Paquita B

Paquita B

dissabte, 2 de juny de 2012

LES TRES DARRERES REGATES

  Aquest passat mes de maig ha estat abundant en regates, cosa que no succeirà al llarg del estiu. El mes de juny n'hi ha dues, però desprès fins dia 26 de agost ja no n'hi ha cap. Es una cosa que no he entès mai. Com els mesos que hi podria haver mes regates, ens quedam tots a terra, esperant que arribin unes regates en uns períodes de temps que tal vegada no siguin els mes idonis per navegar... misteris de la vela llatina a Mallorca.
  Com deia al principi aquest passat mes de maig hi havia programades quatre proves. Una que sortí de cop i volta organitzada pel Club de Mar, amb el nom de trobada, ens afegiren a noltros els llatins, tal vegada per fer bulto o tal vegada no. Desprès Cala Gamba dins la seva Setmana de Vela tenia previstes dues proves i finalment el Club Molinar de Llevant organitzà dia 27 el seu Trofeu Primavera.
  Dia 12 de maig partírem de Cala Gamba, als voltants de la una, cap al davant del Portitxol, on hi havia el comitè de sortida que se ens la donaria a les dues i mitja, molt mala hora pels llatins. El recorregut era bastant senzill, sortida, boia de Sant Joan de Deu (xispero) i tornada a la sortida. Una sortida al través, mes o manco, recorregut fins a la boia amb la mateixa posició del vent. Virada  de la boia per babord, es a dir traslutxada, no molt agradable a vela llatina i a més si hi ha vent de una intensitat de 3 a 4, i si afegim la ona, qualcú es podria dur un bon susto, si no va amb atenció. I la tornada amb vent per a proa del través. Això volia dir enfilats damunt sa post i fent abdominals, pel proa, i traure es cul per la borda pel patró. Aquest era el pla de navegació que esperàvem tenir, però... res de això poguérem fer. A les primeres de canvi, trencàrem el stick, paraula anglesa que vol dir bastó o gaiato. El tal stick es una prolongació del arjau o canya del timó que es dur perquè el patró pugi penjar-se per la borda, fent contrapès a la força del vent a sobre la vela, i pel tant des de aquesta posició dirigir la embarcació, si no ho fes així l'embarcació podria trabucar. La tornada des de la boia de Sant Joan de Deu es posava complicada. I més es va complicar quan notàrem que a una de les burdes li fallava la mordassa quedant-se travada i la altra també fallava però pel contrari, la mordassa no travava bé i s'anava amollant-se. No ens quedà altra remei que haver de tornar sense prendre la sortida. I haguérem de fer ses reparacions ràpidament ja que la setmana següent teníem una altra competició.
  Dia 19 estaven solucionats tots els nostres problemes. A les 12 del migdia, aquesta es una hora més adequada de sortida pels llatins, estàvem a la línia de sortida. La sortida va ser bona, no ens podem queixar, però hagués pogut ser millor. Recuperàrem el temps perdut a la sortida passant al llaüt Savanna, primer i al bot Sant Jaume, desprès, però lo nostro no son les cenyides. I encara que no ho férem malament, no ens sortí del millor. Desprès venia una navegació de llarg, que férem sense perdre terreny. Arribà la segona cenyida, molt més llarga que la primera. La intensitat del vent havia pujat, res greu, però la ona si que havia pujat, i per un bot petit i raseret com la Paquita, la aturava. No de una manera greu com ens passava abans, però no arribava a prendre la velocitat que volíem i vèiem als altres fugir-nos sense poder posar remei. Al final creuàrem la línia de arribada a quasi 17 minuts del primer, que a temps compensat es convertiren a 9 minuts. Molt bon temps, però estàvem un poc decebuts, no aconseguírem passar al nostre "arxienemic" el bot Sant Jaume per tan sols 18 segons. Devuit segons que ens separàrem de la glòria. La pròxima serà.
  El dia següent, dia 20, el temps empitjorà, com es preveia. La prova esperada per aquest dia es va suspendre. Ara ens quedava la setmana que ve al Molinar.
  Arriba dia 27, bon temps, bona mar. Sortida a les 12:20, bona hora. Sortida a boia de barlovento, mala sortida, quedàrem a sotavent dels altres i haguérem de fer bordo ben aviat per evitar el vent dolent que ens enviaven. Segon error, viràrem abans d'hora i haguérem de repicar a la boia. Navegar cap es xispero va ser un poc avorrit, però encara ho va ser més navegar fins davall la Seu i tornar a la línia de arribada. Creiem que ho havíem fet molt malament, però en temps compensat tan sols quedàrem a 4 minuts del primer.
  Això va millorant, de cop sa barca a augmentat la seva velocitat mitja, ho hem mirat amb el GPS, en un nus. De navegar com a mitja a 3,5 nusos, hem passat a 4,5 nusos en aquestes dues darreres regates i això que les condicions de vent no eren del tot iguals.
  Així que enemics, tremolau qualque dia vos donarem un bon susto a més d'un¡¡¡

4 comentaris:

  1. El misteri de la manca de regates al que et refereixes, te a veure amb les vacances(llargues segons es miri)d'un sector de gent. Resulta incongruent però es així.
    Des de ben antic, el periode de temps comprès entre la primavera i la tardor era aprofitat pels navegants per fer les seves travessies i la temporada d'hivern s'aprofitava pel manteniment i reparació de llurs embarcacions. Ara no, si bé es cert que se n'aprofita un curt periode de l'hivern per fer les esmentades reparacions i la resta, s'empra per fer regates amb altres classes més modernes i de característiques molt diferents a les nostres.
    Esperem que la reflexió que fas l'entengui més gent.

    ResponElimina
  2. Ja no tan sols regates, també trobo a faltar, per exemple qualque trobada, sense competició. Tan sols navegar. Però ni això tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobades a Mallorca si que ni ha, poques però ni ha. La degana és la del Moll d'Alcúdia (enguany han fet la sisena edició), i la de s'Estelella (enguany se celebra la quarta edició) a s'Estanyol de Llucmajor.
      Si no hi pots anar per la mar, hi ha bastantes facilitats per traslladar la barca per terra amb remolc.
      Enguany pot esser que s'organitzi una trobada al Molinar per la fira Ran de Mar.

      Elimina
    2. Perdona, volia dir a la Badia de Palma.

      Elimina