Paquita B

Paquita B

dissabte, 6 de març de 2010

Tal dia com avui...

Tal dia com avui fa 82 anys la Paquita B va ser matriculada, podríem dir que ja era barca però fins el dia que es matricula, no ho és oficialment. Així que podem considerar el dia de avui 6 de març com a la data de naixement i a tenir en compte com aniversari. Li podem cantar això de: Anys i anys per molts d'anys...

En ve al cap quan ma mare em contava les anècdotes de la Paquita B, que qualcunes ja vos he contat i encara n'hi ha algunes que no. També les històries del meu padrí navegant i d'aquells temps que li tocaren viure, que poc a poc vos aniré contant. Aquestes dues persones i les seves histories marineres feren créixer en mi la febre de la mar, que durant molts d'anys vaig haver de dur un poc apagada, ja que sempre hi ha coses més importants per a comprar que una barca quan temps poc doblers.

Però a la fi vaig poder fer el meu somni de infant realitat, va ser per allà l'any 1996 quan un client i amic que tenia un botet de plàstic, al que tenia molt de aprecio, i no el volia vendre a segons qui, però no li quedava més remei que desfer-se d'ell per culpa del lloc de amarrament, en va regalar més que vendre el botet. Aquest tenia un nom molt adient "Llibertat" i la seva eslora és de 18 pams, du un pal senzill i una antena de poc més de 22 pams, amb una vela llatina apedaçada. Això darrer va ser el que en va fer decidir-me a acceptar el bot, el record de les histories de quan era petit ja el podria fer realitat, a la fi navegaria a vela, amb una vela llatina, com els meus padrins. I amb l'ajut dels meus pares encara apedaçarem més la vela i férem un timó de pala més ample per poder governar millor la barca, i inclòs una orsa lateral, com aquelles que duien els Yachts holandesos, que anava canviant de borda segons la direcció d'on venia el vent. Cada vegada que la veig encara allà amarrada a Can Barberà o a les fotografies que li varem fer en venen els records de tota aquella feinada que hi vaig fer.

Record que li posava la vela i sortia amb algun amic a navegar sobre tot els dissabtes horabaixa després de haver dinat. Sortíem del port a motor i després ja fora enfilàvem la vela i aprofitant l'embat navegàvem de través o aleta, cenyir, no cenyia molt, i després quan érem per davant Ciutat Jardí o Cala Gamba voltàvem per tornar a Palma, ja que la dona no en donava permís més enllà de les sis. La barca navegava be però aquesta poca capacitat per cenyir jo li donava la culpa a no saber manejar be la vela.

Així que vaig cercar qualcú que em pogués ajudar amb aquest menester. Hi ho vaig trobar a Cala Gamba. Però això vos ho contaré un altre dia.

2 comentaris:

  1. Bartomeu Rosselló i Boeres13 de març de 2010 a les 21:04

    Per molts d'anys Paquita B!

    ResponElimina
  2. Gracies Tomeu, perdona el retard en contestar, però he tingut problemes informàtics.

    ResponElimina