demà he de anar a fer feina.

diumenge, 30 de gener del 2011

LA PRIMERA REGATA DEL ANY I ALTRES COSES MÉS

 Avui diumenge dia 30 de gener del 2011, hem fet la primera regata d'aquest any. No ens ha anat malament. Ha estat un recorregut coster i el vent no ha passat de força 3. No com ahir que es va posà a bufar i arribar a passar dels 14 nusos i ones de a prop de un metre. Noltros sortim per a passar-ho bé no per passar pena. Afortunadament sols naveguem per a diversió no tenim la obligació de sortir tant si fa bo com si no. Això em recordà que tal dia com demà de fa cent anys, es commemorà i recorda a les víctimes d'un temporal que hi va haver per les costes del llevant de la península, on la pitjor part se l'en varen dur els pescadors catalans. Imagino que aquella pobre gent que sortí a la mar aquell dia ni s'imaginava el que succeiria, perquè si ho haguessin sabut segur que molts (per no dir tots) no haguessin sortit Que com solem dir 'la mar fa forat i tapa' i 'de valents n'hi ha els cementiris plens'.
   Una cosa ben diferent és quan estàs allà enmig i no et queda més remei que ballar. Si és així, has de fer tot el possible per tornar sa i estalvi. Per tornar a terra t'encomanes a tothom, aquí hi creuen fins hi tot els que mai han anat a missa. El meu padrí ho deia 'jo crec en Deu, però no amb els capellans' i no solia anar molt a missa.  Ell deia que cada dia parlava amb Deu i això per ell era resar. Jo som igual. Bé però ara ens hem despistat un poc del assumpte.
   La regata sortia des de Cala Gamba, amb el vent del través (menys o manco), que hem fet bastant malament. No caminàvem, fins que hem fet escorar un poc la barqueta i crear un poc de vent aparent, no hem començat a caminar.  La següent boia estava entre es Portitxol i la Seu. Poc a poc hem anat recuperant terreny, hem passat al 'Savanna' (molt fàcilment, per sotavent) i desprès hem partit a caçar el 'San Antonio de Padua' però ens ha costat molt. Fins que no hem 'atangonat' el floc no hem fet els tres nusos de velocitat. Ens hem posat paral·lels i així hem arribat a la boia, on hem virat per babord, i ha començat la cenyida en contra del vent, llàstima pel 'San Antonio' en cenyida no és rival per la Paquita B. La següent embarcació que hem trobat en el nostre camí ha estat el 'As'. Bot que provava nova tripulació i encara no li han trobat el punt, quan li trobin serà un dels capdavanters, però encara li queden un parell de regates de passar-ho prim. Ens hem atracat i llavors veient que ens costaria pena passar-lo perquè ens enviava vent brut, hem fet bord i hem anat a cercar la boia. Aquesta maniobra ens ha sortit bé i hem anat cap a boia com un tir. Ens ha sobrat espai i passada la boia hem anat allargant escotes, hem anat de través cap a la Illa de Galera, posant espai als que venien pel darrera, ja que navegàvem a prop dels 5 nusos. La següent embarcació que teníem al davant era 'L'Espanya', però no hi hagut manera de agafar-lo, apart de que estava molt enfora, no aconseguíem guanyar-li mar. Hem 'traslutxat' darrera la illa i hem començat a cenyir per cercar la darrera boia. Aquí ens hem equivocat, però no tota la culpa ha estat nostra, perquè desprès de fer bord per anar a la boia, el vent ha minvat un poc i les ones ens han anat tancant a la boia. No ha hagut manera de passar-la. Hem hagut de fer un repic (per un poc més de uns 5 metres) i fer-la, llavors navegant de l'aleta, a més de 4.5 nusos, hem anat cap a línia de arribada.
  Hem arribat a un poc més de onze minuts, en temps real, del que ens precedia a la nostra categoria que desprès s'han convertit en 4 minuts, en temps compensat. De veritat no sortim per guanyar, es veritat que ens agrada guanyar, aquí no li agrada guanyar? Però no ho posam com una meta, si passa, passa. Quan participam a una regata no pensam amb el trofeu que guanyarem i que omplirà un prestatge. Si ens cau algun  molt bé i fem una bona festa. Però no passa res si arribem els darrers, ja hi estam acostumats. Ens conformen en anar reduint temps als capdavanters, com avui. Hem vist que les modificacions i novetats afegides han millorat el rendiment de la barqueta i ara sols es qüestió de polir detalls, la resta ja anirà sortint, i si no surt? Idò, ja serà una altra vegada.
Fins a la pròxima.

