A PUNT PER A UNA ALTRA TEMPORADA

  Ja tenim sa barqueta preparada per una altra temporada de regates. 

  Sa tripulació també hi està. 

  Sols falta que el temps ens acompanyí els dies 28 i 29 de gener que començarà sa temporada amb el Trofeu de Sant Sebastià i el Trofeu Hivern. 

  Ho he comptat bé, aquesta serà la catorzena temporada que hi participem! 

  Ja fa catorze anys que tenim la Paquita. Com passa el temps.

  Esperem tenir un poquet de sort i fer qualcun pòdium, es a dir quedar entre els tres primers llocs de les regates o proves que hi participem. Ara que en Martí i jo ens conformem en no acabar els darrers en temps compensat. Sempre que comença una nova temporada esperam tenir algun rival amb el que poder lluitar de tu a tu. Es veritat que aquestes darreres temporades lluitàvem amb dos enemics, el As i el Sant Jaume, però a vegades els vèiem de enfora. I des de distàncies llunyanes es fa mal lluitar, havíem de esperar la sortida de la classificació final per saber si ho havíem fet bé o malament. A vegades no havia que esperar tant ja que o arribàvem abans que ells o tant a prop que ja sabíem que en temps compensat estàvem davant ells.

  Suposam que aquesta temporada també ens haurem de conformar en lluitar a distancia, si en Moisès encara no ha espavilat, perquè si espavila i fa caminar al Sant Jaume com toca, bé ni de enfora hi haurà res a fer.

  Quan arribà aquest temps, sempre somnio que qualcú apareixerà amb un botet de entre 20 i 21 pams, aparellat amb una vela de 1,5, amb una superfície vèlica de no molt més de 14 metres quadrats i que ens barallarem per allà enmig, un a prop del altra. Que un dia serà teva i que un altre meva, i així tenir una rivalitat que inclòs podríem traspassar a un trofeu particular entre noltros dos. Bé idò esperam que aquesta temporada sigui la tan esperada, i si no, idò una altra serà, jo ho veurem l'any que ve. De esperança i paciència tant en Martí com jo, bé, jo més que en Martí, no ens falta. Ja em duim tretze i anem per catorze.

  Per acabar vos deixo una fotografia de quan acabàrem de restaurar la Paquita B, el març de 1999.  

BONES FESTES I MOLTS ANYS !!

  La meva família i jo vos desitjam, a tots els que de tant en tant passau per aquest bloc, i a les vostres famílies i amistats, que tingueu unes bones festes de Nadal i un Bon Any Nou.
  Que les visqueu amb  il·lusió, alegria  i felicitat. I que res vos falti.
  Que els Reis vos dugin tot el que heu demanat.
  Ah! i me'n oblidava, Pau als Homos de Bona Voluntat.

  En Joan Josep, n'Antònia i en Joan.

  Per Molts Anys i en vida vostra.

  Amen.

LES MEVES LÍNIES DE INVESTIGACIÓ

  Com tots ja sabeu, per les diverses entrades a sobre aquests temes que hi ha hagut en aquest bloc, tenc dues línies de "investigació" obertes.

   Una es la del meus parents a Califòrnia, els anomenats "Prínceps de Califòrnia", que ara per ara ha arribat a un punt de estancament, no per que no s'avanci, que s'avança, sinó perquè els arxius on investigar son tant extenses que requereixen molt de temps, estan ordenats per dates, i has de anar mirant dia per dia, es farà llarg.

  La altra es la del vaixell en que navegà el meu padrí, la corbeta, o bricbarca, "Andrés Lupo". D'aquesta he avançat un bon grapat, que ara vos pas a contar.

  Cercant per internet, no sé que faríem sense aquesta internet, vaig trobar a un bloc una ressenya del "Andres Lupo". El veler que el meu padrí conegué amb tal nom, va ser construït el any 1859 per les drassanes Barclay, Curle y Cia. a Glasgow, Escòcia. Encarregat per la naviliera George Smith i fills. El buc era de ferro i de 986 tons. netes. La seva eslora era de 65,75 metres, 10 metres de màniga i 6,60 metres de puntal, es va aparellar de fragata. No tenc dades dels metres quadrats de pedaç que duia. Va ser batiat amb el nom de CITY OF NANKIN. Va ser uns dels anomenats Clippers que feien la carrera des de la Gran Bretanya fins a la Índia, Austràlia, Àsia i Amèrica.

