Un Mestre d'Aixa i el seu vaixell

Parlant amb mon pare del meu padrí, es a dir son pare, dels famosos "Prínceps de Califòrnia," hem retret històries que ens contà ell a tot dos, amb diferència de temps. Mon pare encara se'n recorda de detalls que a mi, tal vegada perquè el meu padrí ja era més vell i havien passat més anys, no recordo que en contés a mi. Ja vos aniré posant el que entreguem tot dos de tot això.

De moment per començar vos diré que el meu padrí nasqué al Jonquet. Per aquells que no sou de Palma, el Jonquet és un barri al costat de Santa Catalina. (Mapes de Google ) Com diu la glosa: "Visc per damunt es Jonquet / Som pescador de gerret / i agafo qualque sardina / diuen que som de Santa Catalina." Els "jonqueters" i els "catalineros"ens considerem (més bé valdria més parlar en passat, perquè aquella època ja ha passat i avui en dia ja no és així) ens consideràvem quasi germans, no ens passava el mateix amb els "putxeros," es a dir els que vivien al barri del Puig de Sant Pere, que ens dúiem a matar. Tal vegada per la competència marinera, els tres barris estaven habitats principalment per pescadors i altra gent de mar.
Bé com vos deia el mau padrí va neix al carrer General Cabrinetti nº 13 del Jonquet dia 19 de octubre de 1881, no han passat anys de això. Ell als setze anys s'embarca, ho sabem perquè tenim la data de inscripció a la "Libreta de Inscripción Marítima" ( llàstima que la que tenim és la darrera i sols hi figuren els dos darrers vapors en que va navegar del any 1911 al 1913. Segons en contava ell aquest any 1913 es va casar i ja no es va tornar a embarcar.
Uns dels vaixells que ell en parlava molt era el "Andres Lupo, corbeta uruguaiana de la companyia Gasteiz i Mendialua." Així ho deia ell amb el seu castellà.
Ara que ho escric en recordo quan ell em contava les seves historietes, assegut en un balancí davant el balcó de ca ma mare, amb la boina al cap i mostrant la única dent que li quedava quan parlava. Quins temps aquells de quant ets nin tot ho veus de manera diferent, a ell li dec la meva afició a la mar, me imaginava navegar amb els vaixells que ell descrivia per ensenyar-me el aparell.
Ja ho diuen "ningú mor fins que te'n oblides d'ell" i això es ben de veritat.
Em despisto, al que anaven, aquí vos deix una fotografia del "Andres Lupo" al port de Yarmouth al Canadà. Més en davant vos contaré més coses d'aquest vaixell i del meu padrí.

Els "Prínceps de Califòrnia"

Hola a tots:

Aquesta entrada ve de un comentari de un altre bloc. Es referent al comentari del bloc de Joan Sol "La Mar és el Camí" i es refereix a la vela llatina a San Francisco. Pels qui no ho saben, segons el meu padrí, no el que va fer el Paquita B, sinó l'altre que era mestre d'aixa, (ja vos contaré més coses d'ell). Bé com deia el meu padrí, el mestre d'aixa, tenia un parents seus, cosins, que partiren a Califòrnia a fer de pescadors. La història familiar continua amb que es feren molts rics tant que els hi deien els "Principes de Califòrnia". He pogut comentà aquesta història familiar amb altres parents meus, que tots la coneixem, principalment amb una cosina meva que te fet tot un arbre genealògic de la família, (també més endavant vos contaré més coses de tot això) i ens surten dos cosins del meu padrí, en Joan Gelabert i Jofre, que suposem son els que podrien ser tals prínceps, ja que en tenim constància del seu naixement però no de la data de defunció, ni on estan enterrats. Suposem que son aquests perquè ens coincideixen les dates de finals del segle XIX, concretament més endavant de 1870. Així que aquests dos personatges cosins del meu padrí son en Jaume i en Bernadí Gelabert i Rosselló.
Suposem, ho dic així, perquè tot això son suposicions que feim tota la família, que alguna cosa hi ha de veritat, perquè consultats diferents parents, la història varia un poc. Be a grosso modo, seria així:
Son pare d'aquests "prínceps" va morí al 1870 de tifus. Ells reberen algun doblers per una herència, no sabem si de son pare o de un altre parent, a partir de aquí la història te dues branques i un mateiçx final, una és la de que amb aquests doblers partiren cap allà, i es feren pescadors de gran èxit i fortuna. L'altra diu que amb lo heretat es feren una barca de bou i amb ella partiren cap allà. Aquesta darrera part em pareix molt increïble. Perquè creuar el Atlàntic amb una barca de bou de les dimensions de la Balear, per exemple, pot ser; però llavors de creuat l'Atlàntic partir cap el Pacífic, per Cabo de Hornos o Estret de Magallanes..., això ja seria com una epopeia índia o saga nòrdica.
Tenim més dades de això, perquè el meu padrí antes de casar-se anava embarcat com a mestre d'aixa i si quan tornava deia que havia estat per algun port de Estats Units, se li demanava si havia anat a veure als cosins, (ignorància de llavors). Ell tocava els ports de la costa est com a Boston, Charleston, Pensacola i alguns del Canadà. Això ens podria indicar que encara tenien algun contacte amb ells.
I tot això és el que tenim de moment referent als "Prínceps de Califòrnia".
Vos aniré contant tot el que pugem esbrinar la família, ja que ens hem posat a trescar tots i ja ho tenim com un assumpte familiar.
Gracies a tots el que m'han animat a continuar la història, no passeu pena que ho faré.

Cap els viutanta-dos

Si amics meus, encara que no ho pareixi, el Paquita B se'n va cap els vuitanta-dos anys de vida. Qui li hagués dit al meu padrí quan la va fer, que la seva barca el sobreviuria, inclòs ha sobreviscut a la qui li donà el nom, ma mare.

No fa molt al varador de Cala Gamba en parlava amb un altre propietari d'una barca amb el mateix "problema" que jo. Que en feim d'aquestes barques? Un no est pot des fer de elles així com així, tenen una història familiar al darrera que no pots oblidar. El meu padrí la va fer amb les seves mans com diu en la fulla de registre quan la varen matricular. Du el nom de ma mare. Ja feia regates allà pels anys trenta. Ha anat a fer moltes pescades per davant la Seu.
Crec que tan sols pot acabar de una manera... dins un museu!
Llàstima que ha Mallorca no n'hi ha. Així que hauríem de esperar que n'hi hagi un i mentre tant a navegar i fer totes les regates que es puguin. Malgrat quasi sempre arribem dels darrers.
Amics Molts d'Anys a tots i tots vegem a la Paquita B fer-ne vuitanta-dos més.

Aquí teniu tres estats del Paquita B.