Bé no és que ens haguem passat vuitanta-cinc anys regatejant i guanyant totes ses regates a ses que hem participat.
Per començar diré que dia 6 de març, dia en que la Paquita B va ser matriculada allà per l'any 1928, sa nostra barqueta va fer 85 anys. Cada vegada que ho dic, no en queda més remei que pensar en els que ja no hi son, el meu padrí, en Joan Balaguer, i ma mare, na Paquita. La barca els ha sobreviscut.
No ho vaig posà aquell dia, ja que un grip un poc estrany en va afectar durant aquells dies i desprès he tingut sa sort de trobar una nova feina, i durant uns dies he anat un poc descontrolat. M'han canviat totes ses rutines que tenia i ara m'he de adaptar. Poc a poc ho vaig fent.
I amb el referent a guanyar regates hem de dir que dia 2 de març vàrem participar a la regata del Dia de les Illes Balears a la classe Oberta. He de dir que no vàrem fer una molt bona sortida, encara que ho tinguérem a punt per fer-la, vàrem fallar al darrer moment. Però com diu la dita castellana "No hay mal que por bien no venga" quan sortírem ho férem amb bon vent i guanyant posicions. Navegant des de davant Cala Gamba fins a la primera boia, situada a la altura de GESA, amb vent de intensitat variable tirant cap a fluix, i bufant entre el llarg i un desquartelar, anàrem guanyant terreny al nostre enemic, el llaüt L'Espanya. Però una vegada passada la 1ª boia ens haguérem de dirigir cap a la segona situada a la altura del Varadero, el vent rolà i encara ens va venir més a favor per anar agafant al llaüt, ens situàrem al seu barlovent i aguantàrem la posició, ja que L'Espanya tenia preferència a la boia per estar més a prop de ella. Havíem de virar per babord i tornar cap a la primera on hi havia la línia de arribada. En Jaume Company, que anava de patró, acompanyat de una tripulació novella i ignorant, com jo mateix d'ell, de a quina classe participàvem, es va obrir molt per fer la virada, i noltros que anàvem més oberts, ens tancàrem a la boia. Com tornàrem a tenir el barlovent a favor, arrancàrem més aviat i aquesta distancia ens va bastar per passar la línia de arribada abans que ells i guanyar a la nostra categoria. He de demanar un poc de disculpes a en Jaume, però jo creia que ell participava a la categoria de Llaüts Clàssics, no a la Oberta. Li vaig llevar el primer premi als nous propietaris del llaüt.
Vos pos la foto presa el dia de la regata en el moment de fer la darrera boia i agafar el primer lloc, pertany a la pàgina del Club Nàutic de Cala Gamba, però crec que no s'enfadaran. Crec que el fotògraf va saber escollir el moment de fer-la.
L'altre dia em comentava el meu amic Enric, que tinc un poc abandonat el Blog de les barques, i jo com a justificació li vaig dir que tot el món de la vela llatina estva un poc parat. Em vaig equivocar.
ResponEliminaVull felicitar-te per haver passat la grip, ha, ha, ha... però també per l'aniversari de la teua barca i per descomptat pel premi obtingut.
Gracies. Espero que no sigui l'únic d'aquesta temporada. Anam a per totes. Els vuitanta-cinc anys s'ho mereixen.
Elimina