LA PRIMERA REGATA DEL ANY I ALTRES COSES MÉS

 Avui diumenge dia 30 de gener del 2011, hem fet la primera regata d'aquest any. No ens ha anat malament. Ha estat un recorregut coster i el vent no ha passat de força 3. No com ahir que es va posà a bufar i arribar a passar dels 14 nusos i ones de a prop de un metre. Noltros sortim per a passar-ho bé no per passar pena. Afortunadament sols naveguem per a diversió no tenim la obligació de sortir tant si fa bo com si no. Això em recordà que tal dia com demà de fa cent anys, es commemorà i recorda a les víctimes d'un temporal que hi va haver per les costes del llevant de la península, on la pitjor part se l'en varen dur els pescadors catalans. Imagino que aquella pobre gent que sortí a la mar aquell dia ni s'imaginava el que succeiria, perquè si ho haguessin sabut segur que molts (per no dir tots) no haguessin sortit Que com solem dir 'la mar fa forat i tapa' i 'de valents n'hi ha els cementiris plens'.

   Una cosa ben diferent és quan estàs allà enmig i no et queda més remei que ballar. Si és així, has de fer tot el possible per tornar sa i estalvi. Per tornar a terra t'encomanes a tothom, aquí hi creuen fins hi tot els que mai han anat a missa. El meu padrí ho deia 'jo crec en Deu, però no amb els capellans' i no solia anar molt a missa.  Ell deia que cada dia parlava amb Deu i això per ell era resar. Jo som igual. Bé però ara ens hem despistat un poc del assumpte.

   La regata sortia des de Cala Gamba, amb el vent del través (menys o manco), que hem fet bastant malament. No caminàvem, fins que hem fet escorar un poc la barqueta i crear un poc de vent aparent, no hem començat a caminar.  La següent boia estava entre es Portitxol i la Seu. Poc a poc hem anat recuperant terreny, hem passat al 'Savanna' (molt fàcilment, per sotavent) i desprès hem partit a caçar el 'San Antonio de Padua' però ens ha costat molt. Fins que no hem 'atangonat' el floc no hem fet els tres nusos de velocitat. Ens hem posat paral·lels i així hem arribat a la boia, on hem virat per babord, i ha començat la cenyida en contra del vent, llàstima pel 'San Antonio' en cenyida no és rival per la Paquita B. La següent embarcació que hem trobat en el nostre camí ha estat el 'As'. Bot que provava nova tripulació i encara no li han trobat el punt, quan li trobin serà un dels capdavanters, però encara li queden un parell de regates de passar-ho prim. Ens hem atracat i llavors veient que ens costaria pena passar-lo perquè ens enviava vent brut, hem fet bord i hem anat a cercar la boia. Aquesta maniobra ens ha sortit bé i hem anat cap a boia com un tir. Ens ha sobrat espai i passada la boia hem anat allargant escotes, hem anat de través cap a la Illa de Galera, posant espai als que venien pel darrera, ja que navegàvem a prop dels 5 nusos. La següent embarcació que teníem al davant era 'L'Espanya', però no hi hagut manera de agafar-lo, apart de que estava molt enfora, no aconseguíem guanyar-li mar. Hem 'traslutxat' darrera la illa i hem començat a cenyir per cercar la darrera boia. Aquí ens hem equivocat, però no tota la culpa ha estat nostra, perquè desprès de fer bord per anar a la boia, el vent ha minvat un poc i les ones ens han anat tancant a la boia. No ha hagut manera de passar-la. Hem hagut de fer un repic (per un poc més de uns 5 metres) i fer-la, llavors navegant de l'aleta, a més de 4.5 nusos, hem anat cap a línia de arribada.

  Hem arribat a un poc més de onze minuts, en temps real, del que ens precedia a la nostra categoria que desprès s'han convertit en 4 minuts, en temps compensat. De veritat no sortim per guanyar, es veritat que ens agrada guanyar, aquí no li agrada guanyar? Però no ho posam com una meta, si passa, passa. Quan participam a una regata no pensam amb el trofeu que guanyarem i que omplirà un prestatge. Si ens cau algun  molt bé i fem una bona festa. Però no passa res si arribem els darrers, ja hi estam acostumats. Ens conformen en anar reduint temps als capdavanters, com avui. Hem vist que les modificacions i novetats afegides han millorat el rendiment de la barqueta i ara sols es qüestió de polir detalls, la resta ja anirà sortint, i si no surt? Idò, ja serà una altra vegada.

Fins a la pròxima.

