Paquita B

Paquita B

divendres, 29 d’abril del 2011

JA HEM ARRIBAT!!!

  Pareix mentida però hem arribat. Desprès de quasi 28.694 milles nàutiques, cent-divuit dies, dues hores, vint-i-set minuts i quaranta segons, arribàrem ahir dia vint-i-vuit a les quatre i trenta-dos minuts del horabaixa.
  No mos ho crèiem. Ens vàrem abraçar, saludàrem a tothom, donàrem manetes, férem una bona festa i avui en més calma m'he decidit a posar-ho al bloc.
  Com es diu ha estat una experiència d'aquelles que quan hi estàs ho passes p... (malament), però quan ja ha passat i t'ho mires, dius... no era per tant. Ara hi tornaria a començar. Hi ha hagut molts de moments divertits i fotuts, sobre tot quan et quedaves sense vela i amb una ventada tenies que posar-ne una de nova. De divertits eren sobre tot quan pescàvem qualque 'peixot' i que no sabíem a on posar...
  Bé bromes apart, ha estat molt divertit, sortírem dia primer de gener a prop de les vuit del horabaixa i hem arribat dia vint-i-vuit de abril a les quatre i mitja del horabaixa. Tenim un diploma en el que diu les milles recorregudes, el temps invertit, el lloc en que hem quedat el 3.921. El jocs de veles utilitzats, onze. La velocitat màxima a la que hem anat, 19.90 nusos.
  Hem de contar que molts de dies quan m'ha aixecava prest, el primer que feia era connectar-me al joc i mirar el vent, el rumb i la velocitat a la que anàvem. Desprès venia la tàctica, quin vent faria de aquí a unes hores, canviar veles si era necessari i mirar de anar el més de presa possible. Desprès al llarg del dia m'hi anava connectant per canviar qualque cosa, rumb, veles, etc.
  També ens imaginava allà embarcats dins la Paquita B, per aquelles aigües, pel tròpic, als rugents quaranta quan anàvem a més de quinze nusos, caçant o amollant els davants, o el orsapop, amollant escota, davallant el punt de creu per embossar més la major, bé tota una bona aventura virtual.
  Espero que es torni repetir aviat, felicitar al Nicator que va arribar molt antes que jo, en el lloc 49, una màquina Biel, en hora bona. Desprès de aquí a uns dies arribaran, el Rampe II, de en Pere Reus, i el San Antonio de Pádua de en Xavier Mulet. Ànim que ja vos queda poc. No sé si n'hi ha més de llatins fent la Barcelona World Race.
  Ja no sortiré al Facebook contant el Diari de Navegació, quan has pres una rutina i aquesta s'acaba llavors et queda un espai buit que pareix que no sap amb el que l'has de omplir.   
  Fins a la pròxima entrada.

dilluns, 18 d’abril del 2011

DE LA PÚBLICA A LA PRIVADA, O NO?

 Si heu anat a veure la darrera entrada del bloc d'en Joan Sol, La mar és el camí, (aquest senyor, i no faig conya, és un referent per a mi) es fa la mateixa pregunta que la majoria de aficionats, amants, entusiastes, etc. de la marina tradicional, concretament els de la vela llatina. Com fer un relleu generacional,  de quina manera podríem implicar a la gent jove en la nostra afició?
  He fet un comentari a aquesta entrada, que tal vegada ens varem equivocar en anar a tocar a la porta de les administracions públiques (qualsevol de elles) quan anant a la empresa privada tal vegada hi podríem haver tret més profit. Vista la poca, com ho diria, 'voluntat' que a vegades els polítics tenen a favor del patrimoni marítim de qualsevol sort. De veritat no ho sé. No sé com implicar a una empresa privada a fer negoci amb la marina tradicional o en fer regates de vela llatina, ni com implicar a la pública, el meu capet no dona per més.
  Les idees surten de ell, però a vegades tan sols son idees, que desprès a la hora de la veritat no es podem dur a terme, per qualsevol entrebanc, molt raonable i en que el meu capet no hi havia caigut. 
  Però desprès fent una volta per les pàgines que tinc com a favorites, he passat per la del Club Nàutic de Cala Gamba (on està amarrada la Paquita B). El club està posant una iniciativa per treure doblers a través de la publicitat, la que trobo molt legítima. I aquest capet ha pensat (desprès de omplir el quarto de fum) que els participants en les regates de vela llatina també en podríem fer de publicitat, tenim un bon mostrador on posar-la, les nostres veles. Es comú per tot arreu veure les veles dels vaixells que participen a regates plenes de publicitat. Perquè no en podem dur noltros?
  Be això nos ho hauríem de pensar, es veritat que quan es va redactar el darrer reglament de regates tal vegada no hi varem pensar amb això, però ara seria una bona hora per fer-ho. 
  Trobaríem empreses que la volguessin pagar? Homo, crec que si, ... si el preu no és abusiu.
  Tots dur la mateixa o dur cadascun diferent? Això dependria de la quantitat de anunciants o de més coses.
 Qui ho hauria de gestionar, cadascun la seva o fer pinya? Aquí penso que és on hi hauria molt de debat, i llargues hores per parlar-ne.
  La nostra Associació ho podria fer?...
  Son moltes preguntes que no sé respondre, però de veritat si no ens movem no farem res i jo no sé cap on tenim que anar, si pública o privada. Quina és la vostra opinió?
  Jo no ho tinc gens clar.
  Fins una altra.