  Tenc una resumida història de les seves singladures. 

  - El agost de 1860 sortí des de Calcutta amb càrrega i passatge.

  - El maig de 1866 va ser vist navegant per davant de Liverpool.

  - El 1867 navegà de Clyde cap a la Índia.

  - El novembre de 1869 anuncià que aniria directe a Bombay amb càrrega i passatge.

  - El 1870 navegà de Londres a la Índia.
  - El novembre de 1871 vist a Nova York.
  - El desembre de 1872 vist a Londres.

  - El abril de1874 estava a terra reparant, un cicló el desarborà i part de la tripulació sofrí mal. S'envià un vapor per ajudar-lo.

  - El novembre de 1875 estava al moll de Londres embarcant càrrega i passatge per Adelaida, Austràlia.
  - El octubre de 1876 vist a San Francisco.

  - El març de 1877 arribà a Queenstown procedent de San Francisco.

  - El març de 1878 partí de Grimsby cap a Calcutta. El novembre d'aquest mateix any partí cap a Calcutta.
  - El octubre de 1879 va ser vist a Nova York.
  - El octubre de 1880 va ser vist a San Francisco.
  - El 1881 es va vendre a la companyia Guthrie, McDonald i Hood i Cia. de Glasgow.
  - El abril de 1882 arribà a Gravesend des de Lyttelton. El maig d'aquest mateix any carregava per anar a Canterbury, Nova Zelanda.
  - El 1883 se li canvià el nom per KEIR. El agost d'aquest any carregava a Londres per anar a Sydney.
  - El 1884 carregava per anar a Port Adelaida.
  - El 1885 se li canvià la coberta i va ser aparellat de corbeta o bricbarca. El juliol arribava a Falmouth des de Tacalhuano.
  - El agost de 1886 va ser vist a San Francisco.
  - El octubre de 1889 vist a Antwerp.
  - El juny de 1893 vist a Antwerp.
  - El 1896 va ser venut a Isaac Zagury de Liverpool i enviat a Antwerp per desfer-lo, però en realitat va ser revenut el 1897 a Andrés Lupo Gesulfo de Montevideo, que li canvià el nom per ANDRÉS LUPO.
  - El març de 1903 vist a Gènova. Com a capità anava un tal L. Coll.
  - El 1908 va ser desballestat.
 El Bloc de on he tret tota aquesta informació es diu http://www.shipsnostalgia.com està en anglès, però s'hi troba molta informació de vaixells de tot tipus. Val la pena fer-hi una volta.

  Ara en queda tan sols recompondre els darrers anys del vaixell.

  Aquí vos deix una vista des de la toldilla del ANDRÉS LUPO amb els oficials i alguns tripulants

Hem acabat la temporada de regates.

  Ja hem acabat de fer regates per aquest any. Ara toca fer un poc de neteja de baixos i eixugar sa barca. Descansar i prendre forces per a la temporada que ve. De veritat no ens ha anat gens malament, a les regates que hem participat.

