Paquita B

Paquita B

dimecres, 28 de setembre del 2011

BANDERA CARAGOLERA

  Avui matí en una cerimònia molt emotiva i amb totes les forces vives de la vila presents (imaginaris), s'ha procedit al acte de entrega i hissada de la Bandera Caragolera (Slow Sailing) al bot Paquita B.
  Un cop rebuda la bandera el patró de la embarcació tot emocionat a procedit a hissar-la al pal major de la nau (no n'hi ha d'altre), mentre una banda i els presents (imaginaris tots dos) cantaven de cor i pulmó La Balanguera tot seguit del 'Som pescador de gerret i de qualque sardina, visc part damunt es jonquet, som de Santa Catalina'.   En les seves elocucions les forces vives han elogiat aquest moviment que de cada vegada rep mes adeptes i s'escampa a reu del mon. El patró de la embarcació amés  ha agraït molt sincerament a Jordi Salvador la seva col·laboració sense la qual aquest acte no hagués tingut lloc.
  Llavors s'ha servit un refrigeri als presents (una llauna de llimonada).
  A partir de avui la Paquita B lluirà al alt del seu pal la Bandera Caragolera a totes les regates a les que hi participi (un poc incongruent però...). Li desitjam que aquesta nova bandera li dugui bona sort (que falta li fa).
 

dilluns, 26 de setembre del 2011

LA MARE DE DEU DEL MIRACLE I DISCULPES

  Començaré pel darrer, demanant disculpes, ja que debut a una avaria del meu proveïdor de telefonia no he pogut posar aquesta entrada fins avui. Demano especialment disculpes a tots aquells que dissabte estaven a Cala Gamba i els vaig deixar en la amb la història de la Mare de Deu del Miracle.

  Si alguna vegada anau a la església de Sant Magí (Inmaculada Concepción), (no sé perquè no li deixaren el nom del sant, ho cercarem) hi ha una capelleta quasi sempre il·luminada sols per la llum de les espelmes i animetes, amés de un llum directe a sobre la verge que li dona  a la capella un aire molt especial. Com és especial la història que té a veure amb ella.
  
  Diu la tradició i segons testimonis documentats de la època, o això diuen, que la imatge de la Verge que estava col·locada como pedra clau en el antic oratori de Sant Magí, avui desaparegut, i que la gent denominava com a  la 'Verge del Portal' obrà un prodigi.

  Aquest prodigi que estava escrit a les parets de la capella de la Verge dins l'antic oratori, deia:

  Que uns mariners d'un vaixell anglès (pèrfida Albió) fondejat en el port, jugaven a bolles o bitlles, (no es sap bé). I un de ells, genovès, (aquests italians), que perdia, i mentre deia una greu flastomia, llançà una bolla a la figura de la Verge que estava damunt del portal, ferint-la a la cella dreta, i del cop en va sortir sang que rajà fins el llindar de la porta. Quan els mariners veren aquest fet, fugiren cap el vaixell i es feren a la vela. Però no hi ha mal fet sense càstig, diuen. El vaixell estava en mig de la badia a la vista de tothom, i de cop i volta en un dia clar i seré, li pegà un llamp i l'enfonsà. Es diu que cap de ells es va salvar.  

  Es diu en documents certificats per notari, que aquest fet succeí un primer de maig de 1542, data en la qual junt amb el darrer diumenge de setembre es celebra aquest fet. Per qual cosa volia jo posar aquesta entrada el dissabte a vespre, però la avaria m'ho va impedir i vos demano disculpes.

  Avui en dia encara es conserva la figura de la Verge, amb la esquena sense desbastar desprès de tallar-la de la pedra clau del portal, i la pedra del llindar a sobre la que caigué la sang. Quan volgueu la podeu anar a veure i a resar-li. Les dones de la meva família li tenien una devoció especial i li resaven per aconseguir coses, ja que havia fet el miracle que d'una pedra rajàs sang, podia aconseguir coses més senzilles.

  Això es tot per avui. Ens veurem aviat.

