Paquita B

Paquita B

dimecres, 27 de gener del 2010

Un Mestre d'Aixa i el seu vaixell


Parlant amb mon pare del meu padrí, es a dir son pare, dels famosos "Prínceps de Califòrnia," hem retret històries que ens contà ell a tot dos, amb diferència de temps. Mon pare encara se'n recorda de detalls que a mi, tal vegada perquè el meu padrí ja era més vell i havien passat més anys, no recordo que en contés a mi. Ja vos aniré posant el que entreguem tot dos de tot això.
De moment per començar vos diré que el meu padrí nasqué al Jonquet. Per aquells que no sou de Palma, el Jonquet és un barri al costat de Santa Catalina. (Mapes de Google ) Com diu la glosa: "Visc per damunt es Jonquet / Som pescador de gerret / i agafo qualque sardina / diuen que som de Santa Catalina." Els "jonqueters" i els "catalineros"ens considerem (més bé valdria més parlar en passat, perquè aquella època ja ha passat i avui en dia ja no és així) ens consideràvem quasi germans, no ens passava el mateix amb els "putxeros," es a dir els que vivien al barri del Puig de Sant Pere, que ens dúiem a matar. Tal vegada per la competència marinera, els tres barris estaven habitats principalment per pescadors i altra gent de mar.
Bé com vos deia el mau padrí va neix al carrer General Cabrinetti nº 13 del Jonquet dia 19 de octubre de 1881, no han passat anys de això. Ell als setze anys s'embarca, ho sabem perquè tenim la data de inscripció a la "Libreta de Inscripción Marítima" ( llàstima que la que tenim és la darrera i sols hi figuren els dos darrers vapors en que va navegar del any 1911 al 1913. Segons en contava ell aquest any 1913 es va casar i ja no es va tornar a embarcar.
Uns dels vaixells que ell en parlava molt era el "Andres Lupo, corbeta uruguaiana de la companyia Gasteiz i Mendialua." Així ho deia ell amb el seu castellà.
Ara que ho escric en recordo quan ell em contava les seves historietes, assegut en un balancí davant el balcó de ca ma mare, amb la boina al cap i mostrant la única dent que li quedava quan parlava. Quins temps aquells de quant ets nin tot ho veus de manera diferent, a ell li dec la meva afició a la mar, me imaginava navegar amb els vaixells que ell descrivia per ensenyar-me el aparell.
Ja ho diuen "ningú mor fins que te'n oblides d'ell" i això es ben de veritat.
Em despisto, al que anaven, aquí vos deix una fotografia del "Andres Lupo" al port de Yarmouth al Canadà. Més en davant vos contaré més coses d'aquest vaixell i del meu padrí.

3 comentaris:

  1. Si et sents cataliner més valdrà que en parlis amb en David Oliver Ramon. Ell té moltes coses a contar sobre aquestes barriades marineres.

    ResponElimina
  2. Antoni Josep no és que en sentí catalinero, és que som catalinero. Des de que vaig néixer fins els trenta-un vaig viure al carrer de Pursiana, nº 22, primer pis. La mateixa casa on varen començar a fer el Paquita B. Tal vegada la darrera generació de catalineros un poc al vell estil, però ja descafeïnats devora la generació anterior, que tots es deien "primos" perquè de veritat tots eren família. Per exemple en Martí i jo tenim avantpassats en comú.

    ResponElimina