Paquita B

Paquita B

dimecres, 2 d’agost de 2017

Esperam que aviat hi tornem a ser

Vos demanareu que ha passat quasi durant un any que no he escrit res. Han passat moltes de coses. En lo personal ha esta un any de canvis, bé en lo laboral. Hem canviat de feina i ja a la fi fixo a una bona empresa. Això per un costat. Sa barca ha patit un poc més. A finals de juny de l'any passat feia molta aigo. I haguérem de treure-la i cercar qualcú que la reparés. 

Tenia mala ferida, quan la restauràrem allà per el 99, feren noves quasi totes ses costelles. Però no ho feren del tot be. Tallaren ses tatxes deixant es caps a ses posts des forro. Han passat uns anys, 18 per ser exactes, i es caps de ses tatxes s'han començat a moure ja que ses posts des forro ja no bevien s'aigo i s'inflaven per estroncar es forats de ses tatxes, ni per tancar ses juntes. Havien perdut reina... en poques paraules eren velles i s'havien de canviar.

S'intentà diferents solucions però... no hi havia cap altre. Sa barqueta te els seus anys i ses posts s'havien de canviar. Cercàrem pressuposts, durant tot aquest temps, i a la fi en trobàrem un que ens convenia.

Aquest mes han començat ses obres, si va tot be, creim que per La Diada estarem a punt i hi podrem participar, amén. Si no pot ser per La Diada tampoc passarà res. 

Ja vos ho faré saber. Aquí vos deixo unes fotos de sa barca esperant reparació.

Fins ben aviat.






dimarts, 20 de setembre de 2016

COM HA ANAT SA DIADA?

  Idò de lo més bé. No ens podem queixar. Varem fer primer en la classe "Dragonera", així que no ens va anar gens malament.

  Dissabte va fer un dia dolent, vent de terra el que significa bufades de vent fortes amb períodes de menys vent, i quan carregava sa ratxa aferrat-t'hi fort. Així que decidírem no sortir, sortim a passar-ho bé, no a passar pena per no trabucar. Algunes altres "Dragoneres" sortiren, però no els hi va anar molt bé. Tingueren molts de problemes. Ses barquetes no estan fetes per mal temps, ones i bufades fortes. El principal problema, que no podien virar en contra del vent, sa ona  i es fort vent els guanyava i no era dia per traslutxades. Una va haver de tornar amb el floc davallat, que era l'única manera de virar per proa. Una altre va rompre el timó i el stick, creim que intentat fer un bordo. I la darrera se'n va anar enfora i llavors tornà aferrada a terra. Cap de elles va prendre la sortida, en qual cosa tots estàvem empatats a 10 punts. Diumenge seria decisiu.

  Diumenge sortí diferent, encara que estava ennigulat, el vent bufava fluixet, entre sis i vuit nusos, primer de ponent mestral, llavors canvià a xaloc per tornar, al final, a ponent, un poc més fortet. 
 Ens embarcàrem dins sa "Dragonera", na "Mitjana" (En una pròxima entrada vos contaré la experiència de navegar amb una Dragonera). 

