JA HEM ARRIBAT!!!

  Pareix mentida però hem arribat. Desprès de quasi 28.694 milles nàutiques, cent-divuit dies, dues hores, vint-i-set minuts i quaranta segons, arribàrem ahir dia vint-i-vuit a les quatre i trenta-dos minuts del horabaixa.

  No mos ho crèiem. Ens vàrem abraçar, saludàrem a tothom, donàrem manetes, férem una bona festa i avui en més calma m'he decidit a posar-ho al bloc.

  Com es diu ha estat una experiència d'aquelles que quan hi estàs ho passes p... (malament), però quan ja ha passat i t'ho mires, dius... no era per tant. Ara hi tornaria a començar. Hi ha hagut molts de moments divertits i fotuts, sobre tot quan et quedaves sense vela i amb una ventada tenies que posar-ne una de nova. De divertits eren sobre tot quan pescàvem qualque 'peixot' i que no sabíem a on posar...

  Bé bromes apart, ha estat molt divertit, sortírem dia primer de gener a prop de les vuit del horabaixa i hem arribat dia vint-i-vuit de abril a les quatre i mitja del horabaixa. Tenim un diploma en el que diu les milles recorregudes, el temps invertit, el lloc en que hem quedat el 3.921. El jocs de veles utilitzats, onze. La velocitat màxima a la que hem anat, 19.90 nusos.

  Hem de contar que molts de dies quan m'ha aixecava prest, el primer que feia era connectar-me al joc i mirar el vent, el rumb i la velocitat a la que anàvem. Desprès venia la tàctica, quin vent faria de aquí a unes hores, canviar veles si era necessari i mirar de anar el més de presa possible. Desprès al llarg del dia m'hi anava connectant per canviar qualque cosa, rumb, veles, etc.

  També ens imaginava allà embarcats dins la Paquita B, per aquelles aigües, pel tròpic, als rugents quaranta quan anàvem a més de quinze nusos, caçant o amollant els davants, o el orsapop, amollant escota, davallant el punt de creu per embossar més la major, bé tota una bona aventura virtual.

  Espero que es torni repetir aviat, felicitar al Nicator que va arribar molt antes que jo, en el lloc 49, una màquina Biel, en hora bona. Desprès de aquí a uns dies arribaran, el Rampe II, de en Pere Reus, i el San Antonio de Pádua de en Xavier Mulet. Ànim que ja vos queda poc. No sé si n'hi ha més de llatins fent la Barcelona World Race.

  Ja no sortiré al Facebook contant el Diari de Navegació, quan has pres una rutina i aquesta s'acaba llavors et queda un espai buit que pareix que no sap amb el que l'has de omplir.   

  Fins a la pròxima entrada.