JA ACABAM SA TEMPORADA

 Un altre any ja hem passat sa Diada, sa festa grossa de la Vela Llatina, al menys a Palma i més en concret a Cala gamba. Nos ho hem passat molt bé. Hem navegat amb un bon grapat de barques, 27 en total. La classe més abundant, sa nostra, la Oberta, amb 12 participants. Encara que aquest any no ens han inclòs dins la competició, es normal, hi ha barques que no poden competir amb igualtat de condicions amb les altres, per diferents motius i raons, poca vela, tripulació no acostumada, massa preparada per regates i altres més. Però tant en Martí com jo nos ho hem passat bé.

  Es dissabte es vent es va esperar una estona per entrar, però al final ho va fer. Un embat que anà pujant  poc a poc. La classe oberta sortí cap a s'illa de galera on hi havia una boia que havíem de deixar per babord, fent una traslutxada. Qualcú hauria de dir als senyors des Comité de Regates, que ses traslutxades en vela llatina no son molt... com diríem... que poden provocar "incidents no desitjats", hem trobat les paraules adequades. Seria millor poder fer boia proa a n'es vent, en el cas que no afectés a la seguretat de les naus participants, on hi hauria menys "perills de incidents no desitjats". Afortunadament no n'hi va haver cap, però amb més vent n'hi podria haver hagut qualcun.

  Sortírem un poc retrasats, però poc a poc anàrem agafant velocitat, he de dir que les condicions eren les adequades per la Paquita B, no molt de vent, que arriba pel través cap a proa i sense quasi ona, per noltros ideal. En Martí feia contrapés i jo anava assegut a popa amb sos peus per davant, Slow Sailing total. Nos encalçava la Nueva Catalina d'en David Oliver, recent arribada de la Volta a Mallorca a Vela i a Rem. Ja sabíem que no era regata, però ..., tothom sap com son aquestes coses... i un vol arribar primer que l'altre... i tot això... En David posà a la Nueva Catalina a còrrer, i en sap molt, i s'atracà i quasi ens va passar... quasi. En vista d'això i de que es vent, així com ens anàvem atracant a sa boia de davant es Portitxol, rodava cap a proa, ens posarem ses piles, i aprofitant que la Paquita B cenyeix un poc millor que la Nueva Catalina, ens allunyàrem de'n David. Tornàrem a traslutxar...i cap a Cala Gamba, vela perquè te vull, amb en David darrera darrera i atracant-se. Però poguérem arribar primer, tant sols per poder dir-ho, "Hem arribat primers". Perquè en escassos minut i mig arribà la Nueva Catalina.

  Diumenge es vent també es va fer esperar. Però quan faltava mitja hora per suspendre sa prova entrà... a la fi! Després de esperar més d'una hora. Aquesta vegada sortíem tots junts, totes ses classes. N'hi havia de barques! Noltros com sempre perduts per allà en mig. Tothom ens tapava vent, no caminàvem ... be ens passà quasi tothom, però així com ses barques s'espaiaven, la Paquita anava agafant bon vent i començava a còrrer, afortunadament les condicions tornaven a ser ses ideals per sa barqueta, poca mar i poc vent. Férem boia, per davant des torrent, encalçant al Marbell, que anava primer. No el poguérem passar, ens va fugir, però noltros veletes amigues, cap en darrera d'ell, i ara en fuig un poc, ara m'atrac jo, anàrem la resta de la regata, acabant a minut i poc més del Marbell.

  Ho hem de dir tot, lo principal de sa Diada no son ses regates, si no es menjar que donen, sense sa sardinada de dissabte i sense sa paella de diumenge, sa Diada no seria res. Ens donaren uns plats com a record, i amb tot això, navegades, xarrar amb sos amics, bromes i de més... passàrem un bon cap de setmana. I que en poguem passar molts com aquests, com diuen a ses rondalles, i si no som vius es que som morts, amen.

  Sa foto d'aquesta entrada nos la prengueren diumenge esperant que entrés es vent, la he agafat des Facebook, gracies.

Fins una altre... ara ja en feia temps que no n'escrivia cap. A veure si hi tornam.

NO ENS PODEM QUEIXAR

 Això mateix, no ens podem queixar.
 Hem sortit a tres regates amb el que va d'any i en fet un bon paper. Es darrer va ser diumenge passat, dia 6, que participàrem en la regata del "Dia de les Illes Balears". Que s'havia hagut de ajornar dues vegades per mal temps.
  Bon dia, no molt de vent, més bé poc. Es recorregut no era curt. Sortida davant Cala Gamba, cap a s'illa de Galera, que havíem de rodejar, deixant-la per estribord, llavors anar cap a ne's Portitxol, encara que sa boia estava davant es monument de's Molinar, deixar-la per estribord i tornar a Cala Gamba, sa línia de arribada estava entre sa farola i una boia.

