No vull que penseu que es una crítica, res més enfora, sinó un afegit de informació, per ampliar coneixements a sobre el meu barri, el raval de Santa Catalina.
Començarem, seguint el llibre, per dir que ser del Jonquet no volia dir necessàriament ser de Santa Catalina, es veritat que no hi havia bregues, com amb els "putxeros." Però els que vivien en el Jonquet, eren del Jonquet, això si, cosins germans dels "catalineros."
Aquesta paraula "catalinero," és com es diuen els habitants de Santa Catalina de l'època de en Bartomeu Vera. A mon pare i al meu sogre, nascuts el primer a l'any 1923 i el segon a 1920, com a en Tomeu, nascut el 1926, dir-lis "cataliners," en normalitzat, no els hi agrada. Si els hi dius tal paraula et diran, - noltros som catalineros - que els hi hem de dir, ells s'ho senten així. Jo també en sento més "catalinero" que "cataliner." Però els temps canvien...
Afegirem que el carrer del "Rayo" i el carrer "Anníbal" avui en dia es el mateix. Llavors no. El primer del "Rayo" anava des de la actual Avinguda Argentina fins a la plaça del mercat (al llibre hi ha una fotografia a la pàgina 27 a dalt que mostra el carrer vist des de la Avinguda Argentina). Quan encara era carrer del "Rayo" aquest acabava a la plaça, no continuava, perquè veia la seva continuació tallada per un carrerons i casetes, com podrien ser les del Jonquet. Per continuar el carrer fins a la Plaça del Progrés, hagueren de tomar aquelles casetes. Aquest nou boci de carrer li anomenaren "Anníbal," però més endavant trobaren que tenir un mateix carrer en dos noms diferents, com dèiem, feia "pep." I va desaparèixer el carrer del "Rayo."
Es veritat que la part dels voltats del carrer "Fàbrica" cap a "Joan Crespí" era com un polígon industrial, jo hi he anat a jugar per les restes d'aquest polígon i també he conegut alguns dels que es mencionen en el llibre a ple rendiment.
Una de les escoles de Santa Catalina on hi varen anar nissagues senceres de "catalineros" era i és, "ca s'Hermanos." El que avui és el Col·legi Verge del Carme, aferrat a la església del mateix nom. Hi donaven escola els Carmelitas descalços, de aquí el nom popular de "ca s'Hermanos." Per part de mon pare hi anaren cinc germans i per part del meu sogre quatre.
Allà on en matarates muntà el seu quiosquet, a vora del Hotel el Chico, a la desembocadura del Torrent de Sant Magí, hi havia com una espècia de platja de pedres que davallava el torrent. Allà hi he vist cercar "enclotxes" i escopinyes. Al hotel li deien "El Chico" perquè era part del Hotel "Bahia Palace" que estava al altra costat de carretera. S'hi podia anar des de l'un al altre passant per un túnel excavat davall del carrer. Jo hi he passat per aquest túnel, mon pare va fer feina al "Bahia Palace." On avui hi ha el Cafè Caputxino, llavors hi havia una piscina, petita, i al "Chico" hi havia la piscina grossa amb una ample terrassa. A aquesta terrassa al estiu hi feien ball, i anaven a tocar els "Javaloyas," però això ja era a finals de la dècada dels seixanta.
Per avui ja n'hi ha prou. Fins una altra.