Paquita B

Paquita B

dilluns, 16 d’abril del 2012

UN POC DESCUIDAT

  Si es vera, he tingut el bloc un poc descuidat. 
  La nova feina, el tragí dels viatges, el arribar a casa tard i cansat de fer kilòmetres, al que no estic acostumat. M'han fet descuidar un poc aquest bloc i els altres que tinc. Ara que ja les coses s'han assentat un poc, que la rutina comença i començo a acostumar-me als viatges i als kilòmetres, en tornen les ganes de tornar a escriure coses.
  De moment tan sols vos diré que la darrera regata a on participàrem, va ser un poc fracàs. Es una llàstima que la vela llatina, que representa una part molt importat de un club nàutic, quedi relegada a un segon termini. Es veritat que no corren temps per malgastar doblers i s'han de fer economies. Però... les coses es poden fer de moltes maneres, però s'han de procurar fer-les el millor possible. 
  Es veritat que el comites de regates estan més acostumats a la vela lleugera i els de vela llatina lis pareixem una nota "folklòrica". Però... demano. Seria possible que a qualque regata ens posassin un comite que n'entengui un poquet de vela llatina? Que tal vegada hi hagi navegat qualcuna vegada? De veritat em direu que això és tan difícil?
   Va ser mal de emprendre sortir a la darrera regata, tal vegada perquè a la hora que ens la varen donar, ja quasi la podríem haver estat  acabant. El senyors del comité de regates s'esperaren a que hi hagués vent suficient per poder donar la sortida pels Snipes, però malgrat esperàrem i esperàrem, al final es donà la sortida amb el mateix vent que teníem a les dotze del migdia. Es veritat que el vent va pujà i davallà mentre esperàvem, però això sol passar a algunes regates, i desprès de haver pres la sortida també ho va fer. 
  Ens embarcàrem a les onze i mitja, esperant prendre la sortida als voltants de les dotze, però eren la una i mitja i encara pareixia que no es sabia de que anàvem. Per això es retiraren algunes embarcacions i per això algunes no acabàrem la regata. De vent vos puc dir que n'hi havia el mateix que quan sortírem a les onze i mitja. Però per alguna raó, que escapa al nostre enteniment, de en Martí i meu, el comité ens tingué volta que volta durant dues hores.
  Ara seriosament demano als clubs que organitzin regates de vela llatina que al menys el jutges hagin navegat alguna vegada a vela llatina, o com a mínim s'informin un poquet de com anam. Que segons el nostro reglament ens poden donar la sortida a partir de un vent de 4 o 5 nusos, dels snipes no sé quant ha de ser. I al meu parèixer el vent superava, tal vegada per poquet, aquesta intensitat. Però s'havia de esperar als snipes, que eren menys que els llatins, però...
  Bé, de moment ja li val. N'hi haurà més, però de moment ja li val. La pròxima entrada cremarà un poquet més, fins llavors.

1 comentari:

  1. Això dels blogs ja ho té... el meu durant el 2012 ha estat també una mica deixat si el comparo amb d'altres anys. Salutacions,

    ResponElimina