Paquita B

Paquita B

dimarts, 22 de juny de 2010

Quina regata!

El darrer dissabte, dia 19 de juny, participàrem, el meu soci i tripulant Martí i jo a la Regata del Trofeu Mestres d'Aixa.
Trobam que és una pena que un trofeu que hauria estar a la altura de la "Diada," hagi quedat reduït quasi a no res. La veritat no sé de qui es la culpa, pot ser, com és el més normal, que de ningú, sinó dels temps que corren que no ajuden a res.
Malgrat tot i això ens reunirem un grapat de embarcacions, no tantes com esperava. Varen venir el "Balear", l'Alzina, com a llaüts grossos, també hi foren el Annika, Savanna, La Hermosa i el San Antonio de Padua per part dels llaüts clàssics. Per part dels bots hi anàrem el Sant Jaume, Santa Creu, Regio, Nicator i la Paquita B. Crec que no me'n he deixat cap, si fos així deman disculpes i que m'ho facin notar i li posaren remei tot d'una.
Sortírem amb la Paquita desprès de haver fet reparacions i algunes modificacions menors, encara n'ha de venir una de grossa, però vos ho contaré, a més és un secret, més endavant.
Al principi hi havia poc vent, noltros sortírem de Cala Gamba a vela, però menys mal que teníem aparaulat el remolc amb el Savanna. Que sinó no hi arribem a temps. El Savanna ens remolcà fent una taringa, Santa Creu, Regio i Paquita.
Arribàrem a la sortida amb un ventet de mestral fluixet i el comitè ens indicà que el recorregut seria una boia de desmarc cap a terra, després cap el "xispero", tornar cap a la Seu i acabar per devora la sortida. Però... el vent canvià a ponent- llebeig, i es canvià el recorregut un poc; boia de desmarc cap a la mar, boia de Can Pastilla i arribada.
Començà el procediment de sortida i ens agafà un poc despistats, com és normal en noltros, encara que ho pogèrem arreglar un poc. Poc desprès de haver sortit férem bordo i anàvem bé. Però... no endevinàrem amb el segon i quedàrem un poc a baix de la boia i aquí ho perdérem tot. Passada la boia darrera el San Antonio anàvem recuperant, passàrem el San Antonio i ens atracàvem als de més avant, el ventet que feia i el poc que pesa la Paquita ens donava un poc de avantatge, però... el vent es moria. A prop de Can Pastilla es morí del tot.
-Que llarga serà la tornada cap al Portixol. - li vaig dir a n'en Martí.
Quasi no ho havia acabat de dir començà a bufar vent, no entrà de sobte però... quasi quasi. A més canvià de direcció, anàvem a Can Pastilla de descuarterar i canvià a aleta. Aquest canvi sorprengué als dos bots sants, Sant Jaume i Santa Creu, i anaren tot dos dins l'aigua. Així de sobte, ara els veus ara no els veus.
La Paquita començà a córrer i com corria, pareixia que dúiem motor, de la estela que aixecàvem per popa. Ens atracàvem al més perillós d'una regata a vela llatina, la traslutxada, ja que la vela passa d'un costat al altra de la barca i amb vent fort, com ara era el cas, has de anar molt en compte. En Martí i jo hem aprés que el millor és amollar-ho tot, burdes i escotes, i una vegada passada la vela de costat començar a caçar. Però feta la traslutxada amb més facilitat de la que esperava i sense cap ensurt, anàvem drets cap el Puro Beach, sense possibilitat de poder cenyir més. Així que ens tocà fer bordo cap a la mar. Ara aquesta estava embrutada pel vent i una mar de fondo que venia travessada. I començarem a botar per damunt les ones, pegant capsanades i quasi emproats per evitar la escora. Poc després en faltà el pel d'una ... per trabucar. En Martí i jo vérem com l'aigua començava a entrar per la coberta escorada, fins a arribar a la cossia. Aquí tot dos a una férem un exclam i estirant-nos tot el que podíem cap enrere, per treure el màxim de pes cap en de fora de la barca i compensar la força del vent a les veles. I al mateix temps empenya la canya, en aquest cas stick, del timó per emproar la barca al vent. Ho aconseguirem i no anàrem dins l'aigua però per poc. Tot això succeí en menys temps del que heu trigat en llegir-ho.
Ara anàvem navegant de cenyida cap a fora de la badia, això és un dir, ja que no estàvem a mes de tres o quatre cables, mida marinera que és la dècima part d'una milla nàutica, pegant capsanades i caçats tot el que podíem. El floc portava quan pujàvem una ona i es desventava quan la davallàvem, en aquest cas és millor no fer-ne cas d'ell, que faci el que vulgi, però que no en molesti molt. Aprofitant una davalladeta del vent tornarem a fer borda cap a terra. Encara que ara anàvem a la bona, no feia més bon anar. La vela espitjava fort i havies de sortir més cap a fora de la barca, la mar no ens feia botar com a la mala, però et feia escorar molt ja que ens arribava pel través, bé de guatemala a guatapeor.
D'aquesta manera ens atracàvem a terra i havíem de tornar a fer bordo. Aprofitàrem una altra davallada del vent per fer bordo i partir cap a fora. Guaitàvem per vigilar que el pròxim bordo que havíem de fer cap a terra ens deixés en la direcció de la entrada a Cala Gamba. Aquí hi va haver un altra ensurt, una onota ens agafà i ens aixecà fent que la barca mostrés més de la meitat de la obra viva, una altra expressió marinera que vol dir la part de la barca que està dins l'aigua, i quan caiguérem aixecàrem aigua per tot. A la fi ja podíem virar per anar directe a Cala Gamba i aprofitant les davallades de vent, això no vol dir que vingués a ratxes, férem bordo i cap en de dins. Anant a la bona i atracant-nos a terra feia més bon navegar, però la entrada al club era difícil, teníem el vent ben de proa amb la entrada i s'havia de filar molt prim per poder entrar, cosa que noltros no férem, però... vinguérem al rescat. El San Antonio ens venia al darrera, a motor, per el que pogués passar i així llançant-li un cap i a remolc entràrem.
Quin alè que fas quan ja est a dins del moll i te'n has sortit d'una d'aquestes. No més frises de amarrar i sortir de la barca, estar a terra que està quieta. Però quan fa uns dies que no et poses dins una barca per navegar a vela, ja et torna a entrar es cuquet de navegar i no hi penses amb tot els mals moments que hi has pogut passar.
Be fins la pròxima regata i que no hi hagi tant de vent com aquesta.