DIARI DE NAVEGACIÓ VIRTUAL

  Ho sento però m'he enganxat, a la navegació virtual. Aquest joc de fer la Barcelona World Race de forma virtual es una passada, et fa viure un poquet la navegació d'altura, encara que siguis assegut davant el ordinador, dormir al teu llit i menjar ,assegut a la taula, uns bons aliments cuinats de veres. 

  Es veres que has de estar pendent de la navegació del teu vaixell virtual i hi has de anar un parell (mallorquí, es a dir que son qualsevol nombre menys dos) de vegades al dia a asseure't  davant la pantalla i el teclat per modificar el rumb, comprovar la informació meteorològica per les properes hores i decidir segons de on ve el vent el rumb que seguiràs. Te'n vas a dormir quasi pensant en que demà el matí a primera hora tornaràs a encendre el ordinador i comprovar per on esta el teu vaixell. I així un quants cop més al dia.

  Si m'ho prenc així i estic a terra amb totes les comoditats que puc i qualcuna més, llavors penso amb els que estan embarcats, les hores de mar i mar la voltant del vaixell, vigilant si es veu una vela per qualsevol punt del horitzó que et pugi dir on estan el teus contrincants, si t'agafen o tu els agafes. Sofrir el mal temps, com va ser ahir, en que varem navegar tot el matí amb vent de proa amb força de més de vint nusos, les ones que deuen fer de veres el vent de més de vint nusos i la nau s'apropava als quinze de velocitat. 

  I aquella gent, la que tripulà el vaixells de veres, que a munt sols son dos, no sols han de aguantar les inclemències meteorològiques, o les bonances, sinó que s'han de aguantar a ells mateixos i al seu company. Por ser molt dur, has de tenir un cap a prova de bomba. Perquè el cap no et pot fallar, perquè si et falla s'acaba tot. Has de ser un tipus fort en tots els aspectes. Penso que no sols té un mèrit enorme poder acabar aquesta regata, així que a més acabar primer t'ha de donar una alegria enorme (quasi tanta com quan ens donaren el Far de la Banya Blog Award, he dit quasi, no que sigui igual).

  Bé al que anàvem, he decidit anar posant el diari de navegació dia rere dia, el que fem (dic fem perquè som en Martí i jo els que hi anem embarcats, de forma virtual, es clar) aniré fent una entrada cada setmana, (la primera setmana està ja en el bloc al apartat de comentaris, a la entrada "la Paquita B i la volta al mon") on contaré dia a dia, les coses que se me'n passin pel cap junt amb la situació de la navegació virtual. Crec que pot ser divertit. Així que comencem.

  Diari de Navegació: 9-01-2011

  Hora: 23:34

  Milles recorregudes: 1.356 (avui 361, un altre marca)

  Velocitat: 6.8 n.

  Vent: NNO, 6.4 n.

  Rumb: 211º, cap a Canarias.

  Situació: Long. -13.30; Lat. 32.24

  Lloc del ranking: 6.246 (hem guanyat a prop de 1.400 posicions)

  Novetats: Naveguem amb el espinaker. Tot el dia el vent ens ha anat rodant de ponent a nord i davallant de intensitat. Esperam que quan ens apropem més a les Canarias, i segons les previsions, tornarà a augmentar. Encara no tenim decidit si passarem per en mig de les illes, o les envoltarem, tot depen del vent. 

  Fins demà.
Diari de Navegació: 10-01-2011
Hora: 22:43
Milles recorregudes: 1.536 (avui 280)
Velocitat: 8.5 n.
Vent: NNE, 8.7n.
Rumb: 242º, cap a Canarias.
Situació: Long. -13.4; Lat. 30.6
Lloc del ranking: 6.271 (hem perdut 25 llocs)
Novetats: Encara que el vent ens ve favorable, no bufa en la suficient força per avançar a més de 10 nusos. Hem fet 480 milles però no totes amb la direcció correcte, ja que hem anat cercant el vent. Si les previsions del temps no ens enganyen, en tindrem demà i haurem de passar les Canarias pel nord o tal vegada passar per en mig. Hem navegat quasi tot el dia amb el espinaker, sols durant unes hores que el vent a rodat ens ha permès posar el genaker i dur un rumb més adequat, però llavors ha tornat a rodar i amb tornat com antes. Passarem la nit d'aquesta manera demà el matí segons el vent veurem el que fem.
Fins demà.
Diari de Navegació 11-01-2011
Hora: 23:19
Milles recorregudes: 1.790 (avui 254)
Velocitat: 12 n.
Vent: NNE; 13n.
Rumb: 252º, cap el mig del Atlàntic.
Situació: Long. -16.1; Lat. 28.13
Lloc del ranking: 6.599 (hem perdut 328 llocs)
Novetats: En aquest moment estam passant entre les illes de Tenerife i Gran Canaria, no fa molt que hem virat i pres rumb cap el mig del Atlàntic. Tot el dia hem navegat amb el espinaker. Pareix que el vent no canviarà de direcció, si no ho fa intentarem passar pel nord de les illes de Cabo Verde i desprès ja ben en mig del Atlàntic, quasi a vora de Brasil, virar ja cap el sud i si el vent segueix anar de través cap a la porta del Atlàntic. De moment això es tot, fins demà.
Diari de Navegació 13-01-2011
Hora: 22:28
Milles recorregudes: 2.465 (mitja 387, nova marca)
Velocitat: 14.9 n.
Vent: NE; 18.7n.
Rumb: 206º, cap el arxipèlag de Cabo Verde.
Situació: Long. -21.8; Lat. 19.2
Lloc del ranking: 6.603 (hem perdut 4 llocs)
Novetats: Debut a una despistada familiar ahir no vaig poder fer el diari (passarà més d'una vegada). No naveguem a tota la velocitat que podríem perquè hem de passar les illes de Cabo Verde i per les previsions meteorològiques hem de anar a cercar la costa de Brasil, perquè per Àfrica no hi ha vent. Ahir vespre vàrem aconseguir navegar a 17.9 nusos de moment la nostra marca en velocitat, però esperem batre-la més endavant.
Fins demà.
Diari de Navegació 14-01-2011
Hora: 23:11
Milles recorregudes: 2.843 (avui 378)
Velocitat: 15.8 n.
Vent: NE; 18.5n.
Rumb: 258º, cercant el vent cap a la costa de Brasil.
Situació: Long. -23.6; Lat. 13.7
Lloc del ranking: 6.088 (hem guanyat 515 posicions)
Novetats: Naveguem rumb al oest cercant la costa de Brasil, per desprès poder davallar amb el vent més travessat i guanyar velocitat cap al sud. Ho fem així perquè les previsions de vent diuen que cap a la costa de Brasil sempre hi ha més vent que per la costa de Àfrica. La cosa comença a ser un poc pesant. Suposo que la falta de novetats et fa avorrir un poquet. ho hem de superar això tan sols es una fase, i encara no hem arribat a la zona de calmes que ja veurem com ens va per allà.
Fins demà.
Diari de Navegació: 16-01-2011
Hora: 0:44
Milles recorregudes: 3.225 (avui 382)
Velocitat: 16.4 n.
Vent: NE, 17.19 n.
Rumb: 184º, naveguem cap al sud.
Situació: Long. -27; Lat. 9.8
Lloc del ranking: 6.393 (hem perdut 305 posicions)
Novetats: Seguim navegant cap el sud. Aviat passarem l'equador. Crec que s'ha de fer una festa. Ja vos contaré quin drets tenien els que havien creuat el equador, també quant es creuà el Cap de Hornos també els mariners tenien certs privilegis. De moment naveguen a bona velocitat, esperam les calmes, a les que arribarem ben aviat.
Fins demà.

ENS HAN DONAT UN PREMI.

  Els nostres amics i companys del Bloc el Far de la Banya ens han premiat amb el FAR DE LA BANYA BLOG AWARD. Ve a ser com els "oscars" del blogs. Pel vist fan una gran cerimònia de entrega de premis retransmesa "around of the world," com dirien els anglosaxons. Ens haurem de comprar un "traje" de'n Armani.
  Pareix que no m'ho prenc en serietat, però no és vera. Però estic tant content de que ens hagin donat un premi que dic desbarats i al meu cap hi venen idees de totes castes, (com la de una entrega de premis com la dels oscars, perdonau però soc així,i així com arriben les meves idees al cap passen als dits i dels dits al teclat, i en un moment tot està escrit al bloc).

  Gracies amics del Far de la Banya.
  Els amics del Far de la Banya tal vegada ens han donat el premi per ser catalineros, es a dir per tenir bo amb ells. Ja que pel vist Santa Catalina (de on som noltros) i Tarragona (de on son ells) tenen coses en comú. Entre elles Sant Magí, sant al que se'n encomanaren els catalineros antics i que era nascut a Tarragona. No hi ha com tenir recomanacions i si a munt venen del cel, més que més.
  Moltes gracies per aquest premi, en compromet en seguir la mateixa línia.
  Ara deixo aquesta entrada i en vaig a fer el diari de navegació del Paquita B a la Barcelona World Race, que de moment hem passat el Cabo de Gata i si no faig via embarrancaré en el de Tres Forcas.
  No en canso de dir MOLTES GRACIES.
   

