Paquita B

Paquita B

dimecres, 16 de desembre del 2009


Aquí vos deix una de les darreres fotografies fetes al Paquita B en regates. Aquest any no ha anat tan malament, hem fet Primer a les Series de Hivern, Primer al Dia de la Vela, Tercer en el Mestre Jaume i al final Cinquè al Trofeu Hivern. I tot i això que no hem sortit molt degut al mal temps que ha fet alguns dies de regates. Per aquest any ens proposem almenys prendre la sortida a totes les proves que ens apuntem.

Molts d'anys i bones festes a tots.

dijous, 3 de setembre del 2009

A finals de la dècada dels anys 20 es meu padrí, Joan Balaguer Figuerola, va decidir tenir

un bot per anar a pescar. Reuní es doblers necessaris per llogar unes plantilles a un

mestre de aixa, cosa comú en aquells temps, així començà es seu bot. Segurament va tenir la ajut

per part des mestre d´aixa, tot i això que ell era fuster.

Segons noticies posteriors, he sabut que a aquest mestre li deien "mestre Llonch".

Començà es bot a n'es corral de ca seva, al raval de Santa Catalina. Encara que ell visqués

a un primer pis, molts dels primers pisos del barri tenen davallada a pati. Quan ja

tenien la barca enramada, es comprovà que es bot no sortiria per sa porta i demanà a la

propietària de sa planta baixa per rompre es portals, treure es bot i desprès pagar s´arranjament,

però sa tia Jerònia, parenta seva, no hi vingué a bé. Així es va haver de desenramar

sa barca, llogar una portassa al carrer "Gran",(avui de Sant Magí), i acabar-la allà

Es matriculà es 6 de Març de l´any 1928, segons consta al foli 881, llista 4ª de Palma,

se li posà es mon de Paquita B, es nom de se seva filla Francisca Balaguer, ma mare.

Es bot va entrar a formar part de la flota del "Club España", on va participar a ses regates

que organitzaven aquests club i es "Club de Regatas". Va guanyar alguns premis que encara

romanen a ca ma mare, com quadres, centres de taula i altres coses que en aquells

temps es donaven a nes guanyadors i participants de ses regates. La Paquita B també

sortia a pescar, ja que empraven ses mateixes barques per fer ambdues activitats.

En aquelles regates, es meu padrí anava de patró i com a tripulant duia a nes seu cunyat

i cosí, en Sebastià Balaguer Llull. Segons ma mare conta, a nes meu padrí li agradava arribar

primer i a vegades durant ses regates, es dos cosins discutien amb quin lloc arribar, si

feien segon tendrien una copa, si primer un quadre, però el meu padrí no en feia cas i sempre

mirava de fer primer.

AQUESTA ÉS UNA DE LES PRIMERES ANÈCDOTES QUE EN CONTAREN QUAN ERA PETIT DEL PAQUITA B