Aquesta es la primera entrada que
faig aquest any, un poc tard, però hi hagut una pèrdua a la meva família, ens
va deixar el darrer que va conèixer la Paquita B en construcció i això m’ha
deixat un poc tocat. Però ara ja m’han tornat ses ganes de escriure i continuar
amb aquest blog.
Estam a poc dies de celebrar-se
la Diada de Vela Llatina i la participació aquest any tornarà a ser excepcional,
més ben dit de record, ja s’ha passat els cinquanta inscrits, número crec que
mai assolit.
Això es gracies a una classe que
té pocs anys, la OBERTA, escrit amb majúscules, per que ho mereix.
La Diada ha estat durant anys un
referent en la competició de la vela llatina. Una festa, però competitiva, on
les embarcacions venien de diferents llocs de Mallorca i de les Balears, inclòs
alguns anys de altres indrets de Espanya. Per fer-se amb el apreciat primer
lloc a la “Diada” que donava a la embarcació, patró, armador i tripulació una patina
de “herois” per a tots els aficionats a la vela llatina. Malauradament aquells
temps varen passar i la vela llatina es passejava un poc en declivi, any rere
any es perdien embarcacions i allò no anava.
Però la curolla de la vela
llatina revifà ajudat per diferents circumstancies, armadors en ganes de
mantenir embarcacions tradicionals, no de deixar-les morir, la necessitat de
mantenir un patrimoni marítim que no caigués al oblit, i per el que jo crec
més principal, un club que ha cregut sempre amb aquest aparell i que es per
avui un referent amb el manteniment d’aquesta vela, el Club Nàutic de Cala
Gamba.
Recollint a aquests armadors amb
ganes de navegar a vela llatina, però que pensaven que la competició no anava
amb ells, o a aquells que un poc cansats de la competició que exigeix a la
tripulació i a la embarcació un esforç considerable i ja tant uns com l’altra no estan per això, o aquells que encara no tenien una suficient experiència en
la competició però volien provar com es aquest mon. Per a tots aquest i altres
el Club Nàutic de Cala gamba els hi oferí, la possibilitat de sortir a navegar,
prendre una sortida, fer un recorregut i arribar a un punt, com a un mag,
traient-se de la màniga, una classe no competitiva, la Classe Oberta.
La Classe Oberta junta tot el dit
en el paràgraf de abans i altres coses més. També oferir avantatges als
armadors que venien a participar a les proves organitzades per el club. I aquesta classe any rere any augmentà, les
embarcacions de les altres classes, Regata i Llaüts Clàssics, que encara
resistien, veren que de cada any, com aquella classe un poc aliena a la
competició, augmentava la participació de les embarcacions a les proves en les
que competien.
Ara des de fa uns anys la classe
més nombrosa a les competicions de vela llatina, justament son les inscrites a
una classe no competitiva, que surten per el plaer de sortir, que no es veuen
obligades a fer un recorregut de principi al fi, si no volen. Naveguen d’altre
manera tan sols per el plaer de navegar, de fer una sortida sense apurar, de no
fer cenyides a rompre, etc.
Tot això en hauria de fer
reflexionar a tots els aficionats a la vela llatina, de que es el que volem
fer, de cap on volem anar i fins on volem arribar, ara seria un bon moment
aprofitant la concurrència a la Diada on ens trobarem, no tots, però si un bon
grapat de navegants. Hauríem de aprofitar aquest moment per parlar-ne. Per
revifar associacions, o fer-ne de noves, refondre classes, fer-ne de noves, o
qui sap el que...
Com dic en el títol, El FUTUR DE
LA VELA LLATINA ES OBERT.