  Començàrem la temporada amb el V Trofeu de Sant Sebastià, on quedàrem en 7ª posició. El següent va ser la 3ª Setmana de Vela de Cala Gamba, amb el XX Trofeu Mestre Jaume, el més antic de tots, quedant en aquest trofeu en 6ª posició. Llavors vingué el  X Trofeu Mestres D'Aixa, aquí acabàrem els darrers, si no en falla la memòria. Tot seguit participàrem al 48 Gran Día de la Vela, organitzat pel Club Nàutic de S'Arenal, en aquesta vegada acabàrem en tercer lloc, però sols érem tres participants. Ja arribat el setembre prenguérem part al XV Trofeu Diada de Mallorca, a la classificació general de les embarcacions de classe regata figurem en 7ª posició, però en la de Regata 2, bots de menys de 22 pams, quedàrem en 3ª posició, tot un èxit, malgrat la trabucada que tinguérem una vegada passada la línia de arribada. Però va valer la pena. Als pocs dies anàrem a una altre regata organitzada pel Club Nàutic de S'Arenal que tenia dues proves una es va suspendre, la del dissabte,  a la del diumenge, quedàrem en 5ª posició. Ja acabant l'any participàrem al XII Trofeu Memorial Raimundo Reus, a la primera prova no hi poguérem assistir, en part pel mal temps i en part per problemes personals, però a la segona si que sortírem. Un cop de mala sort ens va fer tocar la boia de cenyida i perdudes totes las possibilitats de fer un més bon paper ens retiràrem.

  Durant el llarg del any també hem participat, quan el temps ens ho ha permés i el compromisos laborals, a la XVIII edició del Trofeu Hivern, que és una espècia de "lliga" o trofeu de la regularitat, al final la 6ª posició.

  Això ha estat la nostra temporada número 13 de participació en regates, pareix mentida però ja han passat 13 anys (12+1 per alguns) des de que començàrem a sortir amb la Paquita B restaurada, el març de 1999.

  Que per a molts d'anys en facem de regates i tots voltros ens veieu fer-les.

  Vos poso unes fotografies.

BANDERA CARAGOLERA

  Avui matí en una cerimònia molt emotiva i amb totes les forces vives de la vila presents (imaginaris), s'ha procedit al acte de entrega i hissada de la Bandera Caragolera (Slow Sailing) al bot Paquita B.

  Un cop rebuda la bandera el patró de la embarcació tot emocionat a procedit a hissar-la al pal major de la nau (no n'hi ha d'altre), mentre una banda i els presents (imaginaris tots dos) cantaven de cor i pulmó La Balanguera tot seguit del 'Som pescador de gerret i de qualque sardina, visc part damunt es jonquet, som de Santa Catalina'.   En les seves elocucions les forces vives han elogiat aquest moviment que de cada vegada rep mes adeptes i s'escampa a reu del mon. El patró de la embarcació amés  ha agraït molt sincerament a Jordi Salvador la seva col·laboració sense la qual aquest acte no hagués tingut lloc.

  Llavors s'ha servit un refrigeri als presents (una llauna de llimonada).

  A partir de avui la Paquita B lluirà al alt del seu pal la Bandera Caragolera a totes les regates a les que hi participi (un poc incongruent però...). Li desitjam que aquesta nova bandera li dugui bona sort (que falta li fa).

 

LA MARE DE DEU DEL MIRACLE I DISCULPES

  Començaré pel darrer, demanant disculpes, ja que debut a una avaria del meu proveïdor de telefonia no he pogut posar aquesta entrada fins avui. Demano especialment disculpes a tots aquells que dissabte estaven a Cala Gamba i els vaig deixar en la amb la història de la Mare de Deu del Miracle.

  Si alguna vegada anau a la església de Sant Magí (Inmaculada Concepción), (no sé perquè no li deixaren el nom del sant, ho cercarem) hi ha una capelleta quasi sempre il·luminada sols per la llum de les espelmes i animetes, amés de un llum directe a sobre la verge que li dona  a la capella un aire molt especial. Com és especial la història que té a veure amb ella.

  

  Diu la tradició i segons testimonis documentats de la època, o això diuen, que la imatge de la Verge que estava col·locada como pedra clau en el antic oratori de Sant Magí, avui desaparegut, i que la gent denominava com a  la 'Verge del Portal' obrà un prodigi.