diumenge, 9 de gener del 2011

DIARI DE NAVEGACIÓ VIRTUAL

  Ho sento però m'he enganxat, a la navegació virtual. Aquest joc de fer la Barcelona World Race de forma virtual es una passada, et fa viure un poquet la navegació d'altura, encara que siguis assegut davant el ordinador, dormir al teu llit i menjar ,assegut a la taula, uns bons aliments cuinats de veres. 
  Es veres que has de estar pendent de la navegació del teu vaixell virtual i hi has de anar un parell (mallorquí, es a dir que son qualsevol nombre menys dos) de vegades al dia a asseure't  davant la pantalla i el teclat per modificar el rumb, comprovar la informació meteorològica per les properes hores i decidir segons de on ve el vent el rumb que seguiràs. Te'n vas a dormir quasi pensant en que demà el matí a primera hora tornaràs a encendre el ordinador i comprovar per on esta el teu vaixell. I així un quants cop més al dia.
  Si m'ho prenc així i estic a terra amb totes les comoditats que puc i qualcuna més, llavors penso amb els que estan embarcats, les hores de mar i mar la voltant del vaixell, vigilant si es veu una vela per qualsevol punt del horitzó que et pugi dir on estan el teus contrincants, si t'agafen o tu els agafes. Sofrir el mal temps, com va ser ahir, en que varem navegar tot el matí amb vent de proa amb força de més de vint nusos, les ones que deuen fer de veres el vent de més de vint nusos i la nau s'apropava als quinze de velocitat. 
  I aquella gent, la que tripulà el vaixells de veres, que a munt sols son dos, no sols han de aguantar les inclemències meteorològiques, o les bonances, sinó que s'han de aguantar a ells mateixos i al seu company. Por ser molt dur, has de tenir un cap a prova de bomba. Perquè el cap no et pot fallar, perquè si et falla s'acaba tot. Has de ser un tipus fort en tots els aspectes. Penso que no sols té un mèrit enorme poder acabar aquesta regata, així que a més acabar primer t'ha de donar una alegria enorme (quasi tanta com quan ens donaren el Far de la Banya Blog Award, he dit quasi, no que sigui igual).
  Bé al que anàvem, he decidit anar posant el diari de navegació dia rere dia, el que fem (dic fem perquè som en Martí i jo els que hi anem embarcats, de forma virtual, es clar) aniré fent una entrada cada setmana, (la primera setmana està ja en el bloc al apartat de comentaris, a la entrada "la Paquita B i la volta al mon") on contaré dia a dia, les coses que se me'n passin pel cap junt amb la situació de la navegació virtual. Crec que pot ser divertit. Així que comencem.
  Diari de Navegació: 9-01-2011
  Hora: 23:34
  Milles recorregudes: 1.356 (avui 361, un altre marca)
  Velocitat: 6.8 n.
  Vent: NNO, 6.4 n.
  Rumb: 211º, cap a Canarias.
  Situació: Long. -13.30; Lat. 32.24
  Lloc del ranking: 6.246 (hem guanyat a prop de 1.400 posicions)
  Novetats: Naveguem amb el espinaker. Tot el dia el vent ens ha anat rodant de ponent a nord i davallant de intensitat. Esperam que quan ens apropem més a les Canarias, i segons les previsions, tornarà a augmentar. Encara no tenim decidit si passarem per en mig de les illes, o les envoltarem, tot depen del vent. 
  Fins demà.
Diari de Navegació: 10-01-2011
Hora: 22:43
Milles recorregudes: 1.536 (avui 280)
Velocitat: 8.5 n.
Vent: NNE, 8.7n.
Rumb: 242º, cap a Canarias.
Situació: Long. -13.4; Lat. 30.6
Lloc del ranking: 6.271 (hem perdut 25 llocs)
