Paquita B

Paquita B

dijous, 20 de setembre del 2012

I... COM HA ANAT LA DIADA?

   I que hem de dir. Així... així. Per començar quan en Joan Marc en va enviar el correu amb el canvi de dates. Vaig pensar... segur que tindre feina. I com que tenc pensament de Francina que tot el que sap endevina. El primer dia de feina de setembre em cridaren de Madrid...reunió a Madrid dia 15. Clavat.

  Vaig començar a preparar-ho tot perquè en Martí sortís dissabte amb algú mes, però... aquelles coses que passen en Martí es lesionà. Coses de números... del número del DNI.

  Així que la barqueta es quedà a port el dissabte. Allà amarradeta devia veure a les altres barques com les aparellaven, les tripulacions pujaven a dedins i salpaven, i ella es quedava allà amarrada tota soleta. Sense ningú que la aparellés, bé això no es així. En Martí fent un esforç, aparellà la major. Suposo que es quedà un poc trista per no poder sortir a fer voltes per la mar.

  Però diumenge tot canvià. Ja havia arribat de Madrid, terra de secà, i amb el fill d'en Martí, en Rafel, a qui l'any passat per la Diada nombrarem Al·lot de Barca, ara el ascendirem a Tripulant amb tots els honors.

  Allà partírem, el pobre nin un poc asustat però he de dir que aviat li fugí. No hi havia molt de vent. Prenguérem la sortida un poc retardats. I amb el poc vent que hi havia i a bufadetes arribàrem a la boia de cenyida. Mentre jo havia donat un sermó de com havia de fer la maniobra al pobret d'en Rafel. Que pensava "Vaja pesat de patró". No passàrem la boia amb el bordo que jo volia, però no en fallàrem cap i els férem ràpids. Desprès el vent encara minvà mes i sols a bufadetes caminàvem un poc aviat. Així que avorrits i veient als altres, que duen mes pedaç que noltros, com s'arrossegaven per fer la cenyida desprès de la boia de l'Illa de Galera. Vaig decidir fer mitja volta i tornar al club, si no haguéssim arribat als voltants de les quatre, sense haver menjat paella. I la paella de la Diada es sagrada, no es pot perdonar, i que per cert va ser tan bona com les dels altres anys, encara que no fos el mateix cuiner. Hi podria afegir amb les potes de cranc en va agradar mes.

  Bé això ha estat tot. Ara amb la nova feina tenc poc tens per aquest bloc i he de dir que també arribo mes cansat a ca nostra, i amb molt poques ganes de escriure. Però fent un esforç, intentarem seguir.

  Gracies a tots per llegir-lo.

  joan.