   

dimarts, 13 de setembre del 2011

EL COSTUM MALLORQUÍ DE POSAR EL NOMS

  No sé si tots sabeu aquest costum, però molts anys enrere es collir un costum en posar el noms al nins mallorquins i així es repeteixen non rere non generació rere generació. 
  El costum era el següent, quan es casava una parella (homo i dona) al primer fill mascle li possaven el nom del pare del pare, al segon fill mascle el nom del pare de la mare, a la primera femella el nom de la mare del pare i a la segona el nom de la mare de la mare, el tercer mascle el nom de son pare i a la tercera femella el nom de la mare. A partir de aquí els noms escollits ja podien variar i s'estriava qualsevol, com el de un conco, parent, etc.
  D'aquesta manera dins una mateixa família trobem com el meu cas que tinc dos cosins que s'anomenen com jo, Joan, amb els quals també comparteix el llinatge. El meu nom encara potser es normal i diríem 'acceptable' a la moda de avui en dia. Però n'hi ha d'altres que es fan un poc mals de empassar, com es el cas de la meva germana i una cosina, les dues es diuen 'Sebastiana', a les pobres lis toca el temps en que els fills per no tenir un enfrontament amb els pares i  no contravenir el costum, el seguiren. Avui les coses han canviat, i als fills se'ls hi posa el nom que el seu pare i mare trien, sense fer cas a aquell  vell costum, hem de dir que a vegades va bé, però a vegades... no tant bé... Però això no era el que volia ressenyar, punt i apart.
  El que volia ressenyar si te un poc a veure amb el costum, llegint el famós llibre 'Historia del Arrabal de Santa Catalina' al principi del llibre, quan fa ressenya al segle XIV trobem que el autor conta que al any 1341 arribaren a Palma les relíquies de Santa Pràtxedes i es va fer un acte molt solemne. Es conta també que el arca que portava dins les relíquies va quedar durant tres dies i els seus vespres a la capelleta del hospici que per aquells temps hi havia a Santa Catalina.
  Segueix enllaçant coses...la meva padrina per part de mare, compartia, com jo, nom amb una cosina seva. Aquest nom era un tant especial, i he de dir que no sols elles s'anomenaven així, sinó que moltes de dones de edat pareguda a la de la meva padrina el duien també. Aquest nom amb llengua castellana diríem que te passada, però en la versió, podríem dir que 'catalinera' o més vulgar, no tant. El nom en qüestió es el de 'Pixedis' o 'Pratxedes'. Durant anys en vaig demanar com havien estriat un nom tan peculiar, de on podia venir el costum de posar aquest nom a les nines. Tal vegada la resposta podria ser la vinguda d'aquestes relíquies de la Santa a Mallorca  en fossin les culpables, cert no ho sé, però... podria ser.

  Fins a la pròxima.

