Paquita B

Paquita B

divendres, 16 de març de 2018

PAQUITA B. 1928-2018. ¡90 ANYS!

PER MOLTS ANYS

Recull de fotografies de 90 anys...


















dimarts, 27 de febrer de 2018

PAQUITA B. V 2.2

  Com fan a ne's productes tecnològics i demés, la Paquita B, ara ja Versió 2.2, desprès de la seva renovació. ha tornat a participar a una trobada/regata. 
  El dia pareixia que no acompanyaria molt, però al final va anar de lo més bé. Ens va acompanyar com a tripulant es fill de'n Martí, en Rafel. Al pobre al·lot el martiritzarem un poc amb ordres que no entenia molt bé i a més volíem que ho sabés tot per infusió del Esperit Sant o qualque cosa pareguda. Es comporta amb molta paciència aguantant a dos vells discutint lo mateix sense adonar-se que ho diuen. Diàleg de sords. Ha quedat convidat a tornar venir i crec que ho farà.

  Desprès de prendre sa sortida ben a punt, o així, el recorregut que havien de fer va ser, línia de sortida, boia a la altura de Cala Estància, deixar-la per babord i tornar a la línia de sortida, ara de arribada. Amb el vent que hi havia férem el recorregut amb poc més de quaranta minuts, calculam que a una velocitat de 4 nusos o cosa així. 
  
  Per rematar el dia, desprès de la trobada/regata hi havia una torrada, i entrega de trofeus ja que es celebrava el Trofeu del Dia de les Illes Balears juntament amb el Fan Trofeu Hivern. I ens toca com a premi un dinar.

  Vos deix unes fotos "preses" de sa pàgina del Club de Cala Gamba, on surt sa nostra barqueta, les comparteix amb voltros, si en voleu veure més al Facebook o ha sa pàgina del club en trobareu més.


  

dimarts, 23 de gener de 2018

JA HI TORNAM A SER¡¡

  A la fi¡ ha passat un any i mig però ja la tenim a dins s'aigo¡

  Ben pintadeta i arregladeta.

  Llesta i preparada per tornar a participar a les trobades, regates etc.

  Vos deix ses fotos de l'arribada a Cala Gamba, sa darrera maneta de pintura i nedant ja dins s'aigo¡

  Salut i bon vents per a tots.

  



dijous, 5 d’octubre de 2017

JA ENS QUEDA POC

Si, ja ens queda poc per a tornar a navegar amb la Paquita B.

Una passada de pintura blanca i patent, i estarà llesta, llavors la durem a Cala Gamba, la armarem, pal, botaló, vents, burdes, mocs, caps i els estris de salvament i cap a la mar.

Si tot surt bé suposam que a finals de mes podríem a ser dins s'aigo i sortir a navegar per sa regata d'aquest mes del Trofeu Hivern, com diuen a ses rondalles, ... i si no son vius, es que son morts i que en el cel ens veiem tots, amén.

Vos deix unes fotografies preses aquest mateix dimarts on podreu veure el poquet que queda.





Fins a la pròxima que esperam que sigui dins s'aigo.

Salut per a tots.

dilluns, 18 de setembre de 2017

XXII DIADA DE VELA LLATINA

  No ha pogut ser, la Paquita B no ha estar llesta per poder participar a sa Diada.

  Però noltros, en Martí i jo, si ho hem fet. Hem sortit amb l'"AS" un bot paregut al nostro, uns vint pams. Recentment reparat, el seu armador en Joan Vicens nos ho ha deixat per participar a la Diada. Amb una condició, que hem possat noltros, sortir amb ses veles de la Paquita B, les tenim més per ma. El As du aparell de la classe regates, major a 1,85 o quasi i floc proporcionat a un pal de uns cinc metres. A noltros ens agrada navegar més trànquils.

  Dissabte aparellàrem es bot, ben polit, però que necessita modificar i adaptar millor per navegar, poqueta cosa. El temps no acompanyà molt, en nigulat primer i acabà plovent. Sortírem a provar-lo i no ens desagradà. Navegava fi i responia bé al timó. Amb ses veles del Paquita navegàvem igual.

   Però hi havia poc vent, poca mar i començà a ploure. Hi va haver un poc de "despiste" per part del Comité en donar sa sortida a sa classe Oberta i uns partírem cap un costat i uns altres cap un altre, veient això i ben mullats que començavem a estar, sobre tot jo que no havia dut cap impermeable, en Martí si, decidírem tornar cap a terra. Mentre tornàvem va fer un parell, mallorquí, de bufades de vent que ens va fer possar-nos ben a l'agüait, però sols foren un parell. Tornàrem al club ben mullats però de ploure. Les classes regata, llaüts clàssics i dragoneres sols feren un recorregut, en tenien previts dos, i la classe oberta va acursar considerablement el seu recorregut degut a la pluja.

  Diumenge tot canvià, sol i un poquet de vent, el suficient per prendre la sortida, totes ses classes juntes i de través amb el vent. Prenguérem la sortida un poc retrassats, però poc a poc anàrem guanyant posicions, fins arribar al primer lloc, de sa classe oberta, just quan arribàvem a sa boia des Molinar, amb el Volga quasi a la par i amb dues dragoneres més fent "sandwich", com a ses regates de professionals. Noltros passàrem primers i prenguérem de cenyida cap a sa boia de Can Pastilla. Anàvem fent "goma" amb el Volga. Però més llest en Tomeu, passà per entre els esculls i s'illa i em guanyà uns metres. Voltàrem segons sa boia, el Annika, llaüt classic, patronejat per en Guillem Amengual, m'ajudà un poquet, no li digueu a n'en Tomeu, tapant-li un poc es vent. Aixó m'ajudà a reduir diferència però no bastà i a la fi el Volga passà primer i a uns quinze segons noltros.

  Ses dues tripulacions nos ho passàrem la mar de bé, segur que des de terra el nostre duel, parexia el que tinguéren en Gregory Peck i n'Anthony Quinn a sa película "El mundo en sus manos", aquesta vegada em va tocar el paper de n'Anthony Quinn, tal vegada sa pròxima tengui es paper d'en Gregory Peck.

 Visquem i coses vorem...
 passant un falcó va dir,
"He vist un caragolí
 bogant un bot al rem
i un moscard amb un etxem
va fer moure un molí¡"

  Que vos pareix aquest video pres el segon dia de regates?                                                      




    

dimecres, 2 d’agost de 2017

Esperam que aviat hi tornem a ser

Vos demanareu que ha passat quasi durant un any que no he escrit res. Han passat moltes de coses. En lo personal ha esta un any de canvis, bé en lo laboral. Hem canviat de feina i ja a la fi fixo a una bona empresa. Això per un costat. Sa barca ha patit un poc més. A finals de juny de l'any passat feia molta aigo. I haguérem de treure-la i cercar qualcú que la reparés. 

Tenia mala ferida, quan la restauràrem allà per el 99, feren noves quasi totes ses costelles. Però no ho feren del tot be. Tallaren ses tatxes deixant es caps a ses posts des forro. Han passat uns anys, 18 per ser exactes, i es caps de ses tatxes s'han començat a moure ja que ses posts des forro ja no bevien s'aigo i s'inflaven per estroncar es forats de ses tatxes, ni per tancar ses juntes. Havien perdut reina... en poques paraules eren velles i s'havien de canviar.

S'intentà diferents solucions però... no hi havia cap altre. Sa barqueta te els seus anys i ses posts s'havien de canviar. Cercàrem pressuposts, durant tot aquest temps, i a la fi en trobàrem un que ens convenia.

Aquest mes han començat ses obres, si va tot be, creim que per La Diada estarem a punt i hi podrem participar, amén. Si no pot ser per La Diada tampoc passarà res. 

Ja vos ho faré saber. Aquí vos deixo unes fotos de sa barca esperant reparació.

Fins ben aviat.






dimarts, 20 de setembre de 2016

COM HA ANAT SA DIADA?

  Idò de lo més bé. No ens podem queixar. Varem fer primer en la classe "Dragonera", així que no ens va anar gens malament.

