Bon dia
Com des de fa un bon grapat d'anys, vint-i-sis, hem participat a la Diada de Vela Llatina.
Ens ha anat bé, no ens podem queixar, a més hem tingut una bona sorpresa al final.
El dissabte sortí amb bon temps, però amb un poc de mar vella. Sa sortida de sa regata va ser desastrosa i a més a sota vent de la flota, afortunadament varem fer un bon pensament, deixarem passar als barcos grans de la flota i sortirem a barlovento per anar avançant barques. Arribàrem a la primera boia, a la altura del Molinar, i no errarem, i varem seguir avançant barques. El vent pujà un poc i la mar també.
Ara ens tocava arribar al "xispero" la boia metàlica davant Cala Gamba, així coms ens atracaven el vent pujava i la mar també, mentre seguiem avançánt barques. Voltàrem el "xispero" per babor i tornàrem a sa boia del Molinar. La mar vella havia crescut i les ones eran de quasi mig metre. Però navegàvem bé. De cada vegada era més difícil avançar a ses barques que teniem per davant, però ho aconseguíem.
Tornar a fer sa boia del Molinar, sense cap ensurt, ara ja el vent era fortet i la mar havia crescut més. En Martí i jo haguérem de treure es cul fora s'orla per equilibrar sa barca i ara ens tocava anar cap una boia a s'altura de s'illa de Galèra. Contàvem les barques que dúiem per davant i aguantàvem es bot sense molta escora. La mar creixia així com ens atracàvem a sa boia i el vent també. Amb fortuna traslutxàrem sense cap inconvenient i ja cap a la arribada, amb la mar i el vent un poc a favor, però amb esment per què un descuit i s'acabava tot i dins la mar com l'any passat. Al final creuàrem la línia de arribada quarts amb temps real, però segons en compensat. Tot un èxit en vista de la sortida que fèrem.
Diumenge També sortí un bon dia, però el vent bufava de llevant a ratxes fortes. Preparàrem per sortir amb ses veles normals, però mitja hora abans de sortir, a n'en Martí no li agradà com anava el vent. Em digué:
- Ses ratxes de llevant minven, podem quedar sense vent i llavors entrarà s'embat, i si entra, entrarà fort.
Així que ferem es cap viu per llevar ses veles i posar ses veles petites per no pasar pena. (I vàrem fer bé). A sa sortida no hi havia vent o molt poc, anàrem cap a s'escollera del Molinar molt a poc a poc. Sense presa i amb calma. Però quan arribàrem a s'escollera ja hi començava s'embat i amb poc temps augmentà així com la mar. Sense pena de escorar, amb ses veles petites no pases gens de pena, hi ha de haver molt de vent per pasar-ne. Férem el recorregut, després de s'escollera havíem de anar a una boia al vent, haguérem de fer tres bordos, llavors seguí cap una boia a s'altura de s'illa de Galera, deixant es "xispero" per estribor, deixar sa boia de s'illa per babor, una traslutxada però sense problemes i cap a s'arribada.
Llavors vengué el millor de sa Diada, es dinar. Allà ens sorprengué la classificació, al final tercers. Ni en Martí i jo nos ho creiem, però excepte el primer que havia guanyat les dues proves, la resta canviàrem de llocs, i dos punts de la primera i cinc de la segona, set punts, TERCERS.
Però no va ser aquesta la sorpresa més grossa, quan ens donàrem el trofeu, vaig veure que era el nostro bot, "Oh, quin detall" vaig pensar. Però quan el que havia arribat el primer me va mostrar el seu trofeu, me va dir "Mira aquest any sou voltros". Tots el trofeus repartits a les diferents classes eren una reproducció del Paquita B¡.
Vos deixo unes fotos.
