Paquita B

Paquita B

dilluns, 15 de novembre de 2010

QUE ENVEJA!

  Que enveja! (sana, però enveja). M'agradaria ser dels Amics de la Mar de Menorca, perquè tenen i fan el que a mi m'agradaria tenir i fer per l'Associació de Vela Llatina de Mallorca. Tenen un local, petit, però ho tenen, a més a prop de la mar, tan a prop que tenen una de les seves barques amarrades just al davant. Ja ens agradaria aquí, a Mallorca, que les autoritats pertinents ens cedissin un local per reunir-nos, mal fos per parlar malament de la vela llatina.  Ja sé que els hi a costat el que en Winston Churchill va dir en un discurs al Parlament Anglès quan esclatà la Segona Guerra Mundial i els anglesos es quedaren tots sols: Sangre, sudor i lágrimas.Crec que això, noltros, no ho aconseguirem mai.
  
  I el dels cursos de vela llatina, bé això ja supera moltes expectatives, disset persones! Fa goig veure'ls com escolten les explicacions, com miren els caps i les maniobres en el 'Besitos.' I el contingut del curset està ben cuidat per ensenyar tot el necessari perquè una persona aprengui el més bàsic per la navegació a vela llatina.

  Tan sols tenc una pregunta que me ronda pel cap. Quan ho podrem fer noltros? 

7 comentaris:

  1. Encara que no sigui dels més capacitats, si necessitau qualsevol ajuda... estic disponible.

    ResponElimina
  2. Yo me apunto a recibir el curso, que siempre se aprende algo!

    Diego.

    ResponElimina
  3. Bones joan som una nouvinguda al món de la vela llatina.
    Crec que no hem de tenir enveja, hem de pensar: Quina capacitat de fer feina per el patrimoni marítim tenim?
    Cadascú que es respongui a la pregunta.
    Tinc el privilegi de haver navegat a Cadaquès, Fornells, Alcúdia, Xàbia, Muros, fins i tot a San Sebastian a cadascú d'aquests ports he trobat persones molt i molt implicades en la conservació del patrimoni, ho viuen, s'ho creuen, lluiten i aconsegueixen la implicació de les institucions o no, però continuen fent el que els agrada: COMPARTIR, NAVEGAR, però navegar amb majúscules "SLOW SAILING".
    A la nostra Illa puc observar un canvi de rumb a la darrera DIADA de MALLORCA hi va haver nou participants a la classe Open, per jo tot un èxit que no hauria estat possible sense la implicació d'en Juan March, gràcies.
    Tenim associació de vela llatina, tenim bastiments, tenim les persones... hem de decidir que volem fer.
    -----------------------------------------------
    Nicator: també puc col·laborar, encara que no som sòcia.

    Aina

    ResponElimina
  4. D'això es tracta Aina, per això la enveja, per encalentí a la gent a veure si ens posem en marxa. Quan jo vaig començar amb la vela llatina hi havia un grapat de gent que havia decidit on volia anar, però per circumstancies de la vida tot el guanyat es va perdre. Ara des de aquesta pàgina intent tornar-ho a enllestir. També he de afegir que jo no som el més qualificat per encapçalar res. Tan sols som un propietari d'un botet que si no fes regates, ni sortiria a navegar quasi. L'excusa son les regates, però hi ha altres coses més i sense aquestes altres coses la Marina Tradicional no anirà a res ni tindrà futur.
    Per exemple m'has donat dues idees amb la teva entrada, una per picar a la Associació i una altra a tu.
    A l'associació, és necessari fer una campanya per fer socis.
    A tu, per 10 euros que costa fer-se soci, perquè no ho ets?

    ResponElimina
  5. Bones Joan.
    Encara que si som sòcia dels amics de l'Agustina, de l'associació de Vela llatina no, simplement perquè no he fet el tràmit, es cert que he participat a algunes de les seves activitats.
    Per altra banda el "PAQUITA B" està d'enhorabona amb un armador sensible envers el nostre patrimoni marítim, perquè el contrari voldria dir que el bot acabaria els seus dies com a "jardinera" , cremat a un "Sant Antoni" o bé a una rodona de qualsevol carretera de Mallorca, perquè aquesta ha estat la sensibilitat d'aquesta Illa en el patrimoni marítim i d'altres.
    La marina tradicional si té futur, entre un col·lectiu de persones sensibles i que cerquen allò més autèntic, sostenible i en equilibri amb la natura. El col·lectiu que navega en bot a llaut de fusta sempre serà minoritari, hi ha inconvenients: (bastiments, amarraments, manteniment...).
    La nostra tasca és sensibilitzar al major nombre possible de persones, sempre queda alguna que s'hi apunta.
    Quants més serem més riurem!

    Aina

    ResponElimina