 Sa sortida molt malament i retardat, però de tot d'una anàrem recuperant. El "Pepin" ens havia pres sa davantera i el "Marbell" quasi a sa nostra altura, però a sotavent, ens empenyia. Desprès de fer algunes proves i de no anar bé, trobàrem sa manera de caminar. Poc a poc recuperàrem i passàrem al "Pepin", però no ens deixava partir molt a lluny. Darrera s'illa de Galera trobàrem un buit de vent, es bot no anava ni endavant ni en darrera, i els altres s'atracàvem, fins i tot ens colliren s'avantatge que els hi dúiem. Però es buit va ser per a tots i poc a poc en sortírem. Avançant cap a Cala Gamba evitat es esculls que hi ha davant Galera, collint-los per defora. El "Pepin" patronejat per n'Alberto, patró vell, va passar per entre es esculls i s'illa, i ens va restar distancia, però noltros seguírem a bona velocitat, i poc a poc els deixàvem en darrera.

  Arribant a sa boia des Molinar, sa regata ja estava decidida, i quan tornàvem saludàrem als altres que ens seguien, rebent ses felicitacions per endavant.

  Pocs minuts desprès arribàvem a Cala Gamba passant per sa línia els primers de sa Classe Oberta. 

  Tres regates i dos primers i un segon.

  Ara veurem a sa pròxima.

P.S.: Agrair a Na Maria es canvi de torn, sense aquest canvi no hagéssim pogut fer primers. Gracies Maria.     

A PUNT PER UNA NOVA TEMPORADA

  Ja tenim sa barca preparada per una nova temporada de regates i en van ... setze¡

  Li hem fet una rentada de cara, pentinada i un poc de color i ja està a punt per tornar a navegar. Aquestes barquetes son molt agraïdes. A final d'any tenim pensat pelar-la fins sa fusta i si es necessari retocar o substituir el que sigui necessari.  

  Encara que la temporada ja ha començat, ara hem pogut treure-la i fer un poquet de feina.

  Sa temporada va començar dia 23 de febrer, que disputàrem una regata puntuable pel trofeu Hivern i el de Sant Sebastià, que estava ajornat. 

  Qui diu que a la Classe Open no hi ha lluita aferrissada per fer primer? El que ho digui hauria de haver vingut el passat dia 23. Arribaven a sa boia de cenyida es tres gallets de sa categoria, Marbell, Pepin i Paquita B. El Pepin anava davant i més a barlovento, desprès anava la Paquita i el Marbell, un poc més sotaventant, i veient que no passaria sa boia, va virar. El Pepin arriscà cenyint es màxim i noltros davall de ell, aguantàvem intentant atracar-nos a sa boia el més possible abans de virar, però el Marbell venia directe a noltros, i sa barca no tenia molta velocitat i a més no podia virar ja que el Pepin m'ho impedia. Hi va haver un poc de nervis, qualque toc, petit, però en sortirem tots tres sense cap mal, sols unes raspades i poca cosa més.

  El beneficiat de tot això va ser el Pepin, que ens prengué la davantera, i ens deixà al Marbell i a noltros enrere. Ho vàrem encalçar, i intentàrem passar-li a la cenyida però haguérem de arriscar, i arriscarem massa. no va sortir bé i ens haguérem de conformar amb el segon lloc. 

  Vos deixo unes fotos de la rentada de cara i una de navegant.

UN ALTRE ANY

  Ja hi tornam, un altre any que tornam a preparar sa barca per una nova temporada de regates. Encara que aquestes festes de Nadal i Any Nou no han estat per recordar, crec que les recordarem sempre. Una vegada passades ens tocarà treure sa barca eixugar-la un poc i donar-li una maneta de pintura per passar sa nova temporada. I de aquí d'un parell (mallorquí) de dies ja tornarem, si els temps ens ho permet, sortir a navegar al Trofeu de Sant Sebastià que obrí sa temporada.

  Ja vos posaré un parellet de fotografies de ses obres de "reforma" fins una nova entrada.

  Joan.  

UNA ALTRA DIADA, UN ALTRE ANY...

Ja l'hem tornada a passar. Hem tornat a participar en una Diada de Mallorca de Vela Llatina. I ja en van 15, ens pareix que era ahir quan vàrem participar a la primera tots il·lusionats.

De totes maneres quan arriba la Diada ens il·lusionam igual, uns dies abans ho comencem a planificar tot per què ens surti bé. Aquesta vegada vàrem treure es bot, li férem es baixos, llavors debut a que fèiem molta d'aigua per la junta de la taula de claus, enfonsarem sa barca durant unes hores. Els mariners des club tingueren feina extra per què molts els avisaven de que una barca s'enfonsava. 