3 comentaris:

  1. Si que ho va ser una regata dura, però, a diferència de l'any passat, erem bastants barques a la línia de sortida cosa que no passà l'any passat. Només se'n presentaren dues el dissabte i tres el diumenge.
    Com comprendràs, al club organitzador, Club Nàutic Portitxol, li varen quedar moltes "ganes" de fer una altre edició amb els mateixos dies de competició. Per tant hauriem d'estar agraïts al Club Nàutic Portitxol pel seu esforç en voler mantenir una regata amb tanta solera.
    El primer dia de competició de l'edició de l'any passat va tenir com espectadora la Consellera d'Industria del Govern Balear, Xisca Vives, la qual, a bord de l'Alzina, va poder veure de primera mà la "gran afluència" d'embarcacions al trofeu que segons tú, hauria d'estar a l'alçada de la Diada.
    Per rematar, a la sardinada que el Club organitzador va montar per honorar als participants, s'hi va presentar tan poca gent que n'Emilià (alma mater del trofeu) va haver de convidar a gent del Portitxol per tal que la tudadissa de sardines no fos tan escandalosa. Així i tot varen sobrar sardines per donar i vendre.
    Per tant, esta clar que la cosa no va quedar pel club organitzador i que el patrocinador degué quedar "content" i amb ganes de repetir.
    Amb el que he explicat supòs que t'hauré ajudat un poc a comprendre el per què un trofeu com aquest hagi quedat "reduït quasi a no res".
    Gabriel Rosselló.
    Secretari de la classe vela llatina.

    ResponElimina
  2. No t'en fadis Biel. No ho dic en mala intenció, i tu ho saps, que no tir mai a matar. No més he fet una observació, que un trofeu que hauria de estar a la altura de sa "Diada" per ara no hi estigui. Tal vegada s'hauria de fer més promoció, no ho sé.
    Però ja que tu tires, et diré que al anunci de regates hi havia escrit que si dissabte a les deu es passava pel Club del Portitxol es donerien les intruccions de regata i suposo que ls possibles recorreguts. En Martí i jo hi pasàrem i de això ningú en sabia res, tan sols en digueren vina a les once que hi haurà la reunió de patrons.
    La meva contesta va ser "si puc vendré"
    Però amb l'ajut de tots ho podem aixecar. Esperem que l'any que ve vagi un poc millor, a més ho has de mirar per la part positiva, aquest any erem més que l'any passat i el que ve més que aquest.
    joan

    ResponElimina
  3. Benvolgut Joan, enfadat no hi estic. El teu "post" va ser una oportunitat per donar a conèixer un fets i per concienciar un poc més a la gent que sense l'empenta de tots no ferem res de res.
    Estic d'acord amb tú que el tema d'organització s'hauria de millorar.
    "Si puc vendré", aixó és el mateix que també dic quan vaig a una regata d'un club diferent al que hi tinc l'embarcació, en el qual hi ha programada una reunió de patrons abans de la regata. Si no t'aixeques a les set del dematí per montar, sortir, entrar al club on es fa la regata, baixar veles, amararrar, anar a la reunioneta perquè et contin el que hi ha escrit o dibuixat en un paper, tornar sortir del port i a anar cap a la sortida de la regata.
    Avui en dia hi ha mitjans per tenir informada a la gent sense haver de fer tota aquesta comèdia.
    Per acabar, voldria donar l'enhorabona a tota la gent que és presentar a la línia de sortida de la regata de dissabte passat i encoratjar-la a continuar navegant.
    Biel Rosselló

    ResponElimina