dijous, 8 de setembre del 2011

UN BON RESULTAT A LA DIADA I UNA INESPERADA TROBADA

 Començarem pel principi.
  La Diada de Vela Llatina va començar un poc malament, dissabte no vàrem poder sortir a navegar, la mala mar i el vent dissuadirem a la majoria de participants. Crec que de veritat es va anular la primera prova perquè tothom se'n havia anat a ca seva a dinar.
  Diumenge la cosa canvià, encara que hi havia un poc de mar vella, que quan va pujar el vent cap a les dues del horabaixa, quedà molt picada. Ens donaren la sortida de través i gracies al fill de en Jaume Company, que feia de jury, i ens avisà de que quedava un minut per a la sortida, aconseguirem posar-nos ens condicions de fer una bona sortida amb bon vent. Aquí he de fer un apart,  de veritat que no en entenc molt de regates, podem dir que som un nou arribat, però en aquestes sortides de traves no aniria millor que el comitè situes la seva barca a barlovent? Així el vent duria la senyal acústica a tots els participants. Si es situa a sotavent no te ne adones de res.
  Bé, continuem amb la regata. Bona sortida i anàvem amb tot es caramull de barques, sense voler fer de fanfarró, anàvem primers, no en temps real però si en compensat. Férem la boia de cenyida i avançàrem a alguns i férem bordo per anar cap a sa boia. No la passàvem a la primera però com noltros n'hi havia molts. Quan tornàrem a fer bordo per atacar-nos a la boia, vaig travelar amb els caps i per culpa meva fallàrem i tinguérem que repetir. No va ser culpa ni de en Martí, ni del nostre al·lot de barca en Rafel. Això ens va fer perdre temps i ens pasaren tots als qui havien passat i algun més. Però amb vent portatns el Paquita es comporta bé i quasi a 4.5 nusos navegàrem cap a la següent boia. La passarem sense cap problema i  anàvem cenyint amb un vent fresc. Férem bordo per anar segurs de fer boia sense cap problema i llavors continuàrem cap a Cala Gamba on es trobava la arribada.
  Contents per la regata que havíem fet, malgrat la ensopegada, en Martí i jo no ens entenguérem a la hora de tornar cap el club. I una vegada passada la línia de arribada, menys mal, en una maniobra mal estesa i crec que més culpa meva que de ningú, trabucarem, tots dins s'aigua, a nedar. Una altra vegada es fill de en Jaume Company en va ser el nostro salvador, des de aquí li don les gracies, recollí a en Rafel a bordo i remolcà la barca, plena de aigua fins el club. 
  Desprès a la hora dels premis, ens sorprengueren i gracies a la bona regata feta, quedàrem tercers a la categoria de Bots de menys de 22 pams. Tot un èxit.
  Ara ver la segona part. Al bloc Alta Mar del nostro amic Fabian, l'altra dia, de pagés, parlaven d'un llibre a sobre Santa Catalina, de'n Joan Santaner i Mari, 'La Historia del Arrabal de Santa Catalina'. Jo sabia que ho havia llegit i que per ca mon pare estava, però anava equivocat. El llibre està a Madrid i el que tenim noltros es una fotocòpia del llibre, aquests drets de autor. Ido i bé mon para me l'ha deixat per llegir-lo i jo en aquest bloc vos en posaré alguns passatges que hi surten i que tenen a veure amb la meva família.

  Això es tot per avui. 

  Fins una altra.

dijous, 1 de setembre del 2011

Un altre any ... una altra Diada i un possible relleu generacional.

  Com passa el temps ... i ja hi tornem a ser.
  Desprès de un temps aturat, per falta de motivació personal, el horari de feina era molt feixuc i em deixava sense moltes de ganes de escriure a tots els meu blocs i que les meves curolles anaven per un altre costat. Ara espero poder tornar a recuperar el ritme de les meves aparicions (bloqueres).
  Aquest parèntesi no vol dir que he estat inactiu pel que te a veure amb la vela llatina. Hem participat a les regates de la Badia de Palma, quan la feina ens ha deixat. I ara ja preparam la Diada. Diumenge passat varem fer un entrenament al Gran Dia de la Vela. Varem fer els darrers com sempre, no hi cap problema amb això. Però...i això es el important, tinguérem una novetat! Va fer la regata amb noltros en Rafel, un fill de en Martí, ja havien sortit un quants dies abans per veure si li agradava. Llavors a la regata de S'Arenal li férem la prova de foc. Per un al·lot de tretze anys, menys o manco, aguantar dins un botet de poc més de quatre metres amb dues persones majors, preocupats per fer-ho bé a la regata, donant ordres i consells a poalades, li ha de parèixer un poc estrany i a vegades doiuts. De totes he de dir que ens va aguantar en paciència totes les nostres manies i dolls, no es va queixar de res i va fer tot el que se li manava, intentant suplir amb manya la força que tal vegada pels anys li faltava. Aguantà les quasi sis hores embarcat sense cap queixa, i això que com molts sabeu a la Paquita B no hi ha molt d'espai per moure's entre el embull de caps i la estretor de la cossia.

  Per tots aquests mèrits, les ganes de aprendre que va demostrar i la paciència que va tenir amb noltros, sobre tot això, vull fer el nomenament oficial, i perquè tothom que li interessi ho sàpiga, de Al·lot de Barca del bot Paquita B a en Rafel. 

  Ho publicam a aquest bloc perquè en quedi constància a tots els efectes.

   El Patró Joan.

  Ala idò d'aquesta manera el Paquita B ja te relleu generacional. 

  Ens veurem pels molls de Cala Gamba aquest cap de setmana. Molta de sort a tots.