Un altre any ja hem passat sa Diada, sa festa grossa de la Vela Llatina, al menys a Palma i més en concret a Cala gamba. Nos ho hem passat molt bé. Hem navegat amb un bon grapat de barques, 27 en total. La classe més abundant, sa nostra, la Oberta, amb 12 participants. Encara que aquest any no ens han inclòs dins la competició, es normal, hi ha barques que no poden competir amb igualtat de condicions amb les altres, per diferents motius i raons, poca vela, tripulació no acostumada, massa preparada per regates i altres més. Però tant en Martí com jo nos ho hem passat bé.
Es dissabte es vent es va esperar una estona per entrar, però al final ho va fer. Un embat que anà pujant poc a poc. La classe oberta sortí cap a s'illa de galera on hi havia una boia que havíem de deixar per babord, fent una traslutxada. Qualcú hauria de dir als senyors des Comité de Regates, que ses traslutxades en vela llatina no son molt... com diríem... que poden provocar "incidents no desitjats", hem trobat les paraules adequades. Seria millor poder fer boia proa a n'es vent, en el cas que no afectés a la seguretat de les naus participants, on hi hauria menys "perills de incidents no desitjats". Afortunadament no n'hi va haver cap, però amb més vent n'hi podria haver hagut qualcun.
Sortírem un poc retrasats, però poc a poc anàrem agafant velocitat, he de dir que les condicions eren les adequades per la Paquita B, no molt de vent, que arriba pel través cap a proa i sense quasi ona, per noltros ideal. En Martí feia contrapés i jo anava assegut a popa amb sos peus per davant, Slow Sailing total. Nos encalçava la Nueva Catalina d'en David Oliver, recent arribada de la Volta a Mallorca a Vela i a Rem. Ja sabíem que no era regata, però ..., tothom sap com son aquestes coses... i un vol arribar primer que l'altre... i tot això... En David posà a la Nueva Catalina a còrrer, i en sap molt, i s'atracà i quasi ens va passar... quasi. En vista d'això i de que es vent, així com ens anàvem atracant a sa boia de davant es Portitxol, rodava cap a proa, ens posarem ses piles, i aprofitant que la Paquita B cenyeix un poc millor que la Nueva Catalina, ens allunyàrem de'n David. Tornàrem a traslutxar...i cap a Cala Gamba, vela perquè te vull, amb en David darrera darrera i atracant-se. Però poguérem arribar primer, tant sols per poder dir-ho, "Hem arribat primers". Perquè en escassos minut i mig arribà la Nueva Catalina.
Diumenge es vent també es va fer esperar. Però quan faltava mitja hora per suspendre sa prova entrà... a la fi! Després de esperar més d'una hora. Aquesta vegada sortíem tots junts, totes ses classes. N'hi havia de barques! Noltros com sempre perduts per allà en mig. Tothom ens tapava vent, no caminàvem ... be ens passà quasi tothom, però així com ses barques s'espaiaven, la Paquita anava agafant bon vent i començava a còrrer, afortunadament les condicions tornaven a ser ses ideals per sa barqueta, poca mar i poc vent. Férem boia, per davant des torrent, encalçant al Marbell, que anava primer. No el poguérem passar, ens va fugir, però noltros veletes amigues, cap en darrera d'ell, i ara en fuig un poc, ara m'atrac jo, anàrem la resta de la regata, acabant a minut i poc més del Marbell.
Ho hem de dir tot, lo principal de sa Diada no son ses regates, si no es menjar que donen, sense sa sardinada de dissabte i sense sa paella de diumenge, sa Diada no seria res. Ens donaren uns plats com a record, i amb tot això, navegades, xarrar amb sos amics, bromes i de més... passàrem un bon cap de setmana. I que en poguem passar molts com aquests, com diuen a ses rondalles, i si no som vius es que som morts, amen.
Sa foto d'aquesta entrada nos la prengueren diumenge esperant que entrés es vent, la he agafat des Facebook, gracies.
Fins una altre... ara ja en feia temps que no n'escrivia cap. A veure si hi tornam.
Aquesta presa el 17-07-1955, crec que està al llenegadís que hi havia a vora el que és avui es "Bar Pesquero" on eixugaven ses xarxes i crec que encara hi ha sa rampa. Sa foto es molt petita i no es pot veure bé, però crec que la persona que hi surt, a vora la barca avarada, es el tio Sebastià. Aquest llenegadís era, o estava, a vora del "Tall del tio Jaume", Jaume Gelabert i Jofre, germà del meu altre padrí, i també mestre d'aixa.