  Dissabte va fer un dia dolent, vent de terra el que significa bufades de vent fortes amb períodes de menys vent, i quan carregava sa ratxa aferrat-t'hi fort. Així que decidírem no sortir, sortim a passar-ho bé, no a passar pena per no trabucar. Algunes altres "Dragoneres" sortiren, però no els hi va anar molt bé. Tingueren molts de problemes. Ses barquetes no estan fetes per mal temps, ones i bufades fortes. El principal problema, que no podien virar en contra del vent, sa ona  i es fort vent els guanyava i no era dia per traslutxades. Una va haver de tornar amb el floc davallat, que era l'única manera de virar per proa. Una altre va rompre el timó i el stick, creim que intentat fer un bordo. I la darrera se'n va anar enfora i llavors tornà aferrada a terra. Cap de elles va prendre la sortida, en qual cosa tots estàvem empatats a 10 punts. Diumenge seria decisiu.

  Diumenge sortí diferent, encara que estava ennigulat, el vent bufava fluixet, entre sis i vuit nusos, primer de ponent mestral, llavors canvià a xaloc per tornar, al final, a ponent, un poc més fortet. 
 Ens embarcàrem dins sa "Dragonera", na "Mitjana" (En una pròxima entrada vos contaré la experiència de navegar amb una Dragonera). 

  Sortirem amb vent del través. Sa sortida no va ser de ses més bones, n'en fetes de millors, però allà anàrem. Una en havia pres sa davantera, més de 50 metres. Bé idò es tractava de no perdre més distància. Ajustarem caps, afluixa escota, caça davants o caça escota i afluixa davants. Quan torbàrem que sa barqueta caminava a sa màxima velocitat en es rumb desitjat, aguanta aquí i cametes amigues. Llavors varem veure que començaven a deixar gent enrere. Uep¡ i aixó pareix que marxa¡. I abans de sa primera boia, que havíem de deixar per estribord, quasi l'havíem collida. Passàrem sa boia i havíem de cenyir amb contra des vent per anar a sa segona boia. Una altre vegada, caça i amolla, amolla i caça, fins trobar es punt on sa barqueta anava més aviat, i per amunt en contra des vent¡. Llavors vaig pegar una ullada per veure per on era s'altre "Dragonera" de nom "Malgrats". Cerca per aquí i per allà, i la vaig veure a sotavent, un poc més endavant però a sotavent. Vaig pensar "Ja anam per davant". Férem un bordo, sense fallar, i llavors un altre per anar a passar boia, que passàrem sobrats, deixant-la per babord, i deixàrem al segon enrere. Ara tocava anar cap a sa illa de "Galera" que havíem de deixar, també, per babord. Tornàrem ajustar escota i davants per anar amb es vent entre través i un quart. Anant cap a sa illa de "Galera" amb el rumb que dúiem, havíem de decidir passar el freus que te aquesta illeta, per dedins o per fora. Noltros no volem mals de cap, així que passàrem per fora. El patró de la "Malgrats" decidí passar per dedins, amb bon cirteri, i passar arran de sa illa, també bona decisió, si me volia guanyar havia de arriscar. Hi ho va aconseguí durant un temps. Però... tornàrem ajustar caps, i cametes amigues cap a sa següent boia, que tornava a ser sa primera que havíem passat, per deixar-la, aquesta vegada, per babord. Li tornàrem a prendre sa davantera, fèrem boia i a tornar cenyir. La "Malgrats " decidí anar en rumb encontra, i es trobàvem fent bordos en contra. Passàrem boia, deixant-la per estribord, un darrera l'altre, tant que hagués pogut tocar sa punta des botaló de la "Malgrats" amb sa ma sense allargar-la molt. LLavors havíem de anar cap es Portitxol, on estava sa següent boia i deixar-la per estribord. Torna ajustar escota i davants per el vent al llarg i tornàrem començar a fugir. Hem de dir que es va fer llarg arribar a la següent boia. Una vegada passada deixant-la per estribord també, ens trobàrem a ses embarcacions de sa classe "Oberta", ajusta caps i cap a sa arribada davant des club. Per aquí es vent havia girat cap a ponent i anàvem una altre vegada amb vent del llarg i manteníem sa distància sense perdre-la. Així que arribàrem primers guanyant sa prova i sa regata.