  Sortirem amb vent del través. Sa sortida no va ser de ses més bones, n'en fetes de millors, però allà anàrem. Una en havia pres sa davantera, més de 50 metres. Bé idò es tractava de no perdre més distància. Ajustarem caps, afluixa escota, caça davants o caça escota i afluixa davants. Quan torbàrem que sa barqueta caminava a sa màxima velocitat en es rumb desitjat, aguanta aquí i cametes amigues. Llavors varem veure que començaven a deixar gent enrere. Uep¡ i aixó pareix que marxa¡. I abans de sa primera boia, que havíem de deixar per estribord, quasi l'havíem collida. Passàrem sa boia i havíem de cenyir amb contra des vent per anar a sa segona boia. Una altre vegada, caça i amolla, amolla i caça, fins trobar es punt on sa barqueta anava més aviat, i per amunt en contra des vent¡. Llavors vaig pegar una ullada per veure per on era s'altre "Dragonera" de nom "Malgrats". Cerca per aquí i per allà, i la vaig veure a sotavent, un poc més endavant però a sotavent. Vaig pensar "Ja anam per davant". Férem un bordo, sense fallar, i llavors un altre per anar a passar boia, que passàrem sobrats, deixant-la per babord, i deixàrem al segon enrere. Ara tocava anar cap a sa illa de "Galera" que havíem de deixar, també, per babord. Tornàrem ajustar escota i davants per anar amb es vent entre través i un quart. Anant cap a sa illa de "Galera" amb el rumb que dúiem, havíem de decidir passar el freus que te aquesta illeta, per dedins o per fora. Noltros no volem mals de cap, així que passàrem per fora. El patró de la "Malgrats" decidí passar per dedins, amb bon cirteri, i passar arran de sa illa, també bona decisió, si me volia guanyar havia de arriscar. Hi ho va aconseguí durant un temps. Però... tornàrem ajustar caps, i cametes amigues cap a sa següent boia, que tornava a ser sa primera que havíem passat, per deixar-la, aquesta vegada, per babord. Li tornàrem a prendre sa davantera, fèrem boia i a tornar cenyir. La "Malgrats " decidí anar en rumb encontra, i es trobàvem fent bordos en contra. Passàrem boia, deixant-la per estribord, un darrera l'altre, tant que hagués pogut tocar sa punta des botaló de la "Malgrats" amb sa ma sense allargar-la molt. LLavors havíem de anar cap es Portitxol, on estava sa següent boia i deixar-la per estribord. Torna ajustar escota i davants per el vent al llarg i tornàrem començar a fugir. Hem de dir que es va fer llarg arribar a la següent boia. Una vegada passada deixant-la per estribord també, ens trobàrem a ses embarcacions de sa classe "Oberta", ajusta caps i cap a sa arribada davant des club. Per aquí es vent havia girat cap a ponent i anàvem una altre vegada amb vent del llarg i manteníem sa distància sense perdre-la. Així que arribàrem primers guanyant sa prova i sa regata.


  
  

dimecres, 14 de setembre de 2016

LA DIADA DEL 2016. UN POC ESPECIAL

  La Diada d'aquest any serà un poc diferent, més bé, un molt diferent. 
  Això es debut a que la Paquita B en aquests moments està a la drassana d'en Sebastià Vidal a la espera de pressupost per la reparació que li hem de fer. Es una reparació important, molt important. La feina és canviar el forro de fusta de sa barca. Greus problemes amb la entrada de aigua nos han dut a aquesta situació.
  Ja n'ha fet 88 d'anys i sa barqueta necessita un bon repàs per poder continuar. En aquests moments estam valorant moltes de coses, tant en Martí com jo.
 
  Així que aquest any, en Martí i jo, farem sa Diada amb una "Dragonera" que ens han deixat.
  Ja vos contaré com ens ha anat.
  

divendres, 29 de gener de 2016

NOVES FOTOGRAFIES

 Desprès de molt de temps de cap moviment, debut a feina, altres curolles, etc., afegeix un grapat de noves fotografies da sa meva estimada barqueta.


 



Aquestes tres primeres varen ser preses el dia 12-05-1951, amb la barca ja amarrada al seu nou lloc al Reial Club Nàutic de Palma. La persona que hi surt era el cunyat del meu padrí, el tio Sebastià, que es va quedar com a propietari de la barca.

  Aquesta presa el 17-07-1955, crec que està al llenegadís que hi havia a vora el que és avui es "Bar Pesquero" on eixugaven ses xarxes i crec que encara hi ha sa rampa. Sa foto es molt petita i no es pot veure bé, però crec que la persona que hi surt, a vora la barca avarada, es el tio Sebastià. Aquest llenegadís era, o estava, a vora del "Tall del tio Jaume", Jaume Gelabert i Jofre, germà del meu altre padrí, i també mestre d'aixa.
  Aquestes quatre noves fotografies antigues m'han aparegut a un vell àlbum familiar.