Novetats: Encara que el vent ens ve favorable, no bufa en la suficient força per avançar a més de 10 nusos. Hem fet 480 milles però no totes amb la direcció correcte, ja que hem anat cercant el vent. Si les previsions del temps no ens enganyen, en tindrem demà i haurem de passar les Canarias pel nord o tal vegada passar per en mig. Hem navegat quasi tot el dia amb el espinaker, sols durant unes hores que el vent a rodat ens ha permès posar el genaker i dur un rumb més adequat, però llavors ha tornat a rodar i amb tornat com antes. Passarem la nit d'aquesta manera demà el matí segons el vent veurem el que fem.
Fins demà.
Diari de Navegació 11-01-2011
Hora: 23:19
Milles recorregudes: 1.790 (avui 254)
Velocitat: 12 n.
Vent: NNE; 13n.
Rumb: 252º, cap el mig del Atlàntic.
Situació: Long. -16.1; Lat. 28.13
Lloc del ranking: 6.599 (hem perdut 328 llocs)
Novetats: En aquest moment estam passant entre les illes de Tenerife i Gran Canaria, no fa molt que hem virat i pres rumb cap el mig del Atlàntic. Tot el dia hem navegat amb el espinaker. Pareix que el vent no canviarà de direcció, si no ho fa intentarem passar pel nord de les illes de Cabo Verde i desprès ja ben en mig del Atlàntic, quasi a vora de Brasil, virar ja cap el sud i si el vent segueix anar de través cap a la porta del Atlàntic. De moment això es tot, fins demà.
Diari de Navegació 13-01-2011
Hora: 22:28
Milles recorregudes: 2.465 (mitja 387, nova marca)
Velocitat: 14.9 n.
Vent: NE; 18.7n.
Rumb: 206º, cap el arxipèlag de Cabo Verde.
Situació: Long. -21.8; Lat. 19.2
Lloc del ranking: 6.603 (hem perdut 4 llocs)
Novetats: Debut a una despistada familiar ahir no vaig poder fer el diari (passarà més d'una vegada). No naveguem a tota la velocitat que podríem perquè hem de passar les illes de Cabo Verde i per les previsions meteorològiques hem de anar a cercar la costa de Brasil, perquè per Àfrica no hi ha vent. Ahir vespre vàrem aconseguir navegar a 17.9 nusos de moment la nostra marca en velocitat, però esperem batre-la més endavant.
Fins demà.
Diari de Navegació 14-01-2011
Hora: 23:11
Milles recorregudes: 2.843 (avui 378)
Velocitat: 15.8 n.
Vent: NE; 18.5n.
Rumb: 258º, cercant el vent cap a la costa de Brasil.
Situació: Long. -23.6; Lat. 13.7
Lloc del ranking: 6.088 (hem guanyat 515 posicions)
Novetats: Naveguem rumb al oest cercant la costa de Brasil, per desprès poder davallar amb el vent més travessat i guanyar velocitat cap al sud. Ho fem així perquè les previsions de vent diuen que cap a la costa de Brasil sempre hi ha més vent que per la costa de Àfrica. La cosa comença a ser un poc pesant. Suposo que la falta de novetats et fa avorrir un poquet. ho hem de superar això tan sols es una fase, i encara no hem arribat a la zona de calmes que ja veurem com ens va per allà.
Fins demà.
Diari de Navegació: 16-01-2011
Hora: 0:44
Milles recorregudes: 3.225 (avui 382)
Velocitat: 16.4 n.
Vent: NE, 17.19 n.
Rumb: 184º, naveguem cap al sud.
Situació: Long. -27; Lat. 9.8
Lloc del ranking: 6.393 (hem perdut 305 posicions)
Novetats: Seguim navegant cap el sud. Aviat passarem l'equador. Crec que s'ha de fer una festa. Ja vos contaré quin drets tenien els que havien creuat el equador, també quant es creuà el Cap de Hornos també els mariners tenien certs privilegis. De moment naveguen a bona velocitat, esperam les calmes, a les que arribarem ben aviat.
Fins demà.

dimecres, 5 de gener del 2011

ENS HAN DONAT UN PREMI.

