Paquita B

Paquita B

dilluns, 15 de novembre del 2010

QUE ENVEJA!

  Que enveja! (sana, però enveja). M'agradaria ser dels Amics de la Mar de Menorca, perquè tenen i fan el que a mi m'agradaria tenir i fer per l'Associació de Vela Llatina de Mallorca. Tenen un local, petit, però ho tenen, a més a prop de la mar, tan a prop que tenen una de les seves barques amarrades just al davant. Ja ens agradaria aquí, a Mallorca, que les autoritats pertinents ens cedissin un local per reunir-nos, mal fos per parlar malament de la vela llatina.  Ja sé que els hi a costat el que en Winston Churchill va dir en un discurs al Parlament Anglès quan esclatà la Segona Guerra Mundial i els anglesos es quedaren tots sols: Sangre, sudor i lágrimas.Crec que això, noltros, no ho aconseguirem mai.
  
  I el dels cursos de vela llatina, bé això ja supera moltes expectatives, disset persones! Fa goig veure'ls com escolten les explicacions, com miren els caps i les maniobres en el 'Besitos.' I el contingut del curset està ben cuidat per ensenyar tot el necessari perquè una persona aprengui el més bàsic per la navegació a vela llatina.

  Tan sols tenc una pregunta que me ronda pel cap. Quan ho podrem fer noltros? 

dimarts, 2 de novembre del 2010

LA APOSTA PELS JOVES



Si heu visitat el bloc de en Joan Sol "La Mar és el camí", heu vist com jo la reunió que han tingut l'European Maritime Heritage i el seu lema de Som capaços de transmetre el nostro patrimoni a les generacions futures?

Crec que aquí a Mallorca i en referència a la vela llatina si "seriem" capaços de fer-ho. Dic "seriem," perquè sols falta superar un escaló, petit o gros, no ho sé. Aquest escaló és el de les "Dragoneres." Una vegada pujat, crec que tot seria només començar a filar.

Parlar amb varis clubs nàutics per la creació de una secció, dins el seu departament de regates, de vela llatina per a joves que han deixat els optimists, no crec que fos molt difícil. Aconseguí per aquests clubs nàutics, que s'han compromès, una o dues "Dragoneres," en principi cedides o adquirides, segons la solució de superar el escaló, tampoc crec que fos cap impossible. Fer un reglament específic dins la vela llatina de regates, que especifiqués, com ho fan els altres de les classes monotip, totes les dades i mides del botet, tampoc seria molta de feina. Aconseguir proves perquè aquestes tripulacions hi participin, n'hi ha, El Trofeu Hivern, ara en la XVI edició, La Diada, els trofeus de Mestres d'Aixa, Primavera, Palmavela, Setmana de Vela de Cala Gamba, Gran dia de la Vela, Fuerzas Armadas, Buffet Frau, Trofeu del Club Nàutic de S'Arenal... anomenant sols alguns de la Badia de Palma, amés hi ha els de Porto Colom, i qualcun més que s'hi podria afegir.

Ho tenim tot solucionat. Si ho poguéssim fer l'European Maritime Heritage estaria contenta amb la nostra aportació a la transmissió del nostro patrimoni marítim a les futures generacions. No demanaríem cap premi, som mallorquins i aquestes cosses no ens van, calma i tranquil·litat és el que ens agrada, fora aldarulls, un premi ens desconcertaria.

Si fossem capaços de superar el escaló de les "dragoneres," aquestes imatges que hi ha al principi, tal vegada es ferien més habituals a les regates de vela llatina a Mallorca. Esperem que ben aviat pugi ser pujat.

Amen. I si no som vius, som morts.