Canviàrem els penells, bandera i caps gastats. Dissabte 14 tot estava a punt. A les onze i mitja anàvem des club cap a sa sortida. El recorregut de la nostra classe, la Oberta, era partir de davant Cala Gamba, anar a una boia a prop de la Illa de Galera, passar-la per babor, seguir cap a Es Portitxol, deixar la boia per estribord i acabar davant Cala Gamba. Haguérem de esperar una estona per què no hi havia molt de vent, però a la fi va entrar, un embat de força 3, no molt més. Férem una sortida un poc dolenta, El "Brandó," el "Pepín" i el "Sant Antoni de Padua" sortiren abans que noltros, però poc a poc ens destacàrem el "Brandó" seguit per noltros. Tot dos deixavem els altres al darrera i entre noltros feiem sa goma, un prenia uns metres de avantage desprès el altre li llevava, sa mitja eren unes dues eslores, entre 10 i 15 metres. A sa boia de Galera, el "Brandó" més faixuc en traslutxar, la "Paquita B" més lleugera li agafà metres, ara sa distància era menys de 10 metres i seguíem fent goma. Atracant-nos a sa boia des Portitxol, es vent es tancava a sa boia i ens feia anar cada vegada més de cenyida, i la "Paquita B" sent un botet que venia de una classe on es primordial cenyir, va poder tancar-se un poc més al vent que el "Brandó," un llaüt. De totes, haguérem de fer un bordo tots, la "Paquita B" aprofità que està més acostumada a aquestes maniobres li prengué avantatge al "Brandó." Partírem cap a Cala Gamba, vent del través i a bona velocitat, sabíem que el "Brandó" amb més pedaç caminaria de valent i noltros havíem de aprofitar la avantatge que ens havia donat el vent a la boia i no perdre molt de mar. El "Brandó" també ho sabia i maniobrà l'aparell per guanyar la màxima velocitat. Ens atracàvem a la línia de arribada i el "Brandó" ens collia mar, de cada vegada més a prop. Haguerem de canviar rumb per impedir que el "Brando" ens passes per sobrevent i obligar-lo a quedar a sotavent, i ens va venir més just que sa pell des cul de no quedar primers, com a molt dos o tres segons. Però fèrem primers.
Més contents i riallers com mai. No m'haguessin tapat es cul amb set frassades en aquell moment.
Arribà es Diumengue 15. No les teníem totes amb noltros. A ne'n Jaume no li havia agradat molt perdre, no estava enfadat, però... ja sabem tots quan es cuquet es remou...idò això. Sa regata era pareguda a la del dia anterior, sols que a se'n revés. Partir cap es Portitxol, voltar boia, anar cap a Galera, i voltar cap a Cala Gamba. Es vent era més fluix, no arribava a 3, i a més fèrem una bona sortida, tots els de la nostra classe es quedaren enrere, més faixucs amb poc vent no caminavem molt aviat, en canvi noltros feiem caminet i de cada vegada els deixavem més enrere. No hi hagué color, mantinguérem sa distància i xino xano cap a sa línia de arribada senes cap mal de cap. Primers una altra vegada. Això significava guanyadors de la Classe Oberta. Jo crec que la "Paquita B" va crèixer un pam o dos, ara ja atornat als vint-i-un, però entrant a Cala Gamba en feia a prop des vint-i-tres.
Varem fer unes fotos. Mirau-les.

CAP DE SETMANA DE REGATES

 Aquest cap de setmana hem participat a la Regata del Club Nàutic de S'Arenal. No ens ha anat molt bé.

Tot ho hem de dir. Així com ho fem a saber a tot el mon quan guanyam, també ho hem de fer quan les coses no van tan bé.

  Hem de dir que el vent i la mar no acompanyaven molt. La sortida a la una del migdia, amb l'embat ja bastant establert i fortet, els nostro desentreno, quasi més de un mes sense sortir, no ajudà gens.

  Passàrem pena per sortir de Cala Gamba, no hi va haver manera de fer bordo i haguérem de virar en rodó. Mala maniobra per una llatina, però sortí bé, es a dir com és habitual en una virada en rodó en força 4, menys o manco. En Martí i Jo assegudets damunt s'orla per fer contrapès, anant de cenyida. Encara vàrem fallar dos bordos més abans de aconseguir la suficient compenetració per no fallar-ne cap altra. 

  Allà estàvem esperant la senyal de sortida, i quan sentírem la pitada i baixada de bandera, sortírem cap a la línia amb ventet de traves i a bona velocitat. 

