Un parell de glosses per combatre la calor

El meu padrí, el mestre d'aixa, també tenia una altre afició, a part de anar a pescar pops, i era fer glosses. Amb un tres i no res te n'en feia una. Jo no en sé molt, me'n costa un molt fer-ne una, però tenc una neboda que n'ha heretat el do.

Quan era petit me'n deia moltes i qualcunes me les vaig aprendre. Ni ha dues que m'agraden molt, no puc dir que fossin seves, però no els he escoltades per altres boques, jo crec que mai. Una curteta parla d'un moscard, ara el estiu son molt comuns, sobre tot als vespres. Diu així:
Un moscard varem matar
i dels ossos més petits férem,
cent llanxes canoneres
i vint llaüts de pescar.
I del que sobrà
encara poguérem comprar
Son Perot i Son Perera
i tota la ribera
que envolta la mar.

Ni ha una altre que també té que veure un poc en la mar i els accidents geogràfics de a prop de Palma i diu així:

Pescant un cranc
damunt s'illa de Cabrera
vaig veure Sa Dragonera
que ballava amb s'ho Cap Blanc.
I es Cap Enderrocat,
de ràbia suava sang.
Va muntar damunt un cavall
per arribar prest a Ciutat,
con no hi havia estat mai
va caure per davall Es Vall
i dos escarabats bollers
li prengueren sa defensa
i l'embarcaren dins una llanxa
com si fos un mariner.
I varen dur es papers
a nes batle de Pollença.
I es batle de Pollença
que era un ase vell
que li deien en Consciencia,
varen haver d'esperar
cent mil anys de paciència.

Que vos ha paregut! N'hi qualcunes més, però per mostra basta un botó.
Fins una altra.