He vist que en Bernat Oliver ha presentat el inventari de embarcacions tradicionals que li havien encarregat la gent del nostre Govern. Ho varem fer públic aquest divendres passat. En aquest inventari hi han faltat un 43% de embarcacions de les que ell, ja fa un bon grapat d'anys, va inventarià. Una pena. Els que tenim alguna embarcació de fusta i la mantenim començam a ser 'aves raris.'
També en la mateixa noticia que dona un diari, hi surten els polítics que veient que ja queden poques embarcacions de fusta tradicionals, a la fi comencen a pensar que s'hauria de fer alguna cosa amb elles. Com hem demanat molts de noltros. Tal vegada ens convertiran les nostres barquetes en BIC (Bé de Interès Cultural). No em desagrada. Ser propietari (al menys del 50%) de un BIC, em pareix bé. Si a més, com diu el polític, ens podran subvencionar el manteniment, la conservació i la restauració, 'Ja me va bien' (com diu El Casta). Una altra cosa que apareix en el article del diari és que diuen que negociaran amb ports i clubs nàutics per les taxes per amarraments d'aquestes embarcacions, he tornar afegir 'Ja me va bien.'
Però, com sempre hi ha peròs, no ens hem de oblidar que hi ha eleccions de aquí a poc, que els senyors polítics cerquen vots, fins i tot davall de les pedres. Que els que diuen això son els que ara governen, i que es pot girar sa truita, i els que poden guanyar (si guanyen) de això crec que no en voldran saber res de res. Així que de moment tot això nos ho haurem de posar dins un parèntesi, i esperar a veure a me'n que passa. I com tots sabem hi dues dites en llengua castellana que venen ni que pintades, 'Prometer hasta meter y una vez metido olvidar lo prometido' i 'Del dicho al hecho...hay mucho trecho.'
Fins una altra.