Paquita B

Paquita B

dimarts, 12 de gener de 2010

Cap els viutanta-dos



Si amics meus, encara que no ho pareixi, el Paquita B se'n va cap els vuitanta-dos anys de vida. Qui li hagués dit al meu padrí quan la va fer, que la seva barca el sobreviuria, inclòs ha sobreviscut a la qui li donà el nom, ma mare.
No fa molt al varador de Cala Gamba en parlava amb un altre propietari d'una barca amb el mateix "problema" que jo. Que en feim d'aquestes barques? Un no est pot des fer de elles així com així, tenen una història familiar al darrera que no pots oblidar. El meu padrí la va fer amb les seves mans com diu en la fulla de registre quan la varen matricular. Du el nom de ma mare. Ja feia regates allà pels anys trenta. Ha anat a fer moltes pescades per davant la Seu.
Crec que tan sols pot acabar de una manera... dins un museu!
Llàstima que ha Mallorca no n'hi ha. Així que hauríem de esperar que n'hi hagi un i mentre tant a navegar i fer totes les regates que es puguin. Malgrat quasi sempre arribem dels darrers.
Amics Molts d'Anys a tots i tots vegem a la Paquita B fer-ne vuitanta-dos més.

Aquí teniu tres estats del Paquita B.

2 comentaris:

  1. Joan, aixì com el cuides encara li queda molt de bacallà per tallar al "Paquita B".
    Biel.

    ResponElimina
  2. Hola Joan, hi estic d'acord... encara ens queden moltes milles que recorre. Apa a navegar!

    Per cert, em reitero, m'has d'explicar això del "prínceps de San Francisco"

    Salutacions

    ResponElimina