Paquita B

Paquita B

dimarts, 13 de setembre del 2011

EL COSTUM MALLORQUÍ DE POSAR EL NOMS

  No sé si tots sabeu aquest costum, però molts anys enrere es collir un costum en posar el noms al nins mallorquins i així es repeteixen non rere non generació rere generació. 
  El costum era el següent, quan es casava una parella (homo i dona) al primer fill mascle li possaven el nom del pare del pare, al segon fill mascle el nom del pare de la mare, a la primera femella el nom de la mare del pare i a la segona el nom de la mare de la mare, el tercer mascle el nom de son pare i a la tercera femella el nom de la mare. A partir de aquí els noms escollits ja podien variar i s'estriava qualsevol, com el de un conco, parent, etc.
  D'aquesta manera dins una mateixa família trobem com el meu cas que tinc dos cosins que s'anomenen com jo, Joan, amb els quals també comparteix el llinatge. El meu nom encara potser es normal i diríem 'acceptable' a la moda de avui en dia. Però n'hi ha d'altres que es fan un poc mals de empassar, com es el cas de la meva germana i una cosina, les dues es diuen 'Sebastiana', a les pobres lis toca el temps en que els fills per no tenir un enfrontament amb els pares i  no contravenir el costum, el seguiren. Avui les coses han canviat, i als fills se'ls hi posa el nom que el seu pare i mare trien, sense fer cas a aquell  vell costum, hem de dir que a vegades va bé, però a vegades... no tant bé... Però això no era el que volia ressenyar, punt i apart.
  El que volia ressenyar si te un poc a veure amb el costum, llegint el famós llibre 'Historia del Arrabal de Santa Catalina' al principi del llibre, quan fa ressenya al segle XIV trobem que el autor conta que al any 1341 arribaren a Palma les relíquies de Santa Pràtxedes i es va fer un acte molt solemne. Es conta també que el arca que portava dins les relíquies va quedar durant tres dies i els seus vespres a la capelleta del hospici que per aquells temps hi havia a Santa Catalina.
  Segueix enllaçant coses...la meva padrina per part de mare, compartia, com jo, nom amb una cosina seva. Aquest nom era un tant especial, i he de dir que no sols elles s'anomenaven així, sinó que moltes de dones de edat pareguda a la de la meva padrina el duien també. Aquest nom amb llengua castellana diríem que te passada, però en la versió, podríem dir que 'catalinera' o més vulgar, no tant. El nom en qüestió es el de 'Pixedis' o 'Pratxedes'. Durant anys en vaig demanar com havien estriat un nom tan peculiar, de on podia venir el costum de posar aquest nom a les nines. Tal vegada la resposta podria ser la vinguda d'aquestes relíquies de la Santa a Mallorca  en fossin les culpables, cert no ho sé, però... podria ser.

  Fins a la pròxima.

3 comentaris:

  1. Hola Joan. El nom de Sebastiana m'encanta, li pots dir a la teva germana :). A casa seguint aquest costum de que parles resulta que tenim: El meu padrí EPD, mon pare, un cosí meu, jo mateix, el meu fill i un nebot meu....tots Jaume Escanellas. :)

    ResponElimina
  2. A mi em va despatxar peix moltissims d'anys madò Pixedis al mercat de Sta Catalina, no se si era parenta teva.

    ResponElimina
  3. No, Jaume. No tenc cap parent pescador, ni peixetera

    ResponElimina