 Aquesta és més moderna data del 18-07-2015. Es del dia de la Regata Mestre Jaume del any passat. Feta amb el floc hissat, la barca preparada i esperant la major enferida a la antena per el meu soci Martí. 


 Aquí em podeu veure traient aigo, quan sa barca tenia una "via" provocada per una tatxa de una post del forro tallada quan la restaurarem i que per alguna circumstancia es va afluixar, el que causà sa "via". Avui ja està solucionat, gracies al Mestre Sebastià Vidal.


  

 I la darrera presa pel meu amic Bernat Oliver, el 29-11-2015, dia del Trofeu Mestres D'Aixa, quan anaven, el "Callao", de on es va fer sa foto, i la "Paquita B", remolcats per el "Savanna" de en Toni Jover, cap a la sortida de la prova.

 De moment això es tot, esperem no estar tanta de estona a afegir entrades al blog.

 Salut.











dissabte, 28 de març de 2015

NOVES A SOBRE UN ASSUMPTE VELL

  Cercant noves a sobre el "Andrés Lupo" en el què el meu padrí navegà, cercant concretament on i qui va desballestar-lo al any 1908, vaig trobar dues ressenyes al diari "La Vanguardia" i una fotografia a un bloc en llengua anglesa. 
  
  La fotografia es aquesta:


  És el "City of Nankin", desprès va ser re-nomenat "Andrés Lupo", poc desprès de ser avarat a Glasgow l'any 1859. En aquella època anava aparellat de fragata.

  Les dues ressenyes al diari diuen:

  Diari "La Vanguardia" de la edició de divendres 11 de novembre de 1904.

  "Ha entrado en el dique flotante el vapor de la matricula de Bilbao «Margarita». Cuando salga entrará en el dique para limpiar fondos el brik barca uruguayo «Andrés Lupo»".

  Diari "La Vanguardia" de la edició de dimecres 16 de novembre de 1904.

 "Limpio de fondos, ayer tarde salió del dique y se disponía á zarpar para la América del Sur la corbeta italiana «Andrés Lupo»".

  Hi ha un error en aquesta darrera ressenya, la corbeta no era italiana si no uruguaiana, com diu correctament la primera ressenya.

De moment es tot. Encara segueix bussejant per internet per esbrinar on va ser desballestat el "Andrés Lupo" ex "City of Nankin", un dels darrers anomenats "clippers" que encara estaven en actiu a principis del segle XX.

Seguiré cercant.

   

dijous, 19 de març de 2015

JA LA TENIM DINS S'AIGO

  A la fi, desprès de quatre mesos, del dia 17 de novembre fins el dia 18 de març, ben arreglada i fetes ses piules. La Paquita B ja neda, més bé busseja, perquè d'aigo en va entrar molta. Ahir i avui ha estat amarant a fi de estroncar i demà li traurem s'aigo i veurem si ha estroncat bé, si no continuarem.
 Ara ja ton sols queden petits detalls, bossells, politges, i demés. 
 Vos pos les darreres fotos preses abans i desprès de tirar-la a s'aigo.







divendres, 6 de març de 2015

TAL DIA COM AVUI...

  Tal dia com avui, dia 6 de març, de ara fa vuitanta-set anys matricularen a la Paquita B, sempre he considerat aquest dia com el aniversari de sa barca. 
  Ara en aquests moments està damunt sa esplanada del Club Nàutic de Cala Gamba esperant que acabi de fer-li "ses piules", no li queda molt, he estat molta de estona, ha costat, però s'atraca la fi.
  Sols ens queda donar-li unes manetes de pintura i quedarà com una nineta de quinze anys, ningú diria que ja en té vuitanta-set. 
  Així que avui cantam, "Anys i anys, per molts d'anys..." "Feliz, feliz en tu día..." "Cunpleaños feliz...y que cumplas muchos más"
  Vos pos unes fotografies de com va anant sa reparació de sa barca.