  Els nostres amics i companys del Bloc el Far de la Banya ens han premiat amb el FAR DE LA BANYA BLOG AWARD. Ve a ser com els "oscars" del blogs. Pel vist fan una gran cerimònia de entrega de premis retransmesa "around of the world," com dirien els anglosaxons. Ens haurem de comprar un "traje" de'n Armani.
  Pareix que no m'ho prenc en serietat, però no és vera. Però estic tant content de que ens hagin donat un premi que dic desbarats i al meu cap hi venen idees de totes castes, (com la de una entrega de premis com la dels oscars, perdonau però soc així,i així com arriben les meves idees al cap passen als dits i dels dits al teclat, i en un moment tot està escrit al bloc).
  Gracies amics del Far de la Banya.
  Els amics del Far de la Banya tal vegada ens han donat el premi per ser catalineros, es a dir per tenir bo amb ells. Ja que pel vist Santa Catalina (de on som noltros) i Tarragona (de on son ells) tenen coses en comú. Entre elles Sant Magí, sant al que se'n encomanaren els catalineros antics i que era nascut a Tarragona. No hi ha com tenir recomanacions i si a munt venen del cel, més que més.
  Moltes gracies per aquest premi, en compromet en seguir la mateixa línia.
  Ara deixo aquesta entrada i en vaig a fer el diari de navegació del Paquita B a la Barcelona World Race, que de moment hem passat el Cabo de Gata i si no faig via embarrancaré en el de Tres Forcas.
  No en canso de dir MOLTES GRACIES.
   

diumenge, 2 de gener del 2011

LA "PAQUITA B" I LA VOLTA AL MON

 La Paquita B ja ha pres la sortida de la Barcelona World Race, amb un poc de retard això si, perquè en Martí i jo hem trigat un poc en tenir enllestida la barca. Així que si visitau la pàgina web d'aquesta regata, podreu veure a la nostra barqueta amb els seus catorze metres quadrats de pedaç, els seus escassos 4,21 metres de eslora i 1.62 de manega participar-hi en la part virtual. Però hi som. 
 No sé com ens ho farem pel menjar, ja que tenim molt poc lloc. Menys mal que duim la fluixa amollada i suposem que qualque peix picarà i per l'aigua duim la depuradora de remolc dins una barqueta inflable, d'aquestes de platja, que vaig comprar al meu fill quan era petit. No sabíem que fer amb ella ara que el nin ha crescut i no hi cap dins, ja li hem trobat una utilitat. També ens preocupa això de encalentir el menjar, en Martí ha dut un zippo i diu que amb això ens bastarà, jo crec que encara que gasta poc com un metxer, la petita llauna de benzina tal vegada ens vindrà un poc justa. Ja ho veurem.
 Pel demés ja ho anirem arreglant així com vinguin les coses, sabem improvisar. Ara hem sortit un poc tapats, perquè per aquí és hivern, però així com anem davallant farà calor i ens haurem de llevar roba (que podrem aprofitar per augmentar pedaç i fer més via) i com al hemisferi sud ja ha començat l'estiu, no passarem fred i quan tornem de aquí a quatre o cinc mesos, si, si ... ja sé que la regata sols en preveuen tres, però noltros som un botet petit i en poc pedaç, (bé si podem posar els calçons blancs d'en Martí i meus, penjats de l'antena, ja ho crec que en farem molta de via, donarem un susto a més d'un). Ja sabeu tots que quan fem les regates per aquí, no solem arribar dels primers (perquè ens fa vergonya penjar els calçons blancs), sinó més bé pel darrera, que no sempre els darrers. Llavors ja farà calor per aquí.
  De moment a la regata virtual no anam els darrers, en tenim un darrera noltros, però crec que ha embarrancat, perquè està aturat davant la costa de Barcelona. Ja vos aniré contant. 
  Vos he posat una fotografia de la barca esperant la sortida amb molt poc vent.
   Molts d'anys per a tots.