Paquita B

Paquita B

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Sant Magí i Santa Catalina

Això ve d'un comentari fet per en Jaume a Facebook, ell comentava un bon plat de burballes i això em va fer recordar quan era petit o més jove, que a Santa Catalina hi havia un dia que quasi tothom en menjava de burballes.

Ho explicaré millor, el que a mi m'han contat era que hi havia varies societats a Santa Catalina, com ara el Montepio de l'Arrabal de Santa Catalina, però n'hi havia d'altres. La gent es feia soci i pagava una quantitat cada cert temps, si no recordo malament a la que estava la meva padrina pagaven dos reials cada setmana. Quina època era? Abans de la guerra civil, no ho he pogut esbrinar cert. Bé per aquests dos reials setmanals quan arribava la festa de Sant Magí, patró de Santa Catalina. Per que el patró de Santa Catalina era Sant Magí? Bona pregunta. El nom del sant es "Sant Magí de la Brufaganya", sant de Tarragona, on li tenen molta devoció (a Wikipedia podreu tobar la seva història). Com arribà a ser patró de Santa Catalina? N'he sentides dues versions una que vingué amb els catalans d'aquelles terres quan conquistà Mallorca el Rei en Jaume, i s'establiren a Santa Catalina on li feren una capelleta, per allà on està ara la església. Això ens coincidiria amb la capelleta de la Mare de Deu del Miracle, (una altra història per contar) o a lo millor la compartien ambdós sants. La segona versió seria que hi va haver una epidèmia, d'aquelles que hi havia en temps antics i molta de gents es moria. La gent s'invocà al Sant i aquest bon personatge els hi va fer cas i salvà a molta de gent, i com agraïment el anomenaren patró del lloc. Tal vegada n'hi pugi haver una tercera, si qualcú la coneix que m'ho digui i la afegirem.

Bé idò, per la festa gran de Sant Magí s'organitzaven balls i festes a les quals entenien dret a anar els socis de les societats, a més solien matar un bou o vaca i en repartien la carn entre els socis. Això durà molts d'anys i es va fer quasi costum, jo era petit i el dia de Sant Magí, i ja no es repartia carn de bou, em tocava menjar, estofat i burballes, fetes amb es brou de bullir la carn del bou més de qualque bocí de "gal·lina" (ja sé que està mal escrit, però vos ho explicaré un altre dia en una altra entrada). No hi hagués hagut cap problema si la festa del sant no es celebrés dia 19 de agost, però menjar burballes fetes amb un brou ben espès y llavors afegir un plat de estofat de bou amb patates a ple estiu, tots acabàvem suant gotes ben gruixades.

Però al final del dinar venien les postres i aquestes eren les que més m'agradaven. La mateixa tradició que hi havia de fer estofat i burballes, també s'hi afegia el "menjar blanc," com una espècia de flam, fet sols amb llet, farina, sucre, canyella a brot i raspadura de llimona, tot es posava al foc i fins que quedava espès, llavors es deixava refredar i quedava com un flam de color blanc. N'ere capaç me menjar-me'n un bon plat, això desprès del estofat i les burballes.

Bé, que vos ha paregut la història? I amunt n'hem afegit dues altres per pròximes entrades.

Fins aviat.

3 comentaris:

  1. No cal dir que com a tarragoni aquesta entrada m'ha deixat molt encuriosit... :-)

    Eduard

    ResponElimina
  2. No cal dir que m'agraden ses burballes (/burbaies/) llises o rissades :). I pensar que ara per tal de disfrutar d'un àpet hem de menjar collonades d'aquestes de la cuina moderna.....(una panxada de fam). Està clar que aquestes tradicions de les que parles s'enmarquen dins una època en la qual la classe mitjana no existia: o eres ric o pobre....si no....qui menja això dia 19 d'agost quan amb un trampó vas que xutes i romans fresquet....en aquell temps era més important el "qué" menjaves que "quan" ho feies....Pel que fa a Santa Catalina m'hi vaig passar moltes hores de jove, al mercat, al carrer gran comprant garbellets a Ca Don Pau (pobres ocellets) o al Cine Moderno...éra un poble i no un barri..
    El menjar blanc l'ha recuperat el nostre millor cuiner en Toni Pinya i està deliciós. Hi ha molts de plats mallorquins que no se perquè han caigut en l'oblit: Burballes, pancuit, sopes de peix, fava parada que són bonissims per a la salut i per al paladar (emperò com que ara som rics.....) jo els estic recuperant per a la vida quotidiana tot i que som conscient que competir contra Casa Tarradellas etc......és dificil.... Una abraçada

    ResponElimina
  3. Contestant al Far de la Banya, un tio meu, capellà i catalinero, durant molts d'anys en va ser rector de Sant Magí, els catalineros li deim així, no la Inmaculada Concepción que es el seu nom com a parroquia. Be aquest bon senyor, mort no fa molt de temps, va fer una excursió per a la tercera edat del barri a Brufaganya, a veure el santuari que hi ha allà i visitar un poc la regió. Mon pare i ma mare hi anaren.
    Contestant a La Mar: Quan era petit de tots aquests menjars quasí no hi havia setmana que en menjas un. De veritat encara de tant en quan mon para nos en fa, cada vegada que anèm a dirar a ca seva.

    ResponElimina