  Aquest prodigi que estava escrit a les parets de la capella de la Verge dins l'antic oratori, deia:

  Que uns mariners d'un vaixell anglès (pèrfida Albió) fondejat en el port, jugaven a bolles o bitlles, (no es sap bé). I un de ells, genovès, (aquests italians), que perdia, i mentre deia una greu flastomia, llançà una bolla a la figura de la Verge que estava damunt del portal, ferint-la a la cella dreta, i del cop en va sortir sang que rajà fins el llindar de la porta. Quan els mariners veren aquest fet, fugiren cap el vaixell i es feren a la vela. Però no hi ha mal fet sense càstig, diuen. El vaixell estava en mig de la badia a la vista de tothom, i de cop i volta en un dia clar i seré, li pegà un llamp i l'enfonsà. Es diu que cap de ells es va salvar.  

  Es diu en documents certificats per notari, que aquest fet succeí un primer de maig de 1542, data en la qual junt amb el darrer diumenge de setembre es celebra aquest fet. Per qual cosa volia jo posar aquesta entrada el dissabte a vespre, però la avaria m'ho va impedir i vos demano disculpes.

  Avui en dia encara es conserva la figura de la Verge, amb la esquena sense desbastar desprès de tallar-la de la pedra clau del portal, i la pedra del llindar a sobre la que caigué la sang. Quan volgueu la podeu anar a veure i a resar-li. Les dones de la meva família li tenien una devoció especial i li resaven per aconseguir coses, ja que havia fet el miracle que d'una pedra rajàs sang, podia aconseguir coses més senzilles.

  Això es tot per avui. Ens veurem aviat.

   

EL COSTUM MALLORQUÍ DE POSAR EL NOMS

  No sé si tots sabeu aquest costum, però molts anys enrere es collir un costum en posar el noms al nins mallorquins i així es repeteixen non rere non generació rere generació. 

  El costum era el següent, quan es casava una parella (homo i dona) al primer fill mascle li possaven el nom del pare del pare, al segon fill mascle el nom del pare de la mare, a la primera femella el nom de la mare del pare i a la segona el nom de la mare de la mare, el tercer mascle el nom de son pare i a la tercera femella el nom de la mare. A partir de aquí els noms escollits ja podien variar i s'estriava qualsevol, com el de un conco, parent, etc.

  D'aquesta manera dins una mateixa família trobem com el meu cas que tinc dos cosins que s'anomenen com jo, Joan, amb els quals també comparteix el llinatge. El meu nom encara potser es normal i diríem 'acceptable' a la moda de avui en dia. Però n'hi ha d'altres que es fan un poc mals de empassar, com es el cas de la meva germana i una cosina, les dues es diuen 'Sebastiana', a les pobres lis toca el temps en que els fills per no tenir un enfrontament amb els pares i  no contravenir el costum, el seguiren. Avui les coses han canviat, i als fills se'ls hi posa el nom que el seu pare i mare trien, sense fer cas a aquell  vell costum, hem de dir que a vegades va bé, però a vegades... no tant bé... Però això no era el que volia ressenyar, punt i apart.

  El que volia ressenyar si te un poc a veure amb el costum, llegint el famós llibre 'Historia del Arrabal de Santa Catalina' al principi del llibre, quan fa ressenya al segle XIV trobem que el autor conta que al any 1341 arribaren a Palma les relíquies de Santa Pràtxedes i es va fer un acte molt solemne. Es conta també que el arca que portava dins les relíquies va quedar durant tres dies i els seus vespres a la capelleta del hospici que per aquells temps hi havia a Santa Catalina.

  Segueix enllaçant coses...la meva padrina per part de mare, compartia, com jo, nom amb una cosina seva. Aquest nom era un tant especial, i he de dir que no sols elles s'anomenaven així, sinó que moltes de dones de edat pareguda a la de la meva padrina el duien també. Aquest nom amb llengua castellana diríem que te passada, però en la versió, podríem dir que 'catalinera' o més vulgar, no tant. El nom en qüestió es el de 'Pixedis' o 'Pratxedes'. Durant anys en vaig demanar com havien estriat un nom tan peculiar, de on podia venir el costum de posar aquest nom a les nines. Tal vegada la resposta podria ser la vinguda d'aquestes relíquies de la Santa a Mallorca  en fossin les culpables, cert no ho sé, però... podria ser.

  Fins a la pròxima.