LA "PAQUITA B" I LA VOLTA AL MON

 La Paquita B ja ha pres la sortida de la Barcelona World Race, amb un poc de retard això si, perquè en Martí i jo hem trigat un poc en tenir enllestida la barca. Així que si visitau la pàgina web d'aquesta regata, podreu veure a la nostra barqueta amb els seus catorze metres quadrats de pedaç, els seus escassos 4,21 metres de eslora i 1.62 de manega participar-hi en la part virtual. Però hi som. 

 No sé com ens ho farem pel menjar, ja que tenim molt poc lloc. Menys mal que duim la fluixa amollada i suposem que qualque peix picarà i per l'aigua duim la depuradora de remolc dins una barqueta inflable, d'aquestes de platja, que vaig comprar al meu fill quan era petit. No sabíem que fer amb ella ara que el nin ha crescut i no hi cap dins, ja li hem trobat una utilitat. També ens preocupa això de encalentir el menjar, en Martí ha dut un zippo i diu que amb això ens bastarà, jo crec que encara que gasta poc com un metxer, la petita llauna de benzina tal vegada ens vindrà un poc justa. Ja ho veurem.

 Pel demés ja ho anirem arreglant així com vinguin les coses, sabem improvisar. Ara hem sortit un poc tapats, perquè per aquí és hivern, però així com anem davallant farà calor i ens haurem de llevar roba (que podrem aprofitar per augmentar pedaç i fer més via) i com al hemisferi sud ja ha començat l'estiu, no passarem fred i quan tornem de aquí a quatre o cinc mesos, si, si ... ja sé que la regata sols en preveuen tres, però noltros som un botet petit i en poc pedaç, (bé si podem posar els calçons blancs d'en Martí i meus, penjats de l'antena, ja ho crec que en farem molta de via, donarem un susto a més d'un). Ja sabeu tots que quan fem les regates per aquí, no solem arribar dels primers (perquè ens fa vergonya penjar els calçons blancs), sinó més bé pel darrera, que no sempre els darrers. Llavors ja farà calor per aquí.

  De moment a la regata virtual no anam els darrers, en tenim un darrera noltros, però crec que ha embarrancat, perquè està aturat davant la costa de Barcelona. Ja vos aniré contant. 

  Vos he posat una fotografia de la barca esperant la sortida amb molt poc vent.

   Molts d'anys per a tots.

EL DIA DE SANTA LLÚCIA

  El dia de Santa Llúcia, els suecs fan una festa en la que celebren el començament de les festes de Nadal. En la que mengen i beuen. Les nines es vesteixen de Llúcia, amb un vestit  llarg blanc i una corona de set espelmes al cap i els nins duen un capell acabat en punta decorat amb estrelles. Fan un pastissets que anomenen "moixos de Santa Llúcia" i se'ls mengen desprès haver cantat cançons de nadal. Regalen també aquests pastissets al mestres de escola, jutges i polítics per desitjar-los sort i que siguin justs amb la seva feina. També elegeixen a una de les nines perquè sigui la Reina de les festes de Santa Llúcia, a la que posen una corona. Ho sé perquè durant anys vaig tenir una veïnada sueca i tal dia com avui sempre hi tenia convidats a ca seva. Ara anat a viure a un altre costat i crec que ha venut el pis.

  En aquestes dates quan ens falta qualcun dels nostres, aquestes festes no tenen el mateix significat. I així com van passant els anys, tal vegada alguns hi afegim tristor. 

  No es viu igual a les cases on hi ha infants de menys set o vuit anys (ja sabeu perquè) que a les altres. La alegria, il·lusió i innocència amb la que els infants viuen aquestes festes, fan que els que els rodegen se'ls hi contagi un poc d'aquesta alegria, il·lusió i innocència.

  Des de aquest bloc vos vull desitjar Bones festes, Bon Nadal, Bon Any i que els Reis vos dugin tot el que heu demanat. 

  Que per uns podria ser que els cors dels polítics es reblaneixi un poquet i no sols pensin en la mar com un mitjà de replegar doblers, sinó que hi ha persones que amb molt de sacrifici mantenen unes embarcacions, que tal vegada en un altre lloc serien considerades com un bé cultural patrimoni de tot un país.