  - Bona sortida - li vaig  dir a en Martí. 

  Però el que cap dels dos sabíem era que els de la classe Oberta, en la volíem prendre part a la Regata, sortien desprès. Noltros vàrem prendre la sortida amb la classe Regata, que havia de fer una boia de "desmarque", al vent, i llavors partir cap a Cala Blava, virar per babord i arribar davant l'entrada del Club de S'Arenal. Tot això no ho férem. Partírem directe cap a S'arenal, on suposava que hi havia la línia de arribada a popa de la arribada de la classe Regata.  

  I cap allà anàrem. En bon vent pel llarg en tres quarts d'hora hi arribàrem. Fins que no arribàrem a la vista del Club de S'arenal, no ens adonàrem compte de que alguna cosa no anava bé. Havíem fallat a qualque costat, més tard, abans de amarrar, ens digueren que per la classe Oberta hi havia hagut una segona sortida.

  Amaràrem i varem treure tota s'aigua que havíem embarcat. (A les fotografies adjuntes veureu una barqueta que pareix es "barco des gitanos" o "una patera" com més vos agradi). Es la Paquita secant tot el que se'ns va banyar.

  Com sempre al Club Nàutic de S'Arenal varem ser ben rebuts, ens varen convidar a dinar, i ben bo que va ser, desprès de la navegada. I llavors cap a casa a descansar.

  El diumenge havíem de tornar a Cala Gamba. Però amb la feta del dia abans, ja no teníem cap opció a res. Així que varem fer com al dia abans, prenguérem la sortida amb els de la classe Regata, però partírem directe, una altra vegada, però sabent que fiem, cap a Cala Gamba. Al voltant de altres tres quarts d'hora i ja estàvem amarrats al nostre lloc, entre el Volga i el Regio. A dinar i cap a cases a descansar.

  Vos deixo unes fotografies preses a S'arenal el dissabte, quan amarraven.

85 ANYS I ENCARA GUANYAM REGATES

  Bé no és que ens haguem passat vuitanta-cinc anys regatejant i guanyant totes ses regates a ses que hem participat. 

   Per començar diré que dia 6 de març, dia en que la Paquita B va ser matriculada allà per l'any 1928, sa nostra barqueta va fer 85 anys. Cada vegada que ho dic, no en queda més remei que pensar en els que ja no hi son, el meu padrí, en Joan Balaguer, i ma mare, na Paquita. La barca els ha sobreviscut. 

  No ho vaig posà aquell dia, ja que un grip un poc estrany en va afectar durant aquells dies i desprès he tingut sa sort de trobar una nova feina, i durant uns dies he anat un poc descontrolat. M'han canviat totes ses rutines que tenia i ara m'he de adaptar. Poc a poc ho vaig fent.

   I amb el referent a guanyar regates hem de dir que dia 2 de març vàrem participar a la regata del Dia de les Illes Balears a la classe Oberta. He de dir que no vàrem fer una molt bona sortida, encara que ho tinguérem a punt per fer-la, vàrem fallar al darrer moment. Però com diu la dita castellana "No hay mal que por bien no venga" quan sortírem ho férem amb bon vent i guanyant posicions. Navegant des de davant Cala Gamba fins a la primera boia, situada a la altura de GESA, amb vent de intensitat variable tirant cap a fluix, i bufant entre el llarg i un desquartelar, anàrem guanyant terreny al nostre enemic, el llaüt L'Espanya. Però una vegada passada la 1ª boia ens haguérem de dirigir cap a la segona situada a la altura del Varadero, el vent rolà i encara ens va venir més a favor per anar agafant al llaüt, ens situàrem al seu barlovent i aguantàrem la posició, ja que L'Espanya tenia preferència a la boia per estar més a prop de ella. Havíem de virar per babord i tornar cap a la primera on hi havia la línia de arribada. En Jaume Company, que anava de patró, acompanyat de una tripulació novella i ignorant, com jo mateix d'ell, de a quina classe participàvem, es va obrir molt per fer la virada, i noltros que anàvem més oberts, ens tancàrem a la boia. Com tornàrem a tenir el barlovent a favor, arrancàrem més aviat i aquesta distancia ens va bastar per passar la línia de arribada abans que ells i guanyar a la nostra categoria. He de demanar un poc de disculpes a  en Jaume, però jo creia que ell participava a la categoria de Llaüts Clàssics, no a la Oberta. Li vaig llevar el primer premi als nous propietaris del llaüt.

  Vos pos la foto presa el dia de la regata en el moment de fer la darrera boia i agafar el primer lloc, pertany a la pàgina del Club Nàutic de Cala Gamba, però crec que no s'enfadaran. Crec que el fotògraf va saber escollir el moment de fer-la.