Paquita B

Paquita B

dijous, 8 de setembre de 2011

UN BON RESULTAT A LA DIADA I UNA INESPERADA TROBADA

 Començarem pel principi.
  La Diada de Vela Llatina va començar un poc malament, dissabte no vàrem poder sortir a navegar, la mala mar i el vent dissuadirem a la majoria de participants. Crec que de veritat es va anular la primera prova perquè tothom se'n havia anat a ca seva a dinar.
  Diumenge la cosa canvià, encara que hi havia un poc de mar vella, que quan va pujar el vent cap a les dues del horabaixa, quedà molt picada. Ens donaren la sortida de través i gracies al fill de en Jaume Company, que feia de jury, i ens avisà de que quedava un minut per a la sortida, aconseguirem posar-nos ens condicions de fer una bona sortida amb bon vent. Aquí he de fer un apart,  de veritat que no en entenc molt de regates, podem dir que som un nou arribat, però en aquestes sortides de traves no aniria millor que el comitè situes la seva barca a barlovent? Així el vent duria la senyal acústica a tots els participants. Si es situa a sotavent no te ne adones de res.
  Bé, continuem amb la regata. Bona sortida i anàvem amb tot es caramull de barques, sense voler fer de fanfarró, anàvem primers, no en temps real però si en compensat. Férem la boia de cenyida i avançàrem a alguns i férem bordo per anar cap a sa boia. No la passàvem a la primera però com noltros n'hi havia molts. Quan tornàrem a fer bordo per atacar-nos a la boia, vaig travelar amb els caps i per culpa meva fallàrem i tinguérem que repetir. No va ser culpa ni de en Martí, ni del nostre al·lot de barca en Rafel. Això ens va fer perdre temps i ens pasaren tots als qui havien passat i algun més. Però amb vent portatns el Paquita es comporta bé i quasi a 4.5 nusos navegàrem cap a la següent boia. La passarem sense cap problema i  anàvem cenyint amb un vent fresc. Férem bordo per anar segurs de fer boia sense cap problema i llavors continuàrem cap a Cala Gamba on es trobava la arribada.
  Contents per la regata que havíem fet, malgrat la ensopegada, en Martí i jo no ens entenguérem a la hora de tornar cap el club. I una vegada passada la línia de arribada, menys mal, en una maniobra mal estesa i crec que més culpa meva que de ningú, trabucarem, tots dins s'aigua, a nedar. Una altra vegada es fill de en Jaume Company en va ser el nostro salvador, des de aquí li don les gracies, recollí a en Rafel a bordo i remolcà la barca, plena de aigua fins el club. 
  Desprès a la hora dels premis, ens sorprengueren i gracies a la bona regata feta, quedàrem tercers a la categoria de Bots de menys de 22 pams. Tot un èxit.
  Ara ver la segona part. Al bloc Alta Mar del nostro amic Fabian, l'altra dia, de pagés, parlaven d'un llibre a sobre Santa Catalina, de'n Joan Santaner i Mari, 'La Historia del Arrabal de Santa Catalina'. Jo sabia que ho havia llegit i que per ca mon pare estava, però anava equivocat. El llibre està a Madrid i el que tenim noltros es una fotocòpia del llibre, aquests drets de autor. Ido i bé mon para me l'ha deixat per llegir-lo i jo en aquest bloc vos en posaré alguns passatges que hi surten i que tenen a veure amb la meva família.

  Això es tot per avui. 

  Fins una altra.

2 comentaris:

  1. Hola, Joan. En efecte, "Historia del arrabal de Santa Catalina", un llibre que cada any que passa cobra més interès. Com passa amb els obsessionats fins a la malaltia amb qüestions d'aquestes, el vaig aconseguir de forma poc noble i ara no el deixaria ningú....

    ResponElimina
  2. La història d'aquesta còpia es per contar. Quan sortí publicat el llibre, els germans de mon pare el compraren entre tots. I el major que va fer feina al Museu del Prado, en va fer fotocòpies i enquadernà, i les envià a cada germà.

    ResponElimina