  Per uns altres podria ser que a la fi aquell museu que des de fa tants d'anys demanen, es converteixi en una realitat palpable i visitable.

  Per uns de més enllà que tot el que té a veure en la Marina Tradicional, d'una vegada i per totes, es tractés amb la cura i respecte que mereix.

  Per uns altres... (per això hi ha els comentaris, afegiu els que creieu que ens podrien dur els reis).

  Per acabar vos demano que seieu infants, i que espereu aquest nou any que ve amb la alegria i il·lusió dels infants, perquè tal vegada aquest SI serà l'any en el que podrem aconseguir el que desitgem. I si no, idò!, per l'any que ve!. Que mai ens falti la alegria i la il·lusió dels infants per a continuar en la nostra feina de escampar l'amor i la estimació a la nostra Marina Tradicional, a les nostres barquetes, a les nostres tradicions, tant marineres com les altres.

  Que sia per molts d'anys i en vida vostra.

  Amen. 

  

QUE ENVEJA!

  Que enveja! (sana, però enveja). M'agradaria ser dels Amics de la Mar de Menorca, perquè tenen i fan el que a mi m'agradaria tenir i fer per l'Associació de Vela Llatina de Mallorca. Tenen un local, petit, però ho tenen, a més a prop de la mar, tan a prop que tenen una de les seves barques amarrades just al davant. Ja ens agradaria aquí, a Mallorca, que les autoritats pertinents ens cedissin un local per reunir-nos, mal fos per parlar malament de la vela llatina.  Ja sé que els hi a costat el que en Winston Churchill va dir en un discurs al Parlament Anglès quan esclatà la Segona Guerra Mundial i els anglesos es quedaren tots sols: Sangre, sudor i lágrimas.Crec que això, noltros, no ho aconseguirem mai.

  

  I el dels cursos de vela llatina, bé això ja supera moltes expectatives, disset persones! Fa goig veure'ls com escolten les explicacions, com miren els caps i les maniobres en el 'Besitos.' I el contingut del curset està ben cuidat per ensenyar tot el necessari perquè una persona aprengui el més bàsic per la navegació a vela llatina.

  Tan sols tenc una pregunta que me ronda pel cap. Quan ho podrem fer noltros? 

LA APOSTA PELS JOVES

Si heu visitat el bloc de en Joan Sol "La Mar és el camí", heu vist com jo la reunió que han tingut l'European Maritime Heritage i el seu lema de Som capaços de transmetre el nostro patrimoni a les generacions futures?

Crec que aquí a Mallorca i en referència a la vela llatina si "seriem" capaços de fer-ho. Dic "seriem," perquè sols falta superar un escaló, petit o gros, no ho sé. Aquest escaló és el de les "Dragoneres." Una vegada pujat, crec que tot seria només començar a filar.

Parlar amb varis clubs nàutics per la creació de una secció, dins el seu departament de regates, de vela llatina per a joves que han deixat els optimists, no crec que fos molt difícil. Aconseguí per aquests clubs nàutics, que s'han compromès, una o dues "Dragoneres," en principi cedides o adquirides, segons la solució de superar el escaló, tampoc crec que fos cap impossible. Fer un reglament específic dins la vela llatina de regates, que especifiqués, com ho fan els altres de les classes monotip, totes les dades i mides del botet, tampoc seria molta de feina. Aconseguir proves perquè aquestes tripulacions hi participin, n'hi ha, El Trofeu Hivern, ara en la XVI edició, La Diada, els trofeus de Mestres d'Aixa, Primavera, Palmavela, Setmana de Vela de Cala Gamba, Gran dia de la Vela, Fuerzas Armadas, Buffet Frau, Trofeu del Club Nàutic de S'Arenal... anomenant sols alguns de la Badia de Palma, amés hi ha els de Porto Colom, i qualcun més que s'hi podria afegir.

Ho tenim tot solucionat. Si ho poguéssim fer l'European Maritime Heritage estaria contenta amb la nostra aportació a la transmissió del nostro patrimoni marítim a les futures generacions. No demanaríem cap premi, som mallorquins i aquestes cosses no ens van, calma i tranquil·litat és el que ens agrada, fora aldarulls, un premi ens desconcertaria.

Si fossem capaços de superar el escaló de les "dragoneres," aquestes imatges que hi ha al principi, tal vegada es ferien més habituals a les regates de vela llatina a Mallorca. Esperem que ben aviat pugi ser pujat.

Amen. I si no som vius, som morts.