Paquita B

Paquita B

dimarts, 17 de setembre de 2013

UNA ALTRA DIADA, UN ALTRE ANY...

Ja l'hem tornada a passar. Hem tornat a participar en una Diada de Mallorca de Vela Llatina. I ja en van 15, ens pareix que era ahir quan vàrem participar a la primera tots il·lusionats.
De totes maneres quan arriba la Diada ens il·lusionam igual, uns dies abans ho comencem a planificar tot per què ens surti bé. Aquesta vegada vàrem treure es bot, li férem es baixos, llavors debut a que fèiem molta d'aigua per la junta de la taula de claus, enfonsarem sa barca durant unes hores. Els mariners des club tingueren feina extra per què molts els avisaven de que una barca s'enfonsava. 
Canviàrem els penells, bandera i caps gastats. Dissabte 14 tot estava a punt. A les onze i mitja anàvem des club cap a sa sortida. El recorregut de la nostra classe, la Oberta, era partir de davant Cala Gamba, anar a una boia a prop de la Illa de Galera, passar-la per babor, seguir cap a Es Portitxol, deixar la boia per estribord i acabar davant Cala Gamba. Haguérem de esperar una estona per què no hi havia molt de vent, però a la fi va entrar, un embat de força 3, no molt més. Férem una sortida un poc dolenta, El "Brandó," el "Pepín" i el "Sant Antoni de Padua" sortiren abans que noltros, però poc a poc ens destacàrem el "Brandó" seguit per noltros. Tot dos deixavem els altres al darrera i entre noltros feiem sa goma, un prenia uns metres de avantage desprès el altre li llevava, sa mitja eren unes dues eslores, entre 10 i 15 metres. A sa boia de Galera, el "Brandó" més faixuc en traslutxar, la "Paquita B" més lleugera li agafà metres, ara sa distància era menys de 10 metres i seguíem fent goma. Atracant-nos a sa boia des Portitxol, es vent es tancava a sa boia i ens feia anar cada vegada més de cenyida, i la "Paquita B" sent un botet que venia de una classe on es primordial cenyir, va poder tancar-se un poc més al vent que el "Brandó," un llaüt. De totes, haguérem de fer un bordo tots, la "Paquita B" aprofità que està més acostumada a aquestes maniobres li prengué avantatge al "Brandó." Partírem cap a Cala Gamba, vent del través i a bona velocitat, sabíem que el "Brandó" amb més pedaç caminaria de valent i noltros havíem de aprofitar la avantatge que ens havia donat el vent a la boia i no perdre molt de mar. El "Brandó" també ho sabia i maniobrà l'aparell per guanyar la màxima velocitat. Ens atracàvem a la línia de arribada i el "Brandó" ens collia mar, de cada vegada més a prop. Haguerem de canviar rumb per impedir que el "Brando" ens passes per sobrevent i obligar-lo a quedar a sotavent, i ens va venir més just que sa pell des cul de no quedar primers, com a molt dos o tres segons. Però fèrem primers.
Més contents i riallers com mai. No m'haguessin tapat es cul amb set frassades en aquell moment.
Arribà es Diumengue 15. No les teníem totes amb noltros. A ne'n Jaume no li havia agradat molt perdre, no estava enfadat, però... ja sabem tots quan es cuquet es remou...idò això. Sa regata era pareguda a la del dia anterior, sols que a se'n revés. Partir cap es Portitxol, voltar boia, anar cap a Galera, i voltar cap a Cala Gamba. Es vent era més fluix, no arribava a 3, i a més fèrem una bona sortida, tots els de la nostra classe es quedaren enrere, més faixucs amb poc vent no caminavem molt aviat, en canvi noltros feiem caminet i de cada vegada els deixavem més enrere. No hi hagué color, mantinguérem sa distància i xino xano cap a sa línia de arribada senes cap mal de cap. Primers una altra vegada. Això significava guanyadors de la Classe Oberta. Jo crec que la "Paquita B" va crèixer un pam o dos, ara ja atornat als vint-i-un, però entrant a Cala Gamba en feia a prop des vint-i-tres.
Varem fer unes fotos. Mirau-les.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada