Molts d'anys pel San Antonio de Pádua, pels seus cents anys, i per en Xavier, el seu armador. A veure si tots podem assistir al bicentenari. Com explica molt bé en Xavier en el programa de ràdio de la Gaceta Náutica, ell ha apostat per una navegació més tradicional, com en David Oliver, en cara que participa a totes les regates que pot.
Encara que hi pot haver alguns que no creguin que té un vaixell competitiu i que tal vegada té poc a fer en una regata, jo aplaudeix el seu valor. Som de la opinió com diu aquella cançó 'juntos formamos bandera' i que el sol surt per a tothom.
Em poso molt content quan veig que a la regata hi participen alguns dels mal anomenats 'talibans'. Cadascú defensa el que creu i mentre no mati a ningú, hi te tot el dret.
La Paquita B es podria considerar com a 'un querer y no poder' i afegiria que poden tenir molta raó. 'Un querer' perquè volem tenir un botet de regates, com havia estat pensat pel meu padrí quan va decidir participar a les regates que es feien allà pels anys vint, trenta i quaranta del segle passat. I 'un no poder' perquè així com la duim aparellada guanyar una regata pareix impossible, i no lis falta raó. Però, per a noltros no és tan important guanyar com participar, és veritat que ens agrada guanyar, com a tothom, a en Xavier i en David segur que també els hi agrada. Però ... consentim en sacrificar alguna cosa per a conservar-ne una altra.
Afegiré una altre cosa, trobo a faltar a les nostres regates de vela llatina algun llaüt aparellat amb vela llatina i de buc de fibra. Ala!... Ja la ha dita!... Si ho pensem bé, els primers llaüts fets de fibra si no han complert els cinquanta anys a punt hi estan. Hem de rebutjar de les regates a vela llatina a un llaüt aparellat amb vela llatina sols perquè té el buc de fibra?
Aquesta és la reflexió.
La meva opinió ja la sabeu, el sol surt per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada