UN PARELL (Mallorquí) DE TEMES PENDENTS.

Aquí vos hi afegeix una fotografia del "Llibertat," aquell botet de plàstic que en va fer tornar a tenir ganes de navegar. Aquella vela apedaçada de per tot, la tenyirem de groc perquè no s'hi notassin els afegits, el floquet que pareixia un mocador. Aquesta fotografia està presa per un company de feina des de la seva barca a la primera regata a la que anàrem amb el "Llibertat." Era un Trofeu Hivern, pel mes de desembre, un any abans de comprar la Paquita B, i es va haver de suspendre per falta de vent. Menys mal perquè no haguéssim arribat amb claror de tan a poc a poc que anàvem. La barca no cenyia gens, devora els bots de regates. Si qualcú hagués vingut amb la Paquita B de la primera etapa, ens haguessin deixat ben enrere. Embarcats hi anem en Joan Sorà, l'antic propietari que me la va regalar, i jo, però quasi no en veuen ja que la vela en tapa. Que n'hi vaig de fer de feina a aquell botet per deixar-lo així com es veu a la foto. Una de les coses de les que n'estic ben content, i ho tornaria fer una altra vegada, sense cap dubte.

Allò dels "Prínceps de Califòrnia" de moment ha quedat com el "Blat de l'any tretze." Això era una expressió que utilitzava el meu padrí per dir que qualque cosa s'havia quedat aturada i no progressava. Pel vist l'any 1913 hi va haver falta d'aigua de pluja i el blat no va créixer. M'han dit que hi ha un registre a la administració federal nordamericana on hi figuren tots els immigrants que entraren en aquell país i que es pot consultar per Internet. Però de moment no el he trobat, en perdo per les pàgines oficials i sempre acabo en el mateix lloc sense trobar el que cerco. Però... ho trobarem, a caparrut no en guanya ningú, ma mare deia que era més que caparrut, era banyarriquer.

La anècdota del "Contrabàndol" (així ho deia el meu padrí) era la padrina del meu padrí. Mira si en fa de temps d'això, era ella la que passava ses cosses de contrabando davall aquelles faldes que duien les dones en el segle XIX, i un carabinero, que digué veure sa jugada, li volgué aixecar ses faldes per mirar el que hi duia davall. Com que anaven en quadrilla i eren totes dones, i catalineres, les que feien es contrabando, segons conten li feren de tot a aquell pobre carabinero, ho posaren per carreró que no passa, i a més com que els pobres sempre s'ajuden, no el tiraren dins Sa Riera perquè els soldats del Quarter de Sant Pere ho impediren, que si no segur que se'n n